Històries de l'Aleixar

-> article de portada:

Josep Pàmies

* * * * *

Prehistòria

-> Generalitat de Catalunya. Patrimoni arqueològic de l'Aleixar 2016

-> Megalitisme a l'Aleixar

-> l'Aleixar més antic

-> La Font del Llop

-> Conjunt de Rocanys

-> Restes de necròpolis prehistòriques

-> Menhirs al Camp del Vent?

-> Dolmen al Camp del Vent?

-> Possibles menhirs i dolmens ubicats en pol. 2 del catastre, parcela 64

El Comtat de Prades

-> La formació del Comtat de Prades

-> La gent de l'Aleixar al Comtat de Prades

-> L'organització del territori

-> Aspectes econòmics del Comtat de Prades

El call de l'Aleixar

-> Algunes consideracions sobre el call jueu de l’Aleixar

-> El call de l'Aleixar

-> El crédit a l'aljama de l'Aleixar

-> Els jueus a la Península. El cas de l'Aleixar

-> Activitats financeres: el cas d'una dona i d'uns empresaris

-> Un apropament a l'aljama jueva de l'Aleixar

-> Relacions comercials entre jueus i cristians (1344-1348)

L'Aleixar dins el món de l'Islam

-> L'Aleixar dins del món de l'Islam

L'Aleixar cristià

-> L'Aleixar cristià

-> Gent de casa

-> Un apropament a la demografia aleixarenca en el segle XIV

-> Portalades de l'Aleixar

-> Les pedres esmoladores, un patrimoni a conservar

-> Esteles discoidals de l'Aleixar

Edat Moderna i Contemporània

-> La maçonería a l'Aleixar

-> Trinxeres de la Guerra Civil 1936-1939

El terme municipal

-> Les masies

-> Els arbres

-> Els molins fariners

-> Cabanes de pedra seca

-> El llogarret de Mascabrers

L'Aleixar... una història més a comptar

Josep Pàmies

LEXAR... del LLati Lexare...(1)

He tingut ocasió de buscar i observar junt amb el company Miguel Giribets Martínez una bona part del terme aleixarenc. Junts ens hem enfilat per aquets turons abandonats i plens d´història, I com no, resseguir també les partides del Prats, Roques i Camp del Vent que sempre ens sorprenen.

Restes de tombes, dòlmens esberlats, menhirs, pedres balladores, pedres que donen l´hora exacte en els solsticis, i un conjunt de casetes de pedra seca, que apart de donar cobertura agrària -si és necessari- tant miren els primers raigs dels Sol en els solsticis, com els darrers raig de Sol en els dia de l’ocàs.

També hem vist arbres centenaris que ronden el mil·lenni i conjunts megalítics com son La Roca del Moro, La Font del Llop i, Camp de Vaques i l’enigmàtic conjunt del cim de Les Roques. Tots ells ens parlen d’un interessant temps passat. D’un temps on l’home sabia com moure grans pedres a la vegada que a traves d’elles perpetuava cultura, art, i espiritualitat

I com no, també hem vist les trinxeres del nostre terme fetes en la passada guerra civil espanyola. Una guerra, que tal i com em deia el meu pare “... Josep, les guerres son per matar gent” . En aquell temps, això jo no m’ho creia.

Avui doncs, no anirem “per les muntanyes.” Ens quedem al poble i intentarem esbrinar que ens va deixar aquella cultura que tanta vida ens va donar. Parlarem dels àrabs i de la seva petjada. Comencem amb.....

L'Aleixar, Possible casa musulmana

L’ESTABLIMENT URBÁ

Ja hem comentat en d’altres publicacions del blog com en temps dels àrabs es dissenyava una població agraria fortificada com ho és l’Aleixar. D’acord amb el treball del Sr, Pere Balaña i Abadia.(2) seria així:

A) Un turó en el qual es dissenya la plaça com a nucli central i carrers que pengen d’aquesta. Si el subsol ho permet, aquí, a la plaça es construirà un aljub per emmagatzemar l’aigua de pluja.

B) Un Tancament superior de carrers esmentats en el que s’estableix el poder i les famílies benestants.

C) A continuació, les cases de la població on hi van tots el oficis.

D) Tot el conjunt descrit restarà perfectament clos amb el murs i torres de defensa

E) A extramurs, el raval o ravals i les masies amb els seus horts per tal d’abastir les necessitats de la població. Tot el conjunt vorejava les 4 Has.

F) I com no, la zona dels Ribats una mena de monjos guerrers de l’ISLAM que tenen com a missions principals:

1) El disseny de la població i

2) la defensa global del conjunt.

Per sort, encara podem veure moltes d’aquestes construccions. Avui us mostrarem els darrers treballs que hem fet destinats de reblar el que hem dit i publicat en d’altres apartats i començarem per el

(Font: Balañà P., L’Islam a Catalunya, Editor Rafael Dalmau)

Molí del Grau, filades planes de pedra, de construcció àrab

SISTEMA HIDRÀULIC

De manera general, l’aigua per la població tenia com a primer referent la que avui coneixem com a Riera de la Vila i la dels aljubs de les cases.

L’aigua de la riera citada era protegida i vigilada des de l’inici del camí dels Prats fins l’assut. Aquest, deduïm, estaria construït entre el pas dels Pudadors i la Font Vella”. Les constants disposicions fixades per La Senyoria recollides en el que podrien considerar un Llibre d’Ordinacions del 1504, conservat per una família aleixarenca, en donen fe.

