La gent de l'Aleixar al comtat de Prades

Miguel Giribets 

Obligacions dels pagesos amb el Comte de Prades

Els pagesos pagaven al comte un terç o un quart de les seves collites, a més d'altres impostos en metàl·lic (calonnae, sopars, quistias, bannus, etc.), imposats per lliurar-se de certs serveis (sobretot militars: hostes, exercitus, cavalcates).

No hi havia mals usos, que eren un seguit de prestacions a què estava obligat el pagès o servent amb el seu senyor. Aquests ‘mals usos’ eren, en primer lloc, el 'dret a maltractar' o 'ius maletractandi', pel que el senyor podia maltractar els seus pagesos. Altres mals usos habituals a Catalunya eren:

⇒ la intestia o la manca de testament del pagès en morir, pel qual el senyor es quedava amb una bona part de les possessions del seu servent;

⇒ la exorchia o la manca de descendència del pagès en morir, pel qual el senyor es quedava amb una bona part de les possessions del seu servent;

Escena de treball al camp a l'Edat Mitjana


⇒ la cugucia o dret del senyor de quedar-se amb una part important o totes (segons els casos) les possessions de la dona camperola adúltera;

⇒ l'Arcia o indemnització del pagès al senyor si els terrenys que treballava patien alguna calamitat (incendi, catàstrofe d'algun tipus);

⇒ la signatura de Spoli o pagament al senyor que havia de fer el pagesos per les noces de la filla d'aquest; és possible que aquesta sigui una substitució del dret de cuixa;

⇒ Dret de cuixa o 'ius prima noctis', dret pel qual el senyor se'n va a dormir amb la filla del pagès en la seva nit de noces;

⇒ Remença o pagament al senyor per part del pagès pel seu alliberament

Afortunadament, a la gent de l’Aleixar de l’època ni li foren aplicables aquests “drets senyorials”.

Tanmateix, per lliurar-se qualsevol tipus de serveis personals es pagaven impostos. El tenim documentat el 1343, quan la gent del comtat ha de pagar perquè "el comtat no estiga obligat a pagar dots a fills, ni filles, ni nebots, ni a comptas, que per so paga dit comptat set mil florins d'or per deslluirar-se de l'obligació “; el 1387, pagant 800 florins d'or perquè el comte “no prenga forment sinó tan solament per el servei de sa casa y aquets ho pagarà al fort anirá”; el 1388, amb 200 florins d'or per no haver de "anar a guardar el castell de Ciurana ni altras fortaleses ni murs dins del Comptat, y si en aquells es volen retirar no sels pugue negar l’entrada".

Es pagaven impostos pel dret a l'ús dels béns comunitaris: pastures, aigua, caça i pesca i monopolis del pa, molins fariners, ferreries, carnisseries ... La pressió fiscal per tots aquests motius feia que la inmensa majoria dels pagesos visquesin en la miseria més absoluta. Al fogatge de 1372 es pagaven 10 sous per foc (família). La càrrega impositiva creixia quan hi havia alguna guerra; és el cas del segle XIV, quan, en plena crisi econòmica i amb forts episodis de fam, la població havia de finançar els nombrosos fets bèl·lics que es van produir en aquesta centúria. Les gents de l'Aleixar pagaven el 1368 un total de 38 sous anuals per la concessió del forn de pa. En 1