Relacions comercials entre jueus i cristians (1344/1348)

Josep Pàmies

La Plaça-Lloc de mercat. Pilars octavats com en tants llocs de mercats

Els treballs fins ara publicats sobre els jueus de l’Aleixar, fan referencia de documents entre ells (tancament de comptes, inventaris de bens, ketubâs) i operacions de préstecs fetes entres els jueus com a prestadors  i cristians i maçons com a prestataris.

Un  tema que ens restava pendent  era intentar esbrinar el tipus d’usura (interès percebut) de les operacions que  podríem considerar normals, ja  que el màxim a percebre (20%) era en cas d’incompliment i d’execució de garanties.

Repassant el LIBER IUDEOROM 90 de l’Aleixar (1344-1348) esmentat i referenciat en els nostres treballs, deixant  apart els esmentats al principi, ens trobem davant dos tipus de documents que mostren les relacions entre ambdues comunitats:

• Relacions comercials i 

• Lloguer de cases amb préstec inclòs

Comencem pels documents que mostren operacions comercials entre el col·lectius.

2.11.1345. Bercelay Benvenist, jueu de l’Aleixar, nomena procurador a Guillem Ferrer (cristià de la Mussara) i a Jucef Abraham, jueu de l’Aleixar per a cobrar deutes .

16.11.1345. Bertomeu Balcells, habitant de Garcia és compromet a Esther, jueva de l’Aleixar, vidua de Maymó de Narbona a reclamar les 23 lliures (260 sous) que li deuen el municipis de Garcia i Les Pinyeres (avui Masroig).

16.08.1345. Tancament de comptes entre Bernat Miquel de l’Aleixar i Maïr  Boniach, jueu de l’Aleixar. Miquel reconeix  que Maïr li ha pagat 140 sous que aquest li deu i tot el deute que li tenia pendent (préstecs  i comandes).

Un altra document – ja comentat en un altre treball- és el que comentem tot seguit.

4.01.1347. Abraham Maymó, Salomó Jacob,  Samuel Cap, Içach Ravaya, Ferrer Maymó i Regina ( vídua de Vides Roben) reconeixen tenir  un deute “gratuït i amistós” amb Domènec Andreu de Prades (recordem que aquest l’hem vist actuant com a Recaptador Reial de l’Infant Pere, i percebent els impostos de l’Aljama de l’Aleixar). Un préstec? O un favor pel qual Andreu deixaria uns diners ficticis i cobraria un interès comptant i sonant?. També podrien ser impostos demorats... encara que aquesta quantitat és irrisòria (uns 60 sous per cap).  Si repassem la llista dels financers jueus de l’Aleixar, veurem el potencial econòmic de cadascun d’ells.

Un document ben curiós registrat a la notaria l’Aleixar entre persones de fora vila és el següent.

6.11.1347. Contracte d’aprenentatge a dos anys entre Bonet Gálvez , jueu de la Seu d’Urgell amb Mossèn Arrunay, sastre de Tamarit de Llitera. Donat que el venciment del contracte es fa  a “venturo festo Natalis Dommi...” hem d’entendre que mestre Arrunay és cristià.

     

UN APROPAMENT AL CÀLCUL DE L’INTERES PERCEBUT

Un dels temes pendents a l’hora de valorar el tipus d’interès aplicat als préstecs que els jueus concedien es el seu valor percentual. La imatge del jueu àvar i tants altres tòpics poc ajuden. Com tampoc ens ajuda el fet de veure documentada la quantitat a tornar en el dia del seu venciment, sense cap altra explicació financera a no ser l’interès màxim a aplicar “quattro denarios per libram" es a dir, el 20% en cas d’impagament. Una quantitat curta en comparació amb la que la banca actual ha cobrat durant molt anys per aquest motiu.

Per tant, entenem que en una societat medieval com la nostra, en la que en la plaça hi conflueixen grups fiançares locals i de viles foranes coincidint plegats en operacions a constructors (maçons ), pagesos i noblesa local, entenem que l’interès podria aplicar-se en funció  de diferents variables com podrien ser:

• Qualitat del deutor

• Necessitat del jueu en adquirir les collites del pagès. Anotem quer hem vist operacions en les que el pagament és fa amb collites especifiques (blat, oli, vi ). Un sistema que eludia fixar la usura

• Oferta-demanda, etc.

