Algunes consideracions sobre el call jueu de l’Aleixar

Josep Pàmies

LES ALTES TORRES DE DEFENSA repartides per la població

El CALL JUEU, a L’Aleixar

A ran d’un escrit  en el que es troba documentada una operació de compra-venda d’una casa   entre un jueu i un cristià“ tocant al “murarum”, hom ha situat el possible call jueu de l’Aleixar en el carrer del Forn. Es a dir, ja que les restes de “la muralla” eren trobades i recordades en la part exterior del carrer del Forn, el “el call” no estaria massa allunyat.

No estaria de més recordar que els calls son llocs closos amb carrers estrets (d’un colze o dos d’amplada, i de vegades amb edificacions molt altes per obligar als jueus a aixecar les cases per a encabir-hi més familiars). Res d’això veiem al nostre poble. Els seus carrers,  vestigis dels temps àrabs son avui encara prou amples. Potser seria bo donar-hi “ un cop d’ull” al mon àrab, veure com construïen i establir paral·lelismes. Ho farem seguin l’obra del senyor PERE   BALAÑA i ABADIA, L’ISLAM A CATALUNYA (segles  VIII-XII)  ja que en ella ens parla de les poblacions agràries  fortificades de la frontera superior de L’ISLAM . L’Aleixar – al meu entendre i seguint l’autor- reuneix prou elements com per a estudiar-lo dins   “les poblacions agràries fortificades” 

 Aquestes construccions s’assentaven sobre un cim, ocupant una extensió  de 4 a 6 Hes. repartides en tres elements a saber: a la part alta la noblesa, amb sitges i cisterna d’aigües (2), a la del mig el gruix de la població. Tot aquest conjunt restava emmurallat amb les seves torres pertinents (normalment a uns quaranta passos l’una de l’altra, com avui encara podem comprovar).

A extramurs hi havia la tercera part amb els molins  fariners, edificacions amb  horts i la zona del Ribats  (monjos guerrers).  Alguns topònims ens han quedat en la part baixa de d’aquella època, per exemple “La Ràpita”, probable variació de La Ràbida, (lloc dels monjos gerrers de l’Islam anomenats ribats) unes construccions que ens recorden les  fases de la lluna, finques conegudes com “la Riba”, i dos molins fariners:  El “Del Fernando” i el “del Grau”.

Per tant, la ubicació de l’anomenat “call jueu”, -entenc- caldria revisar-la i verificar si es que hi han més documents que li donen suport i axis concretar la seva correcta ubicació, puig que el “murarum” envoltava tota  la població.

Esmentar també que “Els calls” foren recintes closos en els que s’ubicà la població jueva a ran de la pesta negra, una pandèmia que procedent de La Xina a principis del segle XIV s’estengué per tot Europa. Els estralls causats per aquesta pandèmia comportaren la mort d’un terç de la població  (Europa-Assia) calculant-se un total de vint milions de morts.

Unes xifres que aviat foren aprofitades per endeutats i  religiosos els quals  veieren a qui “carregar el mort”: els jueus tenien la culpa... I així, aquells  vilatans que compartien carrer i negocis amb els cristians foren en molts llocs obligats a viure tancats en calls, perseguits i finalment expulsats del país. Una  història ben trista. 

I  la pregunta que em faig  és: hi va haver en el poble de La Lexar (o La lleixa), avui L’ALEIXAR, un call jueu? Crec que no, que en el bons temps els jueus convivien amb els cristians i  els que tenien diners (jueus i cristians)  anaven a viure el Carrer Major. Ara bé, que després de la mortaldat del 1348, el jueus que hi  restaren a la vila fossin perseguits i closos pot ser, però ho dubto. Senzillament, crec que foren expulsats per ordre del Rei.  L’obra d’en Secall  LES JUERIES MEDIEVALS TARRAGONINES (ESTUDIS VALLENCS-1983) ens parla de l’estabilitat de la població jueva aleixarenca fins al 1354. Veieu tot seguit el nombre de famílies jueves existents a l’Aleixar, la seva davallada i estabilitat en un període de temps ben complicat.

Any 1330- 1339   33 famílies          després de la pesta negra 

Any 1339 –1345  31 famíli         Any 1348      13 famílies (27 menys)

ANY 1347-1348 40 famílies        Any  1354     16 famílies (s’estabilitzen)

 Com a mostra de la bona sintonia existent  a la població entre cristians i jueus fins l’expulsió d’aquests darrers, us  presentem unes operacions registrades en el LIBER   IUDEORUM  DE L’ALEIXAR, núm. 5 (1) corresponents al  lloguer i  compra-venda de cases que es fan entre cristians i jueus en aquella època:

EL CARRER MAJOR (ample i senyorial ja en temps des àrabs)

Doc. 15 ( 30 de gener de 1344)

 Guillem Vilar i esposa Ramona, lloguen  una casa de la seva propietat a SALOMONET DESMESTE, jueu  de L’Aleixar durant quatre anys  al preu de 140 sous...”in dito loco, in Vico Maiori (carrer Major) confrontatum  cum heredibus Pasqual Plaença, Petro Torner, et via pública”.