Aquesta documentació ens mostra –entre d’altres fets- la protecció que es fa de les aigües en bona part del terme. D’una banda les citades anteriorment, i del poble avall fins el Moli de la Roca, el Salvià i el gorg (el Salt?)

Veiem tot seguit unes disposicions per a protegir l’aigua:

“Mes han ordenat los dits prohomes (prohoms) amb voluntat de sa Sria. (senyoria) que tota bestia e tot nodriment (ramat?) de qualsevol que sia trobada del pas de la riera del puador amunt “pac” (entenem vol dir pagui) VI diners per bestia grossa e III si es bestia menuda i per bou arelat? lo bay (sanció ?) el doble.”

Els diners d’aquestes sancions es repartien axis:

Lo ters per la Sria (senyoria)

Lo ters per “els mostaffs” amb indicació que son ells que han d’executar la feina i el repartiment de la sanció i,

Lo terç per l’acusador

Hem de destacar també que en aquesta zona es parla de l’Hort del Miralles “tocant al Puador“, on avui hi podem veure un tancat considerable amb restes d’una construcció. L’assut doncs, estaria prop del camí dels Puadors i de l’Hort del Miralles. D’aquest hort en parla el següent manament :

“......que no sia ningu que gosi pendre l’aigua del Cantó de l’Hort de Miralles al camí del Puador y de la fita amunt, ni rentar botes, ni fer ninguna brutedad de vi i que lo dany sia un ters per la Senyoria i les dues per els mostasfs...”. En aquest cas en concret els mostassafs, s’emporten les dues terceres parts de la sanció.

I continuen les disposicions i sancions per tal de protegir l’aigua d’aquesta zona fins al camí dels Prats com ho prova un document semblant a l’anterior referint-se a “no fer brutedats del pas de la riera dels Puadors amunt, ni rentar draps sots dany de III sous“, sous que es "repartiran com es costum en 1 terç per La Senyoria, 1 terç per l’acusador i 1 terç per “els mostasafs” . Aquesta disposició afecta “en los limits d’agir (entenem del pas dels puadors) enfins lo cami dels Prats". Més clar, impossible

I es aquí precisament en la zona tocant al poble coneguda com de Puadors i Hort d’en Miralles, on pren força el tram de la riera de la Vila fins al camí dels Prats on l’aigua tindria un doble ús:

L’agrari per a les hortes avui conegudes com “de Sant Antoni, La Bassa del Coll i Puadors”, i el domèstic.

L’aigua embassada i protegida per les lleis locals, restaria emmagatzemada a l’assut. I d’aquí i segons les necessitats a través del Carrer de l’Aigua “in vico vocato de l’Aygua, 2 d’abril 1346“ s’aniria distribuint per la població.

Anotar també que les disposicions de protegir l’aigua afecten a bona part del terme de l’Aleixar quan es disposa “no amerar cànem de la presa del Molí de la Roca amunt, ni de les pafseres del camí de Salvià amunt,” ni “en lo gorg que estava les pafseres del camí del Salvià” (¿ El Salt? )

Per els camins i sèquies que versen l’aigua al assut, hi veiem la següent disposició: “D’scurar ciques (sèquies) e camins... que tota vegada que los jurats haurant fet crida que tot hom escur la siquie e camins a dins vuit dies i haie agut fer...” tot això controlat per els mostassafs amb la sanció acostumada si no es respecta la disposició.

En quan al consum humà fer notar que algunes cases tindrien els seus dipòsits d’aigua de pluja. En el Carrer de la Raval Alta he vist una casa que en el seu interior conserva canalitzacions d’aigua de la teulada fins a un dipòsit en terra. No crec que fos un cas aïllat. Anem tot seguit a seguir l’aigua de les rieres.

Un detall de la Bassa del Coll...

LA RIERA DE LA VILA

Era la font principal d’aigua per a abastir la població. Ve d’Alforja regant al seu pas diverses hortes (Sant Antoni, la Bassa del Coll, Puadors, etz.) i tal com om hem vist mes amunt, al peu del camí dels Prats es començava a protegir l’aigua que anava destinada al consum de la població.

De les obres d’aquell temps, avui encara en tenim restes prou interesants que intentarem comentar. Sortint del poble i agafant el camí del Camp del Vent (part de Ponent) que voreja la riera, se li ajunta no massa lluny del poble el Camí del Roques on hi trobem (mirant a la riera) una construcció de pedra seca. En principi sembla una caseta de pagès. Ara bé, per ses seves característiques (ubicació i energia del lloc) creiem podria tractar-se d`un lloc de vigilància de les aigües destinades al consum agrari. Aigües que son recollides a LA BASSA DEL COLL.

Amb Miguel Giribets hem estudiat els dos, i per sistemes diferents:

1. La caseta de pedra

2. Mur de la riera

3. La Bassa del Coll

Els dos coincidim en un fet interessant. La datació d’aquestes obres voreja els mil anys d’antiguitat. Un fet que es manifesta també en moltes portalades del poble... per anar-hi pensant.

La Bassa del Coll. Sistema de protecció de l’aigua que regava els horts tocant al poble amb dos ramals a saber:

Un per els horts ubicats en la zona Nord del poble fins bona part de la zona Est, acaba en una bassa ubicada a peus de l’antiga muralla.

