L'Aleixar cristià

Josep Pamies

Sant Blai: ermita?, esglèsia?, o alguna cosa més.

Sant Blai, façana principal

Com en tants d’altres llocs, ens arriben referències, restes, orientacions, etc., que obren les portes a la imaginació i a la recerca. La imaginació pot ser útil si la comparem amb d’altres llocs semblants. La recerca del lloc, serà la que hi veiem o vulguem veure, la interpretació és la nostra i com a tal susceptible d’admetre tot tipus de comentaris i aclariments.

Nosaltres us exposem les següents  referencies:

ORIENTACIÓ

És a  60º. Cerca  la sortida del Sol en el dia més llarg de l’any, 21 de juny. Lògicament per la part de ponent aquesta és a 240º. La posta del Astre el 21 de desembre.

Possiblement estem davant un enclavament d’antics rituals anterior a l’època cristiana. Això és nota dins l’ambient que en el conjunt es respira. Es tracta d’un lloc de pau, de repòs, de meditació... i els Mestres cristians que allí reconstruïren ho sabien i ens ho varen transmetre. Veiem un petit exemple.

L’ENTRADA AL RECINTE

Aprofita una de les cinc arcades laterals (quatre d’elles tapades, però visibles) que es veuen en la façana principal.

Accedirem a l’interior del recinte religiós a través d’un distribuïdor o Sala de reunions.

Situats al  portal del mateix a  la part esquerra, hi trobarem la porta i dues finestres de l’església, per la part dreta, es pot veure una porta tapada d’1,46 mts. d’ample; l’arc que la tancava s’intueix.

A banda i banda d’aquestes portes hi trobarem distribuïts quatre bancs de pedra, arrodonides las cantonades de forma circular. Són per a evitar cops a les cames.

Tenen les següents mesures:

Part esquerra:                           

Llarg: 2,80 mts.                                    

Ample: 40 cmts.                        

Altura: 49 cmts.

Part dreta:
Llarg: 1,70 mts.
Ample: 38 cmt.
Altura : 48 cmte.

I al  fons:
Un únic banc de 2,28 mts. de llarg

Altura: 43 cmts.

Ample: 48 cmts. 

Interior del recinte, mirant enfora i a la dreta, porta d’entrada al recinte religiós.

Estem davant un lloc habitual de reunions. Els laterals per gent que hi va de pas o per feina i els del fons per a les persones que hi romandran més estona (mestres espirituals, gent gran del consell, etz. ) la qual domina i controla els allí reunits. Gaudeixen d’una vista exterior molt relaxant i d’una font d’energia  positiva que sempre va bé.

Per la part del darrera de l’edifici es poden veure encara les característiques més rellevant de l’art romànic. Es tracta de la simbologia del vuit.

Quatre finestres o ulls (rodons o quadrats) damunt el centre dels arcs laterals estarien a banda i banda de l’antic edifici Avui encara les podem veure tot i que estiguin tapades.

Les quatre finestres a la part superior

També hi podem veure la llargada de l’antiga construcció.

En la façana Nord/Est, avui son visibles a les dues arcades  que donarien llum a un recinte cobert, -típic del romànic- al qual si accedia a través de la porta –avui tapada- comentada més amunt. Probablement, no era un lloc de sortida al defora, simplement una sortida per a aprofitar el Sol matiner.

Primers raigs del sol, en el dia del solstici d'estiu. La llum omple totalment la façana Nord-est, a la que hi podem veure els dos arcs  (tapats) commentats.

 

Restes de l’arc i pedra frontissa

Però el que reclama més la nostra atenció, no és el que comentem. El que ens motiva seguir la recerca, és el mur a la part esquerra de l’esplanada  del recinte. Si ens hi fixem –la majoria de vilatans  ja ho heu fet- veiem una arcada enderrocada i una clau de suport. L’arc d’aquesta porta ens apropa a un radi d’uns 48 cmts., es a dir una porta entre 95 i 98 cmts. Portal i paret seguint en línea recte ens porten a un del quatre arcs tapats.

Ara bé, fixem-nos que aquest arc, si el mirem de costat -veieu foto- sembla més aviat un portal d’entrada al recinte. Era així? o son figuracions nostres?

Nosaltres hi hem fet les nostres recerques -utilitzant el pèndol- i aquest ens dius que hi han las restes d’un mur de forma quadrada que envolta l’espai de la plaça.

Aquí i allà restes de  pedres que “treuen el nas”  i que no marxen tot i els efectes de l’erosió produïda tant per efectes naturals com pel l’ús successiu del mateix per part de la gent. Estarem en el cert, o son merament suposicions?

Sigui el que sigui, és evident que Sant Blai és una joia del romànic que defuig de las parets gruixudes amb grans contraforts piramidals per a aguantar una volta pesada. Sant Blai ha deixat enrere aquest tipus de  construcció per obrir pas a la força de l’arc. Estem –probablement- immersos en el segle XIII, un segle que prepara la màxima expressió de l’arc amb l’arribada del gòtic. Tindran de passar uns segles fins que Gaudí no torni a revolucionar l’arc.

La pregunta és: amb quina finalitat es va edificar SANT BLAI abans de ser esglèsia en l’Edat Mitjana? Recordem que en el segle XIV, és parla d'esglèsia i no d'ermita. Fou un recinte cristià clòs amb un pati central i un pou d'aigua? El pou, saben on és ubicat... i la resta?

Parets enguixades, finestres tapades, arcs mutilats i tapiats, arcs fets amb rajola, etz.  son restes d’un passat que al nostre entendre, no hauriem d'oblidar.

Amb paciència i temps tot pot aflorar. Tant sols cal perseverància.