L'Aleixar més antic
Josep Pàmies





LES POSICIONS  SOLARS i l’OBSERVATORI  DE ROCANYS





Les posicions són lleugerament orientatives, al variar segons el lloc del  planeta on estem situats. Aquestes s’apropen molt a les terres del Llevant. Fixem-nos però que quan mirem una sortida de Sol des d’un punt equinoccial, darrera nostre i en la mateixa direcció hi tenim l’ocàs de dos solsticis posteriors. Una lliçó de vida; si mirem el naixement darrera ens hi espera la mort, i si ens mirem la mort (l’ocàs) és perquè abans hi ha hagut vida. La Mare Terra és un font de saber tant sols ens cal fer-li cas, no creieu?

Per tal d’entendre millor el que comentem i com a cloenda del treballs  publicats referents als punts solsticials us presentem la que va ser una de les nostres primeres troballes. Un observatori solar orientat a l’ocàs en les tres posicions: hivern, primavera/tardor i estiu.

Això passava a l’agost del 2011.




L’observatori solar de Rocanys



El conjunt de muntanyes de  Rocanys (Costes i Rocanys)  són les més altes que vorejant el poble per la part Est. La seva altituds és uns 570 mts. s.n.m.

Des del punt més alt per la vessant que mira a ponent (foto actual) hi trobem aquests conjunt de pedres:


- Cadira de pedra
- Xebró enfocat a 300º (posta de Sol d’estiu)
- Pedres bessones direcció 270ª ( ocàs equinoccial), i
- Conjunt de pedres orientades a 240º (ocàs d’hivern)


Per aquest ordre els anirem col·locant.


Des d’aquestes posicions hem fet les fotos publicades en treballs anteriors i referents als diferents ocasos de que hem parlat. Hem de dir que el bloc  tot i la bellesa que ofereix, es un xic escabrós i perillós.

Per tant, aconsellem prudència i un bon equip de muntanya per a anar-hi.





CADIRA


Mirant la vall

Es pot seure còmodament en ella. Mireu  la posició relaxada  del company del blog Miguel Giribets. La seva  posició al fer-ho fa que estigui orientat als 270º.  Un clar llenguatge d’equilibri.


Dissenyada per a passar-hi bones estones


XEBRÓ.

El xebró  junt a les espirals, cercles i línies serpentejades formen en conjunt els quatre elements  característics de les cultures indoeuropees anomenades celtes. En aquesta zona i properes, n’hem trobat mostres d’alguns d’aquests elements. Ja en parlarem en un altre apartat.


 Un peu en cada pedra ens orienta a 300º. L’ocas d’estiu.



LES PEDRES BESSOSNES

Normalment al trobar-nos en pedres coma aquestes hi apareix l’equinocci, encara que n’hem vist en d’altres positions.


Un peu a cada pedra i estarem en direcció 270º  els equinoccis;  al costat  dret a hi podeu veure una pedra del xebró

 I finalment, l’ocàs d’hivern. El més complex en la construcció, sembla com si volés  canalitzar la llum vers l’interior.


   Aquestes pedres van en direcció 240º,  l'ocàs de l'hivern

Podeu deduir aquí l’exposat més amunt. Molta brossa, i una forta pendent damunt uns pedregams, obliguen a ser cautelosos i a no deixar-nos anar pel paisatge.

Resulta evident que els que aquí hi habitaren eren persones vinculades a la terra. El seguiments solars  –i aquest en concret l’ocàs- ens mostren tant la part pràctica aplicada al dia dia, com l’espiritual dedicada a la Mare Terra.

Hem de ressenyar, que a la cadena de  muntanyes que hi ha davant seu, Coma, Roques, Camp del Vent, són l’altre “mitja taronja”  del conjunt. Aquestes darreres tenen la missió, tal i com hem exposat en els anterior treballs, de fer el seguiment de l’orto en cada punt solsticial.

Era doncs, un treball en equip.


 Des del cim de Les Costes i de Rocanys, podem observar la vall, l’Aleixar i els punts assenyalats on hi hem trobat en tots restes i senyals del que aquí hi esposen




No hay comentarios:

Publicar un comentario