L'Aleixar al Comtat de Prades. 

RELACIONS FINANCERES

A través de “La Cort” (ajuntament) es registren operacions pròpies fetes  amb jueus de lloc,  Falset i Montblanc. 

La relació amb Tarragona, la veiem  tant sols quan  l’aljama de l’Aleixar  fa un préstec conjunt a les aljames de Valls i Tarragona per 70 lliures (1.400 sous).

En canvi les operacions amb Falset son importants. Els jueus de Falset  venen a l’Aleixar, de la mateixa manera que veiem  (p.e.) a Ferrer Maymó  de l’Aleixar liquidant operacions obertes amb jueus de Falset per un  import que envolta els 5.200 sous. Vegeu tot seguit les operacions registrades a l’Aleixar fetes per jueus de Falset.

També hi son constants els  apoderaments que es fan a persones de fora vila per a cobrar deutes, sense oblidar-nos de les noces fetes entre BONADONA, filla de Samuel Cap de l’Aleixar (vingut d’Alcover) i ASTRUC, metge de Falset    (fill del metge de Falset) per les quals el nuvi percep un dot de 4.000 sous,  una de les xifres més altes del Principat. Els dots que hem trobat de les pubilles cristianes resten lluny.

ELS PRÈSTECS

Els jueus fan préstecs a particulars (mai crèdits), a Universitats (ajuntaments) i aljames.  D’aquell temps d’anades i tornades ens resta el testimoni de dues vies comercials: El “camí de L’Aleixar  a Castellvell”  i “la carretera de Prades”. A Reus, conserven el nom d’un carrer  amb el   nom de “camí de l’Aleixar . 

Camins i mercat restaven protegits pel “noble militem” (cavaller  militar) PONS DE TIMOR i els seu estol. La justícia l’administrava el “venerabilis  bajulum”,  FRANCESC DE TIMOR, fill de l’anterior i endeutats amb els jueus.

El Batlle de l’Aleixar tenia  el dret d’administrar justícia a l’Aleixar, Maspujols-Rocabruna  i Vilaplana. Els pergamins guardats a l’Aleixar, en donen fe, i es reafirma en un document (1363) amb “el reconeixement del Comte de Prades dels drets que té la Universitat de l'Aleixar, de fer presoners i punir malfactors. El Batlle de Vilaplana ha de fer passar a la justicia de l’Aleixar un home que ha comés un   llatrocini” (doc,. A.H.A.) (4)

Amb el camins protegits les gents dels pobles veïns acudien a l’Aleixar en busca de diners per als seus projectes. La Selva del Camp és el nucli  més important i cosa curiosa no se li registren  préstecs a l’Ajuntament.

Veurem tot seguit, les operacions registrades en el Iueorum, núm 90 de l’Aleixar (1344-1348)  de Teresa Aleixandre i Segura, ed. Per la FUNDACIÓ NOGUERA, fetes en diferents poblacions. Les marcades en negreta, son el pobles veïns (del tascó).

 Res en sabríem de les operacions registrades en les notaries  dels pobles  veïns, a no ser de la immensa obra d’en Gabriel Secall quan ens parla del “Inventaris dels Bens” redactats quan un jueu moria sense fer testament (Pesta Negre, principalment). En aquest documents hi apareixen tots el bens, robes personals i de la llar, estris, libres i com no, totes les operacions financeres pendents de vèncer, operacions que obren nous camins d’investigació. En termes actuals, diríem que tenim el cash-flow del jueu

Ara com a mostra del que hem dit, anotem el nombre d’operacions fetes  amb les gens dels pobles veïns que acudiren a La Lexar per a finançar els  seus projectes:

RESUM D’OPERACIONS, segons  EL LIBER IUDORUM 90 DE L’ALEIXAR (1344 – 1348)

marcats en negreta els pobles mes propers  a l’Aleixar

Edifici  parroquial conegut com l'Abadia.  Allí hi hauria la Notaria. Antigament tenia l'entrada pel Carrer Major, núm. 1 ( segons un fogatge de principis del  XV )

