L’ALEIXAR, un petit raconet  del 

COMTAT DE LES MUNTANYES DE PRADES

 Josep Pàmies

A  l’any 1324 Jaume II d’Aragó, comte de Barcelona, Rei de València, Mallorca  Sardenya i Sicília donava al seu fill Ramon Berenguer el Castell d’Al Tafalla, Falset, Mora d’Ebre, el LLoar i Pratdip. Temps més tard a la mort del senyor dels Entença sense línia successòria, el Rei incorpora al Comtat els territoris de la Baronia, creant una senyoria anomenada Comtat de les Muntanyes de Prades.

A  l’any 1341 Ramon Berenguer i el seu germà Pere es fan permuta dels seus respectius senyorius i Pere, passa ser el comte de Prades. Casualitat? no ho crec. Pere el veiem com un home de govern, substituint al rei en moltes ocasions i governant pràcticament el Principat. Bon coneixedor del les terres mediterrànies incorporades a la corona i amb la perspectiva de la riquesa minera que le ofereixen les mines d’argent de Falset es posà a explotar-les de manera productiva. Portà de les terres de Sardenya experts en la mineria i, segons Martinez Elcacho, contractà a personal especialitzat. El rendiment de les mines es va disparar i el comtat en pocs anys passà a ser el segon mes important de la corona.

A  l’any 1324 Jaume II d’Aragó, comte de Barcelona, Rei de València, Mallorca  Sardenya i Sicília donava al seu fill Ramon Berenguer el Castell d’Al Tafalla, Falset, Mora d’Ebre, el LLoar i Pratdip

I la capital del comtat passà de Prades a Falset, lloc  de residencia del comte i centre de negocis que els inversors (jueus molts d’ells) aprofitarien.

Vist així, ens preguntem com hi encaixa l’Aleixar dins aquest conjunt de poblacions, ja que aquest -encara que allunyat de Falset- formava part del Comtat de Prades, tal i com ja s’esmenta en el document de constitució del comtat, i no dels dominis de la Tarraconense com ho eren tots els pobles veïns. Per això, crec ens hauríem de situar dins el món de l’Islam i aprofundir un xic. Sabem per Pere Balanyà i  Abadia que els àrabs construïen - segons necessitats- diferents tipus de nuclis de població (almunies, almudàines, poblacions agràries fortificades, etz..) L’Aleixar (seguint a P. Balanyà) encaixa a la darrera esmentada tant  en extensió com en l’estructura arquitectònica, amb  una extensió d’ unes quatre hectàreras, amb llocs d’embassament  d’aigües, molins fariners tocant al poble, zona dels ribats i una separació interna entre la part alta (la noblesa) la part Baixa (els oficis, menestrals, etz.) i tot el conjunt envoltat de torres i murs de defensa. Aquesta distribució avui encara es pot veure  a L’Aleixar.

Aquesta població àrab-fortificada, l’Aleixar (o La Lexar, (1) com  s’anomenava en aquell temps), defensivament formaria l’eix l’Aleixar-La Mussara-Ciurana. 

L’AMUMÇARA, restes probables de l'antiga fortalesa que dominava la vall

Caiguda Siurana, nous senyors, nous sistemes de defensa en els pobles i viles conquerides, i nous esquemes productius. Les mines de Falset canviaren moltes coses... i l’Aleixar, aixecava el vol.

No ho afirmem perquè sí. Ho fem amb el llibre a la mà de Sebastià Mariner Bigorra, eminent  vilaplanenc en Filologia Clásica Española que en el seu llibre “AL MEU POBLE, JO SÓC EL SIVINES”, (2) ens parla  de les cerimònies d’homenatge i rendiment dels territoris al nou comte (Pere) fetes a les poblacions del comtat (sembla ser que aquest acta d’homenatge afectà tant sols als llocs provinents de l’antic emirat de Siurana) des del  dimarts 9 d’ abril de 1342 al diumenge 21 del mateix mes. Es començà a  Prades, on el comte es rebut al lloc “Lo Coll” i “Lo Pla del Pagès" , se li lliuren les claus de la Vila i el jurament de fidelitat es fa el dia següent. Després va a Siurana (seguint un protocol de prioritats) i a l’església de Santa Maria es reben els procuradors electes que fan el jurament. En acabar van a Cornudella on es repeteixen els actes.

