Els jueus a la Península Ibèrica. El cas de l'Aleixar

Miguel Giribets






L'arribada dels jueus a la Península Ibèrica



L'arribada dels jueus a la Península ve acompanyada d'unes quantes llegendes:

* La llegenda de Noè en terres gallegues, basada en l'existència de la ciutat de Noya, on es diu que va parar l'Arca després del Diluvi Universal. Altres localitats, com Navia (Astúries), Noja (Santander), Noega (Huelva), La Nao (Alacant) i Sant Sadurní de Noia (Barcelona), proclamen les mateixes llegendes i la mateixa relació amb el personatge Noè.

* La Penya Tu d'Astúries pretén ser una abreviatura de Túbal, un dels fills de Jafet i net de Noè.

* La primera referència als territoris peninsulars (Sefarad pels jueus) en textos hebreus data del 600 a.n.e.: Abdies 20 "... i els captius d'aquest exèrcit dels fills d'Israel / ocuparan el país dels cananeus fins Sarepta / i els captius de Jerusalem que són a Sefarad / ocuparan les ciutats del migdia. "

La presència dels jueus a la Península potser s'inicia a l'epoca de Salomó, amb les relacions comercials amb Tartessos

* Toledo es derivaria de "Toledoth" (Generacions) i va ser durant molts anys la ciutat amb la comunitat hebrea més gran de la Península i coneguda a l'edat mitjana com la segona Jerusalem. El curiós del cas és que hi ha una sèrie de pobles a la mateixa distància de Toledo amb noms semblants a altres localitats amb la mateixa distància a Jerusalem: Escalona (Askalón), Maqueda (Maqqada), Yepes (Yoppe o Jaffa), Layos (Lachis ), Noves (Nevé)

* Les relacions de Salomó amb Tartessos: la Bíblia ens diu que cada tres anys els fenicis, per compte de Salomó, feien un viatge a Tarsis (Tarsis = Tartessos). Ezequiel 27, 12-14 "Els de Tarsis traficaven amb tu en gran abundància de productes de tota mena: en plata, ferro, estany i plom et pagaven les mercaderies. Javan i Túbal i Messec comerciaven també amb tu i canviaven les teves mercaderies per esclaus i objectes de bronze. Els de la casa de Togorma [fill de Gomer i nét del patriarca Noè] pagaven les mercaderies amb cavalls de tir, cavalls i muls ". Ezequiel 27, 25: "Les naus de Tarsis eren les caravanes que portaven les mercaderies".

* La visita de sant Pau a Iberia es deu al seu interès per conèixer la comunitat hebraica que residia al nostre país.

* Una hipòtesi més, inventada pels propis jueus peninsulars: per refutar l'acusació que calia perseguir els jueus perquè ells havien matat Jesucrist, les comunitats de la Península argumentàven que la seva presència a Hispània datava de la conquesta d'Israel per Nabucodonosor en el 586 a.n.e., amb la qual cosa era impossible que els jueus de les nostres terres haguessin participat en la crucifixió de Crist.

Però l'evidència històrica ens proporciona dades més fiables:

* Els jueus arribarien a partir del segle II, amb la seva dispersió per tot el món ordenada per l'emperador Trajà després de la revolta de Barcoquebes a Israel, reprimida pels romans a sang i foc. Molts van fugir dels seus llocs d'origen. A continuació, l'emperador Adrià va expulsar l'any 135 als jueus de Palestina perquè s'escampessin per tot el món conegut. Hauria comunitats importants a Tarragona i a Tortosa i, a partir d'aquí s'estendrien per la resta de la Península.

* Al començament del segle III una làpida a Adra (Granada) pertany a una nena jueva anomenada Salomonula, de poc més d'un any.

* Com a prova d'una presència nombrosa a la nostra terra, al segle IV el Concili d'Elvira prohibeix tot tracte (prohibició de menjars en comú, per exemple) i casament entre jueus i cristians, sota pena d'excomunió. Les actes del concili expliquen que els jueus són un poble perillós per al cristianisme, a causa del seu nombre, el nivell econòmic d'alguns dels seus membres i el seu continu proselitisme.

* També d'aquest segle poden ser les restes d'una sinagoga d'Elx, ja que a terra hi havia inscrites les paraules "proseuché" (sinagoga en grec) i "presbyteron" (consell d'ancians).

* A Tortosa una inscripció sobre marbre blanc en llatí, grec i hebraic de finals del segle V o començament del segle VI, evidencia l'implantació en aquesta ciutat d'una important comunitat jueva. És la inscripció més antiga de la Península, encara que a Eivissa va aparèixer un àmfora amb la marca d'una lletra hebrea del segle I.


* A Tarragona també tenim una inscripció trilingüe del segle VI en un sarcòfag infantil amb símbols judaics i un breu text en hebreu. D'aquesta ciutat es conserva un epitafi de l'Àsia Menor en grec i llatí que conté el nom de 'Lasies' (llatí) o 'Latues' (grec), esposa d'un rabí, prova de la importància de la comunitat hebrea tarragonina, a més de un altre epitafi amb el nom de 'Rubena'.

Els jueus arribarien a la Península Ibérica partir del segle II, amb la seva dispersió per tot el món després de la revolta de Barcoquebes a Israel, reprimida pels romans a sang i foc.


LA REPRESSIÓ ALS JUEUS A HISPÀNIA EN TEMPS DE L'IMPERI ROMÀ

Un cop obligats a abandonar Israel després de les revoltes del segle II, la repressió contra els jueus en l'Imperi romà neix amb el desenvolupament del cristianisme. Constantino prohibeix que els jueus tinguessin esclaus cristians i els càrrega d'impostos. Constancio va prohibir tenir esclaus pagans. Per Teodosi, que torna a legislar sobre la prohibició de tenir esclaus cristians, el matrimoni mixt era equivalent a l’adulteri. Teodosio II els va prohibir al 438 accedir als cárrecs de  "defensor civitatis" i de senador.

Alaric (484-507) va prohibir edificar sinagogues noves. En el Codi d'Alaric (506) es recordava la prohibició que els jueus tinguessin esclaus cristians, la prohibició dels matrimonis mixtes ila conversió al judaisme, encara que se'ls permetia restaurar les sinagogues ja existents i tractar els seus problemes religiosos i judicials en els seus propis tribunals si les dues parts eren jueves. El 'Codi d'Alaric' és un recull de la legislació del Baix Imperi, però que no inclou la majoria de les lleis antijueves que s'havien promulgat des de Roma i en la pràctica va resultar molt respectuós amb les comunitats hebrees.

El primer "pogrom" antijueu va tenir lloc a Menorca en el 418. Els cristians van assaltar el barri jueu i van cremar moltes cases, així com la sinagoga. Com a conseqüència, fins a 500 jueus es van convertir al cristianisme. Pel que sembla l'instigador va ser un prevere arribat de Jerusalem amb les relíquies de sant Esteve.

2 comentarios:

  1. Aquesta informació la faré servir en la meva ruta pel Call de Barcelona, amb el vostre permís

    ResponderEliminar
  2. Aquesta informació la faré servir en la meva ruta pel Call de Barcelona, amb el vostre permís

    ResponderEliminar