L'Aleixar cristià.
Josep Pamies
Ermita de Sant Antoni
Situada en un turó
prop de la vila i a uns 270 mts. d’altitud hi trobem aquesta construcció del
romànic primerenc. Aparentment poca cosa dir: fou enderrocada, no es tornà a
refer i el poble l’abandonà.
Val a dir que aquest
edifici junt amb Sant Blai i l’església de Sant Martí de l’Aleixar, formen un
triangle de construccions del romànic força interessant. Si ens ho mirem
des del punt energètic dels tres llocs probablement
ens aproparia a un triangle isosceles regular. Vegeu foto:
La seva situació ens porta a creure que es tracta d’un lloc evolucionat. Situats en el
punt més alt (probablement l’altar) els observadors astronòmics podien gaudir
sense moure’s del lloc -fent tant sols un
gir sobre si mateixos-, de tots els punts solsticials (ortos i ocàs) i llunars.
A les nits clares podien observar també les
posicions dels astres tant a l’hemisferi Nord com el del Sud.
Tot un privilegi.
Situats dins
aquesta hipòtesi, cerquem ara als voltants de l’ermita els possibles indicis que ens reafirmin amb aquesta possibilitat. Així,
a la part del darrera de la ermita i
mirant la serralada de La Mussara, hi trobem aquesta roca tallada, on hi veurem a la part alta una forma
de seient que al utilitzar-lo ens encara
vers els 300º, es a dir, el punt de l’ocàs en el solstici d’estiu. No és una casualitat.
El seient a la part dreta
Asseguts en la pedra, tindrem el punt
solsticial (un vèrtex, un pic.. etz .) situat vora els 300º.
Un altre es una pedra tallada pel sistema de
“tascons de fusta”. Es poden veure les marques en la cantonada dreta superior
de la imatge. Podríem oblidar-la o
pensar que el seu destí era el de tractar-la per a usar-la amb fins de
construcció. Al mesurar-la ens trobem que la part ample multiplicada per la proporció àuria (1,6180) ens dóna
exactament la llargada de la mateixa. Massa casualitat, no creieu?
Pedra tombada al Nord de l’ermita. A la part alta i a la dreta les marques dels tascons.
A partir d’aquí anem a la recerca del lloc on podria
estar situada. Sabem per persones que porten anys treballant el tema que “tot
monument megalític, està envoltat dins un cercle d’energia de forma
irregular. Cercle en el qual s’hi troben tant espirals
d’energies positives com de negatives, així com línies transversals
coincidents o no amb el lloc on és col·loca el monument (domen/menhir)”. Aquest és
un punt d’energia neutre, com neutra és també la pedra
utilitzada (1).
Aquesta definició podem dir que a l’Aleixar l’hem trobat en
restes de diferents construccions megalítiques (menhirs principalment). Però ara, seguim examinant a l’interior del
recinte on hi trobem un cercle d’energia que penetra a través del mur Nord a una
alçària aproximada del centre de la paret; des d’aquí descriu una línia
elíptica que segueix vers la par Est, i sense deixar de fer l’el·lipsi per
l’exterior de l’edifici es tanca per on hem començat. La zona neutra –lloc del
menhir- la trobem darrera del que seria
l’altar. Ho veureu més clar en aquesta foto:
El punt groc, és on probablement el menhir estaria situat.
Que amaguen? Ni
han més, moltes més que conviden a una reflexió i estudi. El que si ens resulta
evident és que la ubicació de l’ermita no forma part del capítol de les
“casualitats”. Podríem seguir estudiant-les, val més deixar-ho per un altra
tema. No creieu?
Ara, estudiarem la
construcció i ubicació de l’edifici.
VISTA
GENERAL DE L'ERMITA. Observem a l’esquerra una possible torre. Al fons el Puig d’Angulló.
ESTRUCTURA:
Segueix les normes
d’un romànic primerenc, es a dir: parets gruixudes i contraforts externs pel tal d’apuntalar una pesada
volta de canó. Desconeix la força de l’arc, fet que no passa a Sant Blai i San Marti de l’Aleixar, d’època més
tardana.
La Sra. Teresa Abelló veïna de l’edifici, ens
transmet la dels seus avantpassats el
record “que hi havien dos arcs davant la porta.” Rés en resta en peu.
Si ens centrem en
l’arquitectura de l’obra veurem dues
parts diferenciades, a saber:
1. La part Nord enfila les parets laterals, ens mostra una torre de construcció probablement àrab. Si
ens fixem en la col·locació de les
pedres veurem que passen en filades planes, molt típic de la cultura àrab,
pràcticament absent de la rajola típica de la cultura mauritana. Aquesta construcció
ens dona una torre quadrada de 6,90 mts. en cada costat. Al seu interior i al centre d’ella hi ha una fosa quadrada enrajolada.
La brossa dipositada en ella fa impossible un estudi. Probablement es tractaria
d’un dipòsit d’aigua.
2. ELS CONTRAFORTS. Són construccions que aguantaren la destrucció. Fets de materials nobles (carreus quadrats i rajola) tots estan dempeus, no així la paret sobre la qual s’adossaven. Construcció àrab-mauritana posterior a la torre? Tot pot ser.
Els contraforts
- 3. ELS MURS
Pròpiament
cristians (fixeu-vos en la foto, part dreta i més baixa) ens mostern la col·locació de pedres com si fossin
amargenades, per tant no van en filades planes com les anteriors. No aguantaren l’escomesa.
Tot això ens
planteja molts dubtes, com:
- Es tractava d’una construcció
cristiana en temps àrabs, feta amb
l’ajut d’aquests?
Sobre quines restes es va fer la
primera edificació?
Apart de tot el
comentat fins ara, l’ermita presenta unes particularitats que la fan diferent a
la resta d’edificis cristians de la població. Ens referim a les energies que
flueixen del bloc.
Mentre a Sant Blai
hi ha una càrrega d’energia positiva, que ens convida al repòs i meditació a
Sant Antoni passa ben a l’inrevés. Aquí en quasi bé tot el recinte és un lloc negatiu. Tant sols en un punt de la part
Sud hi trobem un petit cercle d’energia
positiva., concretament on neix l’arbre. Diríem és tracta d’un lloc per
a no passar-hi molta estona, fer-hi el que calgui i marxar.
Normalment llocs
així en les cultures antigues s’utilitzaven
per a fer-hi rituals i enterraments. Amb el pas dels temps, i donat que el
poble els seguia venerant s’anaren substituint les construccions de les antigues
creences per centres religiosos. Sant Antoni podria ser o no, un lloc
d’aquests? No ens tanquem en banda, tot
pot ser i per a esbrinar.
Per a acabar un
detall que ens pot indicar a quin Sant Antoni estava dedicada:
La
petjada del gos
Fem notar que a partir del turó de Sant Antoni s’inicia
tot un reguitzell de construccions megalítiques (mega=gran, lític=pedra)
algunes d’elles de proporcions considerables, amb orientacions solars,
probables recintes, etc., aptes per a
propers treballs que us anirem presentant a mesura que es vagin enllestint.
El que si demanaríem és que una peça com
aquesta no resti en l’anonimat i que tots
plegats hi prenguem les mesures adients,
per tal de conservar-la i poder-la estudiar.
Notes
(1) De CARDEDEU AL MEGALITISME, de Lluïs Vendrell i d’altres. Ed. Ajuntament de Cardedeu, 12-2009, 5482-2009
No hay comentarios:
Publicar un comentario