I una altra ramal que regava els horts de Ponent i baixava (no fa massa anys) pel Carrer de Fora i Sud de la població. Sembla que també acaba els seu trajecte en una bassa, la de l’Hort de Cal Rei.

Prop d’aquestes hortes, avui encara conserven el record dels ribats (monjos guerrers de l’Islam) al carrer de La Ràpita.

I dins la població, moltes portalades de pedra amb l’arc de mig punt. Algunes d’elles –creiem- son tan antigues com l’Horta de la Bassa del Coll.

L’actual L’Aleixar (com aquell que no vol la cosa), té molt a dir....

Al fons, camí dels Puadors vist probablement des de “l’Hort del Miralles”

===============

Notes

1 EL CATALA DEL SEGLE XIV en textos notarials del Matarranya (TeroL) JAVIER GIRAL LATORRE (director en Filologia catalana de la Universitat de Saragossa), i Mª. TERESA MORET OLVER, Doctora en Filologia HISPANICA de la Universitat de Saragossa..

2 L’ISLAM A CATALUNYA segles VIII-XII. Col.Nisaga, num.13) RAFAEL DALMAU, Editor

Algunes consideracions sobre el call jueu de l’Aleixar

Josep Pàmies

LES ALTES TORRES DE DEFENSA repartides per la població

El CALL JUEU, a L’Aleixar

A ran d’un escrit en el que es troba documentada una operació de compra-venda d’una casa entre un jueu i un cristià“ tocant al “murarum”, hom ha situat el possible call jueu de l’Aleixar en el carrer del Forn. Es a dir, ja que les restes de “la muralla” eren trobades i recordades en la part exterior del carrer del Forn, el “el call” no estaria massa allunyat.

No estaria de més recordar que els calls son llocs closos amb carrers estrets (d’un colze o dos d’amplada, i de vegades amb edificacions molt altes per obligar als jueus a aixecar les cases per a encabir-hi més familiars). Res d’això veiem al nostre poble. Els seus carrers, vestigis dels temps àrabs son avui encara prou amples. Potser seria bo donar-hi “ un cop d’ull” al mon àrab, veure com construïen i establir paral·lelismes. Ho farem seguin l’obra del senyor PERE BALAÑA i ABADIA, L’ISLAM A CATALUNYA (segles VIII-XII) ja que en ella ens parla de les poblacions agràries fortificades de la frontera superior de L’ISLAM . L’Aleixar – al meu entendre i seguint l’autor- reuneix prou elements com per a estudiar-lo dins “les poblacions agràries fortificades”

Aquestes construccions s’assentaven sobre un cim, ocupant una extensió de 4 a 6 Hes. repartides en tres elements a saber: a la part alta la noblesa, amb sitges i cisterna d’aigües (2), a la del mig el gruix de la població. Tot aquest conjunt restava emmurallat amb les seves torres pertinents (normalment a uns quaranta passos l’una de l’altra, com avui encara podem comprovar).

A extramurs hi havia la tercera part amb els molins fariners, edificacions amb horts i la zona del Ribats (monjos guerrers). Alguns topònims ens han quedat en la part baixa de d’aquella època, per exemple “La Ràpita”, probable variació de La Ràbida, (lloc dels monjos gerrers de l’Islam anomenats ribats) unes construccions que ens recorden les fases de la lluna, finques conegudes com “la Riba”, i dos molins fariners: El “Del Fernando” i el “del Grau”.

Per tant, la ubicació de l’anomenat “call jueu”, -entenc- caldria revisar-la i verificar si es que hi han més documents que li donen suport i axis concretar la seva correcta ubicació, puig que el “murarum” envoltava tota la població.

Esmentar també que “Els calls” foren recintes closos en els que s’ubicà la població jueva a ran de la pesta negra, una pandèmia que procedent de La Xina a principis del segle XIV s’estengué per tot Europa. Els estralls causats per aquesta pandèmia comportaren la mort d’un terç de la població (Europa-Assia) calculant-se un total de vint milions de morts.

Unes xifres que aviat foren aprofitades per endeutats i religiosos els quals veieren a qui “carregar el mort”: els jueus tenien la culpa... I així, aquells vilatans que compartien carrer i negocis amb els cristians foren en molts llocs obligats a viure tancats en calls, perseguits i finalment expulsats del país. Una història ben trista.

I la pregunta que em faig és: hi va haver en el poble de La Lexar (o La lleixa), avui L’ALEIXAR, un call jueu? Crec que no, que en el bons temps els jueus convivien amb els cristians i els que tenien diners (jueus i cristians) anaven a viure el Carrer Major. Ara bé, que després de la mortaldat del 1348, el jueus que hi restaren a la vila fossin perseguits i closos pot ser, però ho dubto. Senzillament, crec que foren expulsats per ordre del Rei. L’obra d’en Secall LES JUERIES MEDIEVALS TARRAGONINES (ESTUDIS VALLENCS-1983) ens parla de l’estabilitat de la població jueva aleixarenca fins al 1354. Veieu tot seguit el nombre de famílies jueves existents a l’Aleixar, la seva davallada i estabilitat en un període de temps ben complicat.