 Durant la setmana son nomenats els procuradors que representen poblacions  que bé, o no tenen notari, o no tenen càrrecs electes i els  assignen dies i llocs per fer els juraments. El dissabte dia 20  a l’església de Sant Salvador de La Mussara es reprenen  els juraments del lloc i dels pobles veïns (Capafonts, Arboli, Mont-ral, La Febror).

 El diumenge 21 d’abril el comte ja es troba a l’Aleixar, on rep  “davant l’altar de Sant Marti l’homenatge dels procuradors que han estat nomenats al mateix dia –un cas d’importància com ho feu a Siurana i Cornudella- i s’ hostatja al hostal de Pere Ramon, rebent aquí a Pere Bejau i Pere Mulet procuradors de Vilaplana que havien estat nomenats procuradors el dia abans a l’església de La  Mussara”.

Segons l’autor, es tracta de la primera vegada que Vilaplana no encapçala les pertinences de l’Aleixar, Salvià i Mas de la Reina (conegut avui per Torre Regina). Aquestes dues darreres s’incorporen junt amb Maspujols o Masos dels Pujols i la Rocabruna a l’Aleixar.

Mapa parcial del Comtat de les Muntanyes de Prades

Aquesta  unitat de territori juntament amb Vilaplana  formaren una mena de tascó territorial enclavat en terres de la Tarraconense, baix la jurisdicció del Comte de Prades i no del bisbe de Tarragona. Fet que els jueus aprofitarien a través de l’Aleixar  per expandir-se en els seus negocis tant a les poblacions veïnes com a la capital del comtat Falset, i des d’aquí establir noves vies de negoci a través del riu Ciurana. Les dones emprenedores també en sortien beneficiades al no tenir les restriccions de “no gosar cridar vi pels carrers”  “no cridar blat pels carrers”, “que ninguna dona jueva puga exercir la corredoria…”, que segons Secall aquestes n’eren les disposicions de Tarragona.

Una altra visió més antiga de l’entroncament del món jueu a la nostra vila, el trobem en un document publicat el que es diu   “que (….) jueu de la Lexar, fa un préstec a Ramon Berenguer IV comte de Barcelona per la conquesta de Tortosa per un import de 100 lliures” (2.000 sous). Corria l’any 1048. Hi havia ja una comunitat jueva dins el poble? Aquests tipus d’operacions veiem  com moltes vegades no es tornaven els diners (el comtes no n’anaven folgats). Es pagaven amb concessions i permutes. Tenim la referència d’un jueu de Barcelona que  fa un préstec de 100 lliures al rei Jaume I. Per pagar el deute  el rei va cedir-li al jueu uns banys de Barcelona durant 6 anys (Forcano) 

Seria arriscat pel jueu si hagués estat sol. Tot fa pensar que en temps dels àrabs  ja hi havia una comunitat jueva a l’Aleixar. Ens preguntem doncs si hi va haver algun pacte entre Ramon Berenguer IV i el jueu o jueus de l’Aleixar per tal de no ser incorporats a les terres del bisbe de Tarragona. No ho descartem.

Fos com fos, l’Aleixar (La Lleixa) que a l’any 1319 rebia del rei Jaume II el dret a fer mercat setmanal als dimarts, i una  “Confirmació dels usos, costums i privilegis (19 gener de 1327)“  feta  també pel rei Jaume II, ens mostren sense cap dubte les relacions amb el Comtat de les Muntanyes de Prades i l’Aleixar.   Relacions que son referendades el 11 de març de 1345. L’Aleixar s’estructurava  econòmicament en activitats agràries (les partides del terme ens ho recorden,  Parellades, Prats, Rierals, Fulledes, Les Planes etz.), ramadera com Camp de   Vaques, Mascabrés, o masos dels Cabrers. i la financera tant jueva com cristiana. Els pergamins traduïts de l’Arxiu Històric de l’Aleixar, mostren junt al impostos i disposicions una forta activitat financera en forma de  préstecs, censals, etz., fets entre cristians. La  universitat  o cort  contractava operacions de préstecs tant amb cristians com amb jueus. (17.04.1409 David Leo, jueu del’Aleixar, fa un préstec de 100 florins d’or d’Aragó), als prohoms autoritzats que signen en nom propi i de tota la  universitat) (3). 