LES NOTARIES

Com a norma general aquestes operacions es portaven a registrar a las notaries,  donant-ne copia al signants previ pagament de la taxa estipulada (6 a 9 sous). El document registrat esdevenia de força legal, eren molt utilitzats per els jueus en els seus tractes (tancament de comptes, contractes matrimonials). Això ens fa pensar en el fet que quan un jueu – posem per cas- de Falset venia al mercat de l’Aleixar i feia préstecs, i viceversa els diners no viatjaven. Aquests, estaven en el lloc de contracte i de tant en tant es passaven comptes.

Segons Carme Batlle, historiadora medievalista en el seu treball dels Jueus a la Seu d’Urgell, les notaries quasi bé sempre estaven ubicades dins l’immoble de la rectoria. L’església arrendava els espais necessaris als notaris i aquests hi desplegaven tota la xarxa de treballadors.

Però a les terres de la Tarraconense no anava igual. La notaria l’explotava l’església directament a traves dels seus administradors: capellans, preveres, diaques, etz. (els inventaris del béns ho confirmen) i els trobem fent tant  notaris com de testimonis. 

I aquests notaris llatinitzaven tots els documents, fent un bon enrenou tant en els noms de les persones com dels pobles. P.E.: Rivoldecanarum (Riudecanyes) Occulomolindelorum (Ulldemolins) etz., etz..i al nostre poble tant hi posaven “ ALLEXARII” com “ALLEXARIO”. Els jueus sempre hi anoten La Lexar. Recordem que ells parlaven i redactaven els escrits amb la llengua del lloc. 

Segons els Inventaris del Bens de jueus (redactats a la mort d’un jueu que no ha pogut testar i fets per jueus del lloc) el nostre poble es diu LA LEXAR(*). Recordem que en el català antic  la L o l, al principi del mot té el so de la nostra  ll, i que també el so ll enmig d’un mot, es tradueix per so yl (Uyldemolins). La llatinitzacio “a la directa” dels nom dels pobles pot fer estralls, posem per cas l’avui Arboli, que sembla venir  “d’árbol” quan el jueus hi anotaven “Erboli” d’herba, o  Hostalric ( d’un hostal ric) quan els jueus ho anotaven com a Estelric  (d’estel). No  es el mateix un hostal que un estel.  I podríem seguir… i revisar algunes cosetes.

L’Aleixar ens espera. 

Veieu més avall un fotocòpia d’una pàgina de l’INVENTARI DELS BENS fet a FERRER MAYMO, prou entenedora de tot el que aquí exposem. 

Josep Pàmies  i Mariné

FIXEU-OS COM SEMPRE HI SURT  LA LEXAR o LALEXAR, i també els llocs on hi fan operacions

Vista parcial de l’INVENTÀRI Dels BENS  de FERRER MAYO redactat per ISACH MAYMÓ, de Falset i IÇAC SALOMI de TOLOSA de l’Aleixar (20 de maig 1349) Hi veurem dos notaris i LA LEXAR

(*) tot seguit la definicio del mot LEXAR

(1) Del llibre : “El català del segle XIV, de JAVIER GIRALT LATORRE , Mª. TERESA MORET OLIVER”, professors i filòlegs de la Universitat de Saragossa. En el glosari dels mots d’aquesta obra hi trobem:

“Pàg. 236: LEXAR.10, 28,36 “Lleixar, deixar, mantenir”, del llatí LLAXARE: que sie en nostra voluntat de cobrar nostres diners ho ha de lexar  a nós et al dit conseyl aquells de dit termine adenat .“

(2) ed. LA DISCRETA , (pags. 120-125)

(3)LA COL.LECCIÓ DE PERGAMINS DE L’ALEIXAR ( SEGLES XIII AL XV) de Jordi Rius Jové i Hèctor Fort Robert). Centre d’Estudis Comarcal JOSEP IGLÉSIES. REUS 19 95

(4). ARXIU HISTORIC  DE L’ALEIXAR