Any 1330- 1339 33 famílies després de la pesta negra

Any 1339 –1345 31 famíli Any 1348 13 famílies (27 menys)

ANY 1347-1348 40 famílies Any 1354 16 famílies (s’estabilitzen)

Com a mostra de la bona sintonia existent a la població entre cristians i jueus fins l’expulsió d’aquests darrers, us presentem unes operacions registrades en el LIBER IUDEORUM DE L’ALEIXAR, núm. 5 (1) corresponents al lloguer i compra-venda de cases que es fan entre cristians i jueus en aquella època:

EL CARRER MAJOR (ample i senyorial ja en temps des àrabs)

Doc. 15 ( 30 de gener de 1344)

Guillem Vilar i esposa Ramona, lloguen una casa de la seva propietat a SALOMONET DESMESTE, jueu de L’Aleixar durant quatre anys al preu de 140 sous...”in dito loco, in Vico Maiori (carrer Major) confrontatum cum heredibus Pasqual Plaença, Petro Torner, et via pública”.

Doc. 66 ( 12 d’agost de 1345)

Ramón d’Olives i esposa Gueraula habitants de l’Aleixar, lloguen una casa de la seva propietat a ABRAHAM MAYMÓ, jueu de l’Aleixar per 3 anys al preu de 14 lliures (240 sous) té per veins a una altra propietat dels llogaters, a Bernat Soler, i la via pública

Doc. 128 Novembre 1345.

Maymó Vilar, habitant de l’Aleixar, lloga casa amb corral a Isach Cap de Pebre jueu de l’Aleixar. Té per veins un corral del llogater, a Mateo Moliner i via pública. Es lloga per 100 sous a tres anys.

Doc.142. Desembre 1345

Pericó Miquel i esposa Maria, lloguen per 150 sous i a cinc anys, dues cases amb corral a Vidal de Tolosa jueu de l’Aleixar. Les cases afrontan amb “cum hospitio nostrum” i cum Guillelmo Guisquerol,

Doc. 168. 24 de gener de 1345

Gomita de Serra, de l’Aleixar, lloga a Perló Falcó, jueu de l’Aleixar una casa per 30 sous i per dos anys. Té com a veins a Bartomeu Mariner, Berenguer Gilabert i la via pública

Doc. 238. 2 d’abril de 1346.

Pere Rufat i esposa Maria, lloguen a Ferrer Maymo jueu de l’Aleixar, una casa de la seva propietat, amb celler i corral per un preu de 60 sous. Té com a veins a Pere Plasença i Bartolomeu Raymon.

En document anterior (237 de 2 d’abril 1346) FERRER MAYMÓ, els hi fà als llogaters un préstec per import de 100 sous (un avançament del lloguer?). Es dedueix que Pere té dues cases “in vico vocato de l’Aygua“ llogant-ne una al dit Ferrer i que confronta amb Pere Plasencia i Bernat Oreyla

Ferrer Maimó ve de Tarragona. A l’Aleixar casa la filla i fa negocis a la capital del comtat Falset. Hi han documents que el consideren de Falset. Mor a l’Aleixar

El carrer de l'AIGUA ( de la part més alta a la riera)

Doc. 247 6 d’abril de 1346

Arnau Garcia i esposa Guillelma habitants de l’Aleixar, lloguen a Salomó Adret una casa amb un celler i corral durant 2 anys al preu de 50 sous. La casa afronta amb Gacel Torner i via pública.

Doc.325. Agost 1346.

Pere Presto i esposa Vives de l’Aleixar, lloguen a Samuel Cap (ve d’Alcover) jueu de l’Aleixar una casa per dos anys al preu de 80 sous.

La casa té com a veins a Guillem Alayà, Isach Salami (jueu) Pere Ferrer, Llorens Miquel i via pública.

Samuel era procedent d’Alcover. La primera operació que regjstra a “La Lexar” es el 15 de juny de 1345. Aqui, encara es considerava com a “jueu d’Alcover”. A l’Aleixar concertà noces de la seva filla Bonandona amb Astruc, fill d’Astruc, metge cirugía de Falset. El dot es fixà en 4.000 sous. (una veritable fortuna)

Doc. 420. 26.de desembre.1345.

Gomita de Serra, habitator Allexarii, ven a Maïr Boniac, jueu de l’Aleixar una casa de la seva propietat per 115 sous. Afronta amb Antoni Pascassi, Berenguer Gilabert, Bertomeu Mariner i amb via pública.

Maïr Boniac, venia de Barcelona. Fou un líder de les finances

Doc. 594. 13. Setembre 1345.

Guillem Miquel i esposa Guillelma lloguen a FERRER Maymo , jueu el’Aleixar, una casa amb corral de la seva propietat durant dos anys i per 100 sous. La casa es “in vico Maioris” (carrer Major ), te per vei a Pere Miquel i la via pública.

Ferrer Maymó és un home de negocis i organitzat. Els negocis de bestirar, grà, etz els tindria al carrer de l’Aigua. La casa per viure, al Carrer Major. I qui s’ho pot permetre, va a viure al Carrer Major…

EL CARRER DEL FORN. ample i senyorial no té pas forma de call

Notes

(1) Del LIBRER IUDEORUM num., 90 de l’Aleixar (1344-1348) de TERESA ALEIXANDRE I SEGURA. Fundació Noguera

(2) A l’Aleixar suposem que donada la duresa del sol (molt de granet) optaren per fer un assut a la riera. Des d’aquí i travers d’una via coneguda (avui encara) com a carrer de l’Aigua, l’aigua es distribuiría per la població

Dolmen de Los Joncars

Coordenades:

latitud 41º12'15,96"

longitud 1º2'07,87"

El dolmen de Los Joncars

A la partida de "Los Joncars" trobem aquest dolmen. Crida l'atenció les grans pedres que el conformen, especialment una gran pedra a la part superior, el que el desqualifica com a caseta de pagés.