Carrer Major

A partir d’aquí, intentarem esbrinar amb unes operacions quin podria ser el tipus d’interès segons deutor.

• 5.12.1346. Ponç de Timor militem, (cavaller militar resident a la Vila) junt amb la seva esposa, reconeixen deuen a Biona Cap, jueu de Falset un préstec de 140 sous que pagaran al cap d’un any. Però en data 10 de gener de 1346 es registrà una operació en la que Ponç de Timor reconeix  li deu Biona Cap, jueu de l’Aleixar la quantitat de 148 sous,- és a dir 8 sous més- que es pagaran per la festa de Sant Pere. I a la vegada reconeix un deute  com a garant  del seu fill Francesc de Timor (venerabilis bajulum)  batlle real a l’Aleixar de 300 sous que deu a Maymó Boniach, jueu de l’Aleixar que es pagarà del dia de Sant Joan Baptista (no saben si seria en juny o en desembre).

Si tenim present que la diferencia son 8 sous i que el préstec es va fer a un any l’interés aplicat és 5,71%. Aquesta operació de 140 sous pel novembre de 1347 encara   la veiem pendent però en mans de Francesc de Timor, fill del primer.

Una operació diferent en quan a cobrar diner per un servei financer, l’analitzem en el següent cas:

14.12.1345. Pericó Miquel i esposa Maria, reconeixen tenir un deute amb Vital de Tolosa de 168 sous gratuït i amistós a 5 anys i que es pagarà per la Pasqua.

Acte seguit s’inscriu un document pel que Pericó Miquel i esposa Maria lloga per cinc anys a Vital de Tolosa dues cases amb corral  al preu de 150 sous. Per tant, tenim una operació que genera un import anual  del 2,40%.

Una altra de semblant es la següent:

24 gener 1345. Gomita de Serra, de l’Aleixar, reconeix un deute de 50 sous a Perló Falcó, jueu de l’Aleixar de 50 sous per un temps de 2 anys. I acte seguit el següent document:

24 gener 1345. Gomita de Serra lloga a Perló Falcó jueu  de l’Aleixar una casa per dos anys per l’import de 30 sous, amb la condició de cancel·lar un censal de 15 sous.

Es a dir: 30+15=45. La diferencia 5 sous d’usura pe dos anys. Un 2.50% anualitzat.

Hem de dir que aquestes operacions combinades de préstec / lloguer sovintegen. Sempre es registren les operacions de manera continua. En algunes hi veiem una  diferencia considerable entre el valor del lloguer i l’import prestat, com  son:

• Pere Rufat i esposa Maria reconeixen deute amb Ferrer Maymó de 100 sous a dos anys i lloguen casa a Maymo per 60 sous a dos anys

• Arnau Garcia i esposa Guillema, reconeixen deute a Salomó Adret de 70 sous a dos anys i li lloguen a Adret una casa per dos anys al preu de 50 sous.

• Guillem Miquel i esposa Guillema reconeixen deute a Ferrer Maymó de 9 lliures i mitja (190 sous) a un termini de 2 anys. Acte seguit Ferrer Maymó els hi lloga una casa in vicus maioris (carrer Major) per 100 sous a dos anys.

En aquestes, probablement es feia caixa per a atendre d’altres necessitats.

També veien operacions de dues desenes que sovint acaben en 5. Creiem que aquestes serien més rendibles si apliquem per exemple una operació signada de 65 sous i 5 en fossin la part de la usura..

Carrer de l'Aigua, vincle amb els Puadors...

Amb conclusió, creiem que l’interès o usura variaria i difícilment  arribaria al 10%.

Com a anècdota observem en els lloguers en cap moment es parla de cases en el call jueu, la qual cosa ens ratifica que el “call jueu a l’Aleixar”  almenys en aquesta època no existeix. Són cases de cristians, algunes amb celler i corral  envoltades de cristians i que es lloguen a jueus. Es a dir, gent de casa.

Un bonic racó del Carrer de l'Aigua amb reminiscència àrab.