4. L’aljama de l’Aleixar
Al Comú de l’Aleixar, encara que es trobin avui dia alguns pergamins i documents referents a la temàtica jueva, però cap no ens ha servit per a poder determinar la importància d’aquella comunitat, és a dir, si arribà a consolidar-se i tenir prou nombre d’individus per organitzar-se i assolir la categoria d’aljama.
Un estudi posterior del Liber Judeorum del fons documental de l’Aleixar, evidencien un bon nombre de famílies hebrees instal.lades a la vila, sobretot a mitjan del segle XIV. Aquesta importantíssima demografia, doncs, féu que arribés a ser una aljama més o menys organitzada, amb els serveis més imprescindibles per aquella comunitat, com foren, el fossar, d’entre alguns.
D’altra banda, tenim prou documents que ens demostren que jueus d’altres indrets veïns d’aquesta localitat –els de Vilaplana i sobretot els d’Alforja-, s’apleguen a l’Aleixar per pagar-hi les talles i els impostos que els toca satisfer en determinades èpoques de l’any, sota la presència dels secretaris de l’aljama de Barcelona, i a vegades, de Tarragona, encarregades de la col.lecta, mitjançant els seus secretaris jueus, o de vegades per compte del col.lector del rei, segons la categoria de l’impost a pagar.
Així tenim, que el 1326, Chaim Bonet, de Barcelona, procurador i síndic d’aquella aljama mare, per manament de Pere de Tortosa, que de la seva part era notari de Barcelona instituït pel rei, el mes d’agost de l’esmentat any rep –Chaim Bonet-, en concepte de violaris, certes quantitats de diners d’uns jueus d’Aleixar –entre ells Salomo Jacob- quantitats pagadores al rei, segons trobem en els Llibres dels Jueus d’aquesta vila.
Una altra dada se’ns presenta el mes de març del 1347. Són unes cessions deMaïr Boniach, al col.lector reial de torn, ciutadà de Tarragona, que també hem trobat visitant Valls. És March Virgili, que a més a més del recapte de les quísties de la ciutat de Tarragona i Camp, feia el de l’aljama de Montblanc.
 |
| Lápida trobada a Tortosa en tres idiomes: llatí, grec i hebreu. |
Més tard, el 31 de maig de 1352, se’ns presenta el capbreu de Ferrer Maymo, també de l’Aleixar, difunt. Entre una llarga llista de deutes, anotem aquesta: “…Item per algama d’Allexario daliquibus debitis Ferrerio Maymo Centum quinquangintam et sex solidos…” Aquesta vegada el document aclareix palesament, que l’Aleixar va adquirir personalitat pròpia com aljama, sobretodo, cap a mitjan del segle XIV.
Fins ara, cap document ens ha informat de manera específica, de la sinagoga de l’Aleixar. Tan solament, (…) hi ha indicis breus de la seva existència, en els inventaris.
No hi ha cap mena de dubte, que el considerable contingent demogràfic que aquella comunitat assolí a mitjan del segle XIV féu possible i alhora necessària la presència d’una sinagoga local.
El barri jueu
Malgrat el bon nombre de documentació i els fons consultats, no hem tingut gaire fortuna a trobar dades que ens poguessin ajudar a delimitar el barri dels jueus de l’Aleixar, i si podem esbrinar alguna cosa, serà mitjançant els documents de compra o de venda de cases de jueus dins aquell recinte urbà.
De les seves cases ens parla, entre d’altres documents, un pergamí que es troba a l’Ajuntament, datat de l’abril del 1333, i que esmena el compromís entre els jurats d’aquella universitat i els jueus residents a l’Aleixar, sobre els impostos a tributar per llurs cases a la vila.
El 1335, un jueu del lloc, Astruch de Piera, comprà una casa, a l’Aleixar, als seus veïns Arnau Colom i Cristina. L’havia de pagar abans de la festa de Nadal que s’apropava. Diu el document que afrontava amb la Placeta i amb la casa de Bernat Bonse, amb la de P. Riera i amb la de P. Ruset.
També el 1357, un jueu d’aquesta vila, Salomo Adret vengué, a Bartolomeu Guasch, una altra casa que afrontava amb la de B. Mayals, G. Vilar, Francesc Timor (Batlle d’aquesta vila, el 1358), amb el carrer públic (no diu quin) i amb la casa d’Isach Salami. S’havia de pagar abans de la festa de Sant Miquel.
 |
| Ubicació d'un hipotètic barri jueu, segons Gabriel Secall. |
Documents del segle XV, ens parlen de la Fàbrega que la vila disposava, i de l’existència d’un forn tauler. Un pergamí datat l’11 de novembre del 1449, a la vila de Prades, fa menció del comte de les Muntanyes de Prades i de l’establiment del forn de l’Aleixar, ubicat al lloc conegut per Carrer del Forn. Aquest antic forn comunal el situem avui dia, al lloc on hi ha bastida la casa número 20 del carrer del Forn, una via llarga que rodeja quasi la total porció de muralla N-S, per la part de l’est, a sol naixent.