L'obertura del dolmen té aproximadament 60 cm. d'alçada i unos 50 cm. d'ample. L'interior es perllonga per uns 2,5 metres. El nivel energètic és de 3.000 bovis, que correspón als llocs d'enterrament.

Està orientat al Nord, curiosament el mateix que el dolmen que vàrem trobar al Camp del Vent. El nord coincideix amb la montanya de La Mussara.

Interior del dolmen

Els dolmens són caracteristics del Neolític i de l'Edat del Bronze, en unes dades que van del 4,000 al 1,300 a.n.e. Suposen la sedentarització de les comunitats humanes i l'economia productiva, agrària i ramadera.

Els enterraments són múltiples, entenent per això 'successius', en un nombre que pot anar d'una dotzena a un centenar d'individus. Aquestes tombes són pròpies dels membres de l'aristocràcia tribal, indicant un element de diferenciació social. Constitueixen el panteó d'un clan determinat de la tribu.

Es tria la roca com a habitacle dels morts buscant aixecar una obra sòlida, que venç el pas del temps, o, més exactament, aliena a l'esdevenir temporal.

L'Aleixar al Comtat de Prades.

RELACIONS FINANCERES

A través de “La Cort” (ajuntament) es registren operacions pròpies fetes amb jueus de lloc, Falset i Montblanc.

La relació amb Tarragona, la veiem tant sols quan l’aljama de l’Aleixar fa un préstec conjunt a les aljames de Valls i Tarragona per 70 lliures (1.400 sous).

En canvi les operacions amb Falset son importants. Els jueus de Falset venen a l’Aleixar, de la mateixa manera que veiem (p.e.) a Ferrer Maymó de l’Aleixar liquidant operacions obertes amb jueus de Falset per un import que envolta els 5.200 sous. Vegeu tot seguit les operacions registrades a l’Aleixar fetes per jueus de Falset.

També hi son constants els apoderaments que es fan a persones de fora vila per a cobrar deutes, sense oblidar-nos de les noces fetes entre BONADONA, filla de Samuel Cap de l’Aleixar (vingut d’Alcover) i ASTRUC, metge de Falset (fill del metge de Falset) per les quals el nuvi percep un dot de 4.000 sous, una de les xifres més altes del Principat. Els dots que hem trobat de les pubilles cristianes resten lluny.

ELS PRÈSTECS

Els jueus fan préstecs a particulars (mai crèdits), a Universitats (ajuntaments) i aljames. D’aquell temps d’anades i tornades ens resta el testimoni de dues vies comercials: El “camí de L’Aleixar a Castellvell” i “la carretera de Prades”. A Reus, conserven el nom d’un carrer amb el nom de “camí de l’Aleixar .

Camins i mercat restaven protegits pel “noble militem” (cavaller militar) PONS DE TIMOR i els seu estol. La justícia l’administrava el “venerabilis bajulum”, FRANCESC DE TIMOR, fill de l’anterior i endeutats amb els jueus.

El Batlle de l’Aleixar tenia el dret d’administrar justícia a l’Aleixar, Maspujols-Rocabruna i Vilaplana. Els pergamins guardats a l’Aleixar, en donen fe, i es reafirma en un document (1363) amb “el reconeixement del Comte de Prades dels drets que té la Universitat de l'Aleixar, de fer presoners i punir malfactors. El Batlle de Vilaplana ha de fer passar a la justicia de l’Aleixar un home que ha comés un llatrocini” (doc,. A.H.A.) (4)

Amb el camins protegits les gents dels pobles veïns acudien a l’Aleixar en busca de diners per als seus projectes. La Selva del Camp és el nucli més important i cosa curiosa no se li registren préstecs a l’Ajuntament.

Veurem tot seguit, les operacions registrades en el Iueorum, núm 90 de l’Aleixar (1344-1348) de Teresa Aleixandre i Segura, ed. Per la FUNDACIÓ NOGUERA, fetes en diferents poblacions. Les marcades en negreta, son el pobles veïns (del tascó).

Res en sabríem de les operacions registrades en les notaries dels pobles veïns, a no ser de la immensa obra d’en Gabriel Secall quan ens parla del “Inventaris dels Bens” redactats quan un jueu moria sense fer testament (Pesta Negre, principalment). En aquest documents hi apareixen tots el bens, robes personals i de la llar, estris, libres i com no, totes les operacions financeres pendents de vèncer, operacions que obren nous camins d’investigació. En termes actuals, diríem que tenim el cash-flow del jueu

Ara com a mostra del que hem dit, anotem el nombre d’operacions fetes amb les gens dels pobles veïns que acudiren a La Lexar per a finançar els seus projectes:

RESUM D’OPERACIONS, segons EL LIBER IUDORUM 90 DE L’ALEIXAR (1344 – 1348)

marcats en negreta els pobles mes propers a l’Aleixar

Edifici parroquial conegut com l'Abadia. Allí hi hauria la Notaria. Antigament tenia l'entrada pel Carrer Major, núm. 1 ( segons un fogatge de principis del XV )

LES NOTARIES

Com a norma general aquestes operacions es portaven a registrar a las notaries, donant-ne copia al signants previ pagament de la taxa estipulada (6 a 9 sous). El document registrat esdevenia de força legal, eren molt utilitzats per els jueus en els seus tractes (tancament de comptes, contractes matrimonials). Això ens fa pensar en el fet que quan un jueu – posem per cas- de Falset venia al mercat de l’Aleixar i feia préstecs, i viceversa els diners no viatjaven. Aquests, estaven en el lloc de contracte i de tant en tant es passaven comptes.