Doc. 66 ( 12 d’agost de 1345)

Ramón d’Olives i esposa Gueraula habitants de l’Aleixar, lloguen una casa de la seva propietat a ABRAHAM MAYMÓ, jueu de l’Aleixar per 3 anys al preu de 14 lliures (240 sous) té per veins a una altra propietat dels llogaters, a Bernat Soler, i  la via pública 

Doc. 128 Novembre 1345.

Maymó Vilar, habitant de l’Aleixar,  lloga casa amb corral a Isach Cap de Pebre jueu de l’Aleixar. Té per veins  un corral del llogater,   a Mateo Moliner i via pública. Es lloga per 100 sous  a tres anys.

Doc.142. Desembre 1345

Pericó Miquel i esposa Maria, lloguen per 150 sous i a cinc anys, dues cases amb corral a   Vidal de Tolosa jueu de l’Aleixar. Les cases afrontan amb  “cum hospitio nostrum” i cum Guillelmo Guisquerol, 

Doc. 168. 24 de gener de 1345

Gomita de Serra, de l’Aleixar, lloga a Perló Falcó,  jueu de l’Aleixar una casa per 30 sous i per dos anys. Té com a veins a Bartomeu Mariner, Berenguer Gilabert i la via pública

Doc. 238. 2 d’abril de 1346.

Pere Rufat i esposa Maria, lloguen a Ferrer Maymo jueu de l’Aleixar, una casa de la seva propietat,  amb celler i corral  per un preu de 60 sous. Té com a veins a Pere Plasença i Bartolomeu Raymon.

En document anterior (237 de 2 d’abril 1346)  FERRER MAYMÓ, els hi fà als llogaters un préstec per import de 100 sous (un avançament del lloguer?). Es dedueix que Pere té dues cases  “in vico vocato de l’Aygua“  llogant-ne una al dit Ferrer  i que confronta amb Pere Plasencia i Bernat Oreyla

Ferrer Maimó ve de Tarragona. A l’Aleixar casa la filla i fa negocis a la capital del comtat Falset. Hi han documents que el consideren de Falset. Mor a l’Aleixar

El carrer de l'AIGUA ( de la part més alta a la riera)

Doc. 247 6 d’abril de 1346

Arnau Garcia i esposa Guillelma habitants de l’Aleixar, lloguen a Salomó  Adret una casa  amb un celler i corral durant 2 anys al preu de 50 sous. La casa afronta amb  Gacel Torner i via pública.

Doc.325. Agost 1346.

Pere Presto i esposa Vives de l’Aleixar, lloguen  a Samuel Cap (ve d’Alcover) jueu de l’Aleixar una casa per dos anys al preu de 80 sous.

La casa té com a veins a Guillem Alayà, Isach Salami (jueu) Pere Ferrer, Llorens Miquel i via pública.

Samuel era procedent d’Alcover. La primera operació  que regjstra a  “La Lexar” es el 15 de juny de 1345. Aqui, encara es considerava com a  “jueu d’Alcover”. A l’Aleixar concertà noces de la seva filla Bonandona amb Astruc, fill d’Astruc, metge cirugía de Falset. El dot es fixà en 4.000 sous. (una veritable fortuna)

 Doc. 420. 26.de desembre.1345.

Gomita de Serra, habitator Allexarii, ven  a Maïr Boniac, jueu de l’Aleixar una casa de la seva  propietat per 115 sous. Afronta amb Antoni Pascassi, Berenguer Gilabert, Bertomeu Mariner i amb via pública.

Maïr Boniac, venia de Barcelona. Fou un líder de les finances

Doc. 594. 13. Setembre 1345. 

Guillem Miquel i esposa Guillelma lloguen a FERRER Maymo , jueu el’Aleixar, una casa amb corral de la seva propietat durant dos anys i per 100 sous. La casa es “in vico Maioris” (carrer Major ), te per vei a Pere  Miquel i la via pública.

Ferrer Maymó és un home de negocis i organitzat. Els negocis de bestirar, grà, etz els tindria al carrer de  l’Aigua.   La casa per viure, al Carrer Major. I qui s’ho pot permetre, va a viure al Carrer Major…

EL CARRER DEL FORN. ample i senyorial no té pas forma de call 

Notes

(1) Del LIBRER IUDEORUM num., 90 de l’Aleixar (1344-1348) de TERESA ALEIXANDRE I SEGURA. Fundació Noguera

(2)  A l’Aleixar suposem que donada la duresa del sol (molt de granet) optaren per fer un assut a la riera. Des d’aquí  i travers d’una via coneguda (avui encara)  com a carrer de l’Aigua, l’aigua es distribuiría per la població