Aquesta  unitat de territori juntament amb Vilaplana  formaren una mena de tascó territorial enclavat en terres de la Tarraconense, baix la jurisdicció del Comte de Prades i no del bisbe de Tarragona. Fet que els jueus aprofitarien a través de l’Aleixar  per expandir-se en els seus negocis tant a les poblacions veïnes com a la capital del comtat Falset, i des d’aquí establir noves vies de negoci a través del riu Ciurana.

I els cinc llibres Iudeorum de l’Aleixar -que malauradament avui no tenim al poble- també recullen un ample ventall d’operacions que van  més enllà de l’àmbit local.

 Els cristians creixen i s’endeuten. Els jueus també creixen,  fan negocis i s’organitzen. L’Aljama es consolida, els  més rics  formen part de l’entramat de l’aljama (Maïr Boniac, Isach Ravalla, Ferrer Maymó, etz.) i aquesta  liquida a Domènec Andreu, com a recaptador de les  rendes de l’Infant Pere a les muntanyes de Prades  la quantitat de 500 sous. Barcelona pagava 600 sous.  (M. Forcano). Un clar referent del  seu poder econòmic.

Els nostres financers es feien necessaris tant per l’explotació minera, com per finançar les obres que es feien a L’Aleixar i als pobles veïns. I els jueus no perderen l’ocasió. A partir del l’any de la visita comtal, l’Aleixar amés dels que ja tenia es nodreix amb financers jueus vinguts de fora vila. D’entre ells.. 

MAIR BONIAC, ve de Barcelona. La primera operació que registra es en gener de 1344. Veiem que ha cancel·lat tots el comptes que té a Barcelona a través de Teroç Saporta, jueu de dita ciutat. 

Se li comptabilitzen a l’Aleixar 179 ops.  per un import de 27.272 sous

FERRER MAYMO, ve de Tarragona . La primera operació  que li trobem es  4 de gener de 1345,  amb un  préstec que fa a Guillem Vilar i esposa Ramona “del mas dels maçons” de l'Aleixar. Amb el temps, anirem veient més operacions dels nostres maçons. Des de l’Aleixar es finançaven operacions a La Pineda, Cambrils, castell de Vilafortuny, Mas Calbó, i d’altres.  Ho  trobem anotat en els INVENTÀRIS DELS BENS recollits per en Secall. Allí s’anoten moltes operacions fetes fora vila que no estan registrades a l’Aleixar. 

Se li registren a l’Aleixar 36 ops. Per un import de 15.340 sous

MAIMÓ DE NARBONA i esp. ESTHER. Venen de Valls. Maimó mor aviat, i la seva esposa segueix fent negocis de prestamista i la  corredoria (es a dir, n’era coneixedora de las lleis dels cristians i dels jueus) actuant com a apoderada en algunes ocasions de Mair Boniac. El seu fill entra en el negoci i a la mort d’Ester, es ven les propietats  familiars de Valls i ve a viure a l’Aleixar.

També hi trobem els RAVALLA (gent de confiança dels nostres reis) i com no, els CAP, que originaris de Menorca s’escamparen per tot el comtat. Falset i l’Aleixar en tenien alguns.

 SAMUEL CAP de l’Aleixar fa operacions per un import de 13.843 sous . 

I a la Lexar, es comptabilitzen  unes 46 famílies jueves de les  quals  uns 24 són  prestamistes. (Tres d’ells, son metges)

Tenim doncs una estructura productiva que pivota al voltant de  capital del comtat, Falset. Des d’aquí, -com hem dit més amunt-  a través de LLoà i Les Pinyeres la riquesa es canalitzava de Garcia fins al port de Tortosa. Anotem aquesta afirmació pel fet que hi troben un grup de jueus aleixarencs fent unes garanties  d’operacions a les universitats  (ajuntaments) de Garcia i Les Pinyeres (desconeixem si aquestes les feien a dites universitats, o bé a persones del lloc),  així com un jueu de l’Aleixar fent comandes (préstecs que es cancel·laven quan el prestamista els reclama) al seu cunyat de Tortosa, Cazon Alieser. El port de Tortosa en temps del àrabs era molt important. Ho era encara?

La plaça de l ’Aleixar. Porxos centenaris, lloc de mercat. Avui es torna a fer-hi mercat els  dimarts...