Segons Carme Batlle, historiadora medievalista en el seu treball dels Jueus a la Seu d’Urgell, les notaries quasi bé sempre estaven ubicades dins l’immoble de la rectoria. L’església arrendava els espais necessaris als notaris i aquests hi desplegaven tota la xarxa de treballadors.

Però a les terres de la Tarraconense no anava igual. La notaria l’explotava l’església directament a traves dels seus administradors: capellans, preveres, diaques, etz. (els inventaris del béns ho confirmen) i els trobem fent tant notaris com de testimonis.

I aquests notaris llatinitzaven tots els documents, fent un bon enrenou tant en els noms de les persones com dels pobles. P.E.: Rivoldecanarum (Riudecanyes) Occulomolindelorum (Ulldemolins) etz., etz..i al nostre poble tant hi posaven “ ALLEXARII” com “ALLEXARIO”. Els jueus sempre hi anoten La Lexar. Recordem que ells parlaven i redactaven els escrits amb la llengua del lloc.

Segons els Inventaris del Bens de jueus (redactats a la mort d’un jueu que no ha pogut testar i fets per jueus del lloc) el nostre poble es diu LA LEXAR(*). Recordem que en el català antic la L o l, al principi del mot té el so de la nostra ll, i que també el so ll enmig d’un mot, es tradueix per so yl (Uyldemolins). La llatinitzacio “a la directa” dels nom dels pobles pot fer estralls, posem per cas l’avui Arboli, que sembla venir “d’árbol” quan el jueus hi anotaven “Erboli” d’herba, o Hostalric ( d’un hostal ric) quan els jueus ho anotaven com a Estelric (d’estel). No es el mateix un hostal que un estel. I podríem seguir… i revisar algunes cosetes.

L’Aleixar ens espera.

Veieu més avall un fotocòpia d’una pàgina de l’INVENTARI DELS BENS fet a FERRER MAYMO, prou entenedora de tot el que aquí exposem.

Josep Pàmies i Mariné

FIXEU-OS COM SEMPRE HI SURT LA LEXAR o LALEXAR, i també els llocs on hi fan operacions

Vista parcial de l’INVENTÀRI Dels BENS de FERRER MAYO redactat per ISACH MAYMÓ, de Falset i IÇAC SALOMI de TOLOSA de l’Aleixar (20 de maig 1349) Hi veurem dos notaris i LA LEXAR

(*) tot seguit la definicio del mot LEXAR

(1) Del llibre : “El català del segle XIV, de JAVIER GIRALT LATORRE , Mª. TERESA MORET OLIVER”, professors i filòlegs de la Universitat de Saragossa. En el glosari dels mots d’aquesta obra hi trobem:

“Pàg. 236: LEXAR.10, 28,36 “Lleixar, deixar, mantenir”, del llatí LLAXARE: que sie en nostra voluntat de cobrar nostres diners ho ha de lexar a nós et al dit conseyl aquells de dit termine adenat .“

(2) ed. LA DISCRETA , (pags. 120-125)

(3)LA COL.LECCIÓ DE PERGAMINS DE L’ALEIXAR ( SEGLES XIII AL XV) de Jordi Rius Jové i Hèctor Fort Robert). Centre d’Estudis Comarcal JOSEP IGLÉSIES. REUS 19 95

(4). ARXIU HISTORIC DE L’ALEIXAR

L’ALEIXAR, un petit raconet del

COMTAT DE LES MUNTANYES DE PRADES

Josep Pàmies

A l’any 1324 Jaume II d’Aragó, comte de Barcelona, Rei de València, Mallorca Sardenya i Sicília donava al seu fill Ramon Berenguer el Castell d’Al Tafalla, Falset, Mora d’Ebre, el LLoar i Pratdip. Temps més tard a la mort del senyor dels Entença sense línia successòria, el Rei incorpora al Comtat els territoris de la Baronia, creant una senyoria anomenada Comtat de les Muntanyes de Prades.

A l’any 1341 Ramon Berenguer i el seu germà Pere es fan permuta dels seus respectius senyorius i Pere, passa ser el comte de Prades. Casualitat? no ho crec. Pere el veiem com un home de govern, substituint al rei en moltes ocasions i governant pràcticament el Principat. Bon coneixedor del les terres mediterrànies incorporades a la corona i amb la perspectiva de la riquesa minera que le ofereixen les mines d’argent de Falset es posà a explotar-les de manera productiva. Portà de les terres de Sardenya experts en la mineria i, segons Martinez Elcacho, contractà a personal especialitzat. El rendiment de les mines es va disparar i el comtat en pocs anys passà a ser el segon mes important de la corona.