De l’establiment de famílies jueves a l’Aleixar en aquesta via pública, ens en parla l’inventari del difunt Samuel dez Loguar i Bonadona, esposa seva. Al moment que Bonadona pren la tutoria dels seus fills, es redacta el corresponent inventari dels seus béns, i s’hi detalla la possessió d’una vinya al puig d’en Bocona –encara existent sota aquella denominació- i una casa franca situada a l’esmentat carrer del Forn –denominació que encara guarda avui dia-, la qual afrontava amb la casa de Llorenç Miquel, amb el Mur, i amb la casa de P. Mulner i la seva filla. El document és datat el mes de maig del 1343.
L’altra dada és de 1359 i la tenim arran de la venda d’una casa a Berenguer Vidal. La casa en qüestió era propietat dels jueus del lloc, Salami de Tolosa i de Goig, muller seva, i afrontava amb l’alberg d’en Ferrer des Ulage, al darrera, amb el carrer del Forn, i amb l’alberg de Salomo Adret.
Aquestes són les informacions que en certa manera ens han guardat els documents fins ara consultats, i a manca d’altra informació més concisa, ens inclinem a situar el barri jueu de l’Aleixar o lloc de més tendència a allotjar-se en aquest indret de la vila, que segons determina la seva ubicació, presenta la majoria de característiques dels altres calls: carrer llarg, carrer quasi de ronda, tocant a la muralla, i amb una eixida a un antic escampat ple de camins.
Aquest emplaçament és semblant al de la majoria de jueries. Com ja hem apuntat abans, aquest carrer tan habitat per famílies jueves al segle XIV, encara manté intacta la seva denominació.
Lloc
d’assentament dels jueus a les comarques de Tarragona, segles XIII-XV
(segons Gabriel Secall)
localitat
|
call
|
jueria
|
assentament de jueus
dispersos
|
restes lapidaria
sepulcral
|
vestigis barri jueu
|
altres restes arqueol.
|
batea
|
X
|
|||||
gandesa
|
X
|
|||||
xerta
|
X
|
|||||
tortosa
|
X
|
X
|
X
|
|||
ulldecona
|
X
|
|||||
flix
|
X
|
|||||
mora d'ebre
|
X
|
|||||
falset
|
X
|
X
|
X
|
|||
alforja
|
X
|
|||||
l'aleixar
|
X
|
X
|
||||
vilaplana
|
X
|
|||||
reus
|
X
|
X
|
||||
la selva
|
X
|
|||||
alcover
|
X
|
X
|
||||
prades
|
X
|
|||||
tarragona
|
X
|
X
|
X
|
|||
els pallaresos
|
X
|
X
|
||||
el catllar
|
X
|
|||||
vallmol
|
X
|
|||||
valls
|
X
|
X
|
||||
la riba
|
X
|
|||||
montblanc
|
X
|
X
|
||||
l'espluga de francolí
|
X
|
X
|
||||
vila-rodona
|
X
|
|||||
pla de santa maria
|
X
|
|||||
cabra
|
X
|
|||||
sarral
|
X
|
X
|
||||
forés ?
|
X
|
|||||
conesa ?
|
X
|
|||||
sta. coloma de queralt
|
X
|
X
|
||||
tamarit
|
X
|
|||||
altafulla
|
X
|
|||||
l'arboç
|
X
|
El 1314, segons un pergamí guardat a l’Ajuntament, s’esdevingué una controvèrsia arran de les aigües dels molins de l’Aleixar, aigües que devien aprofitar aquells jueus medievals per a la seva petita indústria artesanal de pells adobades.
A vegades ens hem preguntat, si aquella nodrida comunitat jueva gaudia de sinagoga per als serveis religiosos. Era petita, era gran? Era un edifici exempt o adaptat, potser se servien de la ubicació d’un antic corral? Era de propietat comunal? Potser els especialistes diguin, un dia, la darrera paraula.
Aquella comunitat jueva de l’Aleixar, com la d’altres llocs veïns, tingué plets amb els jueus de Tarragona per considerar que eren massa crescudes les talles o contribucions que els carregaven. Arran de tals fets, s’esdevenia alguna irregularitat entre llurs relacions personals.
Val a dir, que les famílies jueves de l’Aleixar estigueren en cert temps estretament lligades i vinculades amb la comunitat jueva de Valls, lloc on ben sovint hi feien viatges.
No hay comentarios:
Publicar un comentario