I la capital del comtat passà de Prades a Falset, lloc de residencia del comte i centre de negocis que els inversors (jueus molts d’ells) aprofitarien.

Vist així, ens preguntem com hi encaixa l’Aleixar dins aquest conjunt de poblacions, ja que aquest -encara que allunyat de Falset- formava part del Comtat de Prades, tal i com ja s’esmenta en el document de constitució del comtat, i no dels dominis de la Tarraconense com ho eren tots els pobles veïns. Per això, crec ens hauríem de situar dins el món de l’Islam i aprofundir un xic. Sabem per Pere Balanyà i Abadia que els àrabs construïen - segons necessitats- diferents tipus de nuclis de població (almunies, almudàines, poblacions agràries fortificades, etz..) L’Aleixar (seguint a P. Balanyà) encaixa a la darrera esmentada tant en extensió com en l’estructura arquitectònica, amb una extensió d’ unes quatre hectàreras, amb llocs d’embassament d’aigües, molins fariners tocant al poble, zona dels ribats i una separació interna entre la part alta (la noblesa) la part Baixa (els oficis, menestrals, etz.) i tot el conjunt envoltat de torres i murs de defensa. Aquesta distribució avui encara es pot veure a L’Aleixar.

Aquesta població àrab-fortificada, l’Aleixar (o La Lexar, (1) com s’anomenava en aquell temps), defensivament formaria l’eix l’Aleixar-La Mussara-Ciurana.

L’AMUMÇARA, restes probables de l'antiga fortalesa que dominava la vall

Caiguda Siurana, nous senyors, nous sistemes de defensa en els pobles i viles conquerides, i nous esquemes productius. Les mines de Falset canviaren moltes coses... i l’Aleixar, aixecava el vol.

No ho afirmem perquè sí. Ho fem amb el llibre a la mà de Sebastià Mariner Bigorra, eminent vilaplanenc en Filologia Clásica Española que en el seu llibre “AL MEU POBLE, JO SÓC EL SIVINES”, (2) ens parla de les cerimònies d’homenatge i rendiment dels territoris al nou comte (Pere) fetes a les poblacions del comtat (sembla ser que aquest acta d’homenatge afectà tant sols als llocs provinents de l’antic emirat de Siurana) des del dimarts 9 d’ abril de 1342 al diumenge 21 del mateix mes. Es començà a Prades, on el comte es rebut al lloc “Lo Coll” i “Lo Pla del Pagès" , se li lliuren les claus de la Vila i el jurament de fidelitat es fa el dia següent. Després va a Siurana (seguint un protocol de prioritats) i a l’església de Santa Maria es reben els procuradors electes que fan el jurament. En acabar van a Cornudella on es repeteixen els actes.

Durant la setmana son nomenats els procuradors que representen poblacions que bé, o no tenen notari, o no tenen càrrecs electes i els assignen dies i llocs per fer els juraments. El dissabte dia 20 a l’església de Sant Salvador de La Mussara es reprenen els juraments del lloc i dels pobles veïns (Capafonts, Arboli, Mont-ral, La Febror).

El diumenge 21 d’abril el comte ja es troba a l’Aleixar, on rep “davant l’altar de Sant Marti l’homenatge dels procuradors que han estat nomenats al mateix dia –un cas d’importància com ho feu a Siurana i Cornudella- i s’ hostatja al hostal de Pere Ramon, rebent aquí a Pere Bejau i Pere Mulet procuradors de Vilaplana que havien estat nomenats procuradors el dia abans a l’església de La Mussara”.

Segons l’autor, es tracta de la primera vegada que Vilaplana no encapçala les pertinences de l’Aleixar, Salvià i Mas de la Reina (conegut avui per Torre Regina). Aquestes dues darreres s’incorporen junt amb Maspujols o Masos dels Pujols i la Rocabruna a l’Aleixar.

Mapa parcial del Comtat de les Muntanyes de Prades

Aquesta unitat de territori juntament amb Vilaplana formaren una mena de tascó territorial enclavat en terres de la Tarraconense, baix la jurisdicció del Comte de Prades i no del bisbe de Tarragona. Fet que els jueus aprofitarien a través de l’Aleixar per expandir-se en els seus negocis tant a les poblacions veïnes com a la capital del comtat Falset, i des d’aquí establir noves vies de negoci a través del riu Ciurana. Les dones emprenedores també en sortien beneficiades al no tenir les restriccions de “no gosar cridar vi pels carrers” “no cridar blat pels carrers”, “que ninguna dona jueva puga exercir la corredoria…”, que segons Secall aquestes n’eren les disposicions de Tarragona.

Una altra visió més antiga de l’entroncament del món jueu a la nostra vila, el trobem en un document publicat el que es diu “que (….) jueu de la Lexar, fa un préstec a Ramon Berenguer IV comte de Barcelona per la conquesta de Tortosa per un import de 100 lliures” (2.000 sous). Corria l’any 1048. Hi havia ja una comunitat jueva dins el poble? Aquests tipus d’operacions veiem com moltes vegades no es tornaven els diners (el comtes no n’anaven folgats). Es pagaven amb concessions i permutes. Tenim la referència d’un jueu de Barcelona que fa un préstec de 100 lliures al rei Jaume I. Per pagar el deute el rei va cedir-li al jueu uns banys de Barcelona durant 6 anys (Forcano)

Seria arriscat pel jueu si hagués estat sol. Tot fa pensar que en temps dels àrabs ja hi havia una comunitat jueva a l’Aleixar. Ens preguntem doncs si hi va haver algun pacte entre Ramon Berenguer IV i el jueu o jueus de l’Aleixar per tal de no ser incorporats a les terres del bisbe de Tarragona. No ho descartem.

Fos com fos, l’Aleixar (La Lleixa) que a l’any 1319 rebia del rei Jaume II el dret a fer mercat setmanal als dimarts, i una “Confirmació dels usos, costums i privilegis (19 gener de 1327)“ feta també pel rei Jaume II, ens mostren sense cap dubte les relacions amb el Comtat de les Muntanyes de Prades i l’Aleixar. Relacions que son referendades el 11 de març de 1345. L’Aleixar s’estructurava econòmicament en activitats agràries (les partides del terme ens ho recorden, Parellades, Prats, Rierals, Fulledes, Les Planes etz.), ramadera com Camp de Vaques, Mascabrés, o masos dels Cabrers. i la financera tant jueva com cristiana. Els pergamins traduïts de l’Arxiu Històric de l’Aleixar, mostren junt al impostos i disposicions una forta activitat financera en forma de préstecs, censals, etz., fets entre cristians. La universitat o cort contractava operacions de préstecs tant amb cristians com amb jueus. (17.04.1409 David Leo, jueu del’Aleixar, fa un préstec de 100 florins d’or d’Aragó), als prohoms autoritzats que signen en nom propi i de tota la universitat) (3).

I els cinc llibres Iudeorum de l’Aleixar -que malauradament avui no tenim al poble- també recullen un ample ventall d’operacions que van més enllà de l’àmbit local.

Els cristians creixen i s’endeuten. Els jueus també creixen, fan negocis i s’organitzen. L’Aljama es consolida, els més rics formen part de l’entramat de l’aljama (Maïr Boniac, Isach Ravalla, Ferrer Maymó, etz.) i aquesta liquida a Domènec Andreu, com a recaptador de les rendes de l’Infant Pere a les muntanyes de Prades la quantitat de 500 sous. Barcelona pagava 600 sous. (M. Forcano). Un clar referent del seu poder econòmic.

Els nostres financers es feien necessaris tant per l’explotació minera, com per finançar les obres que es feien a L’Aleixar i als pobles veïns. I els jueus no perderen l’ocasió. A partir del l’any de la visita comtal, l’Aleixar amés dels que ja tenia es nodreix amb financers jueus vinguts de fora vila. D’entre ells..

MAIR BONIAC, ve de Barcelona. La primera operació que registra es en gener de 1344. Veiem que ha cancel·lat tots el comptes que té a Barcelona a través de Teroç Saporta, jueu de dita ciutat.

Se li comptabilitzen a l’Aleixar 179 ops. per un import de 27.272 sous

FERRER MAYMO, ve de Tarragona . La primera operació que li trobem es 4 de gener de 1345, amb un préstec que fa a Guillem Vilar i esposa Ramona “del mas dels maçons” de l'Aleixar. Amb el temps, anirem veient més operacions dels nostres maçons. Des de l’Aleixar es finançaven operacions a La Pineda, Cambrils, castell de Vilafortuny, Mas Calbó, i d’altres. Ho trobem anotat en els INVENTÀRIS DELS BENS recollits per en Secall. Allí s’anoten moltes operacions fetes fora vila que no estan registrades a l’Aleixar.

Se li registren a l’Aleixar 36 ops. Per un import de 15.340 sous

MAIMÓ DE NARBONA i esp. ESTHER. Venen de Valls. Maimó mor aviat, i la seva esposa segueix fent negocis de prestamista i la corredoria (es a dir, n’era coneixedora de las lleis dels cristians i dels jueus) actuant com a apoderada en algunes ocasions de Mair Boniac. El seu fill entra en el negoci i a la mort d’Ester, es ven les propietats familiars de Valls i ve a viure a l’Aleixar.

També hi trobem els RAVALLA (gent de confiança dels nostres reis) i com no, els CAP, que originaris de Menorca s’escamparen per tot el comtat. Falset i l’Aleixar en tenien alguns.

SAMUEL CAP de l’Aleixar fa operacions per un import de 13.843 sous .

I a la Lexar, es comptabilitzen unes 46 famílies jueves de les quals uns 24 són prestamistes. (Tres d’ells, son metges)

Tenim doncs una estructura productiva que pivota al voltant de capital del comtat, Falset. Des d’aquí, -com hem dit més amunt- a través de LLoà i Les Pinyeres la riquesa es canalitzava de Garcia fins al port de Tortosa. Anotem aquesta afirmació pel fet que hi troben un grup de jueus aleixarencs fent unes garanties d’operacions a les universitats (ajuntaments) de Garcia i Les Pinyeres (desconeixem si aquestes les feien a dites universitats, o bé a persones del lloc), així com un jueu de l’Aleixar fent comandes (préstecs que es cancel·laven quan el prestamista els reclama) al seu cunyat de Tortosa, Cazon Alieser. El port de Tortosa en temps del àrabs era molt important. Ho era encara?

La plaça de l ’Aleixar. Porxos centenaris, lloc de mercat. Avui es torna a fer-hi mercat els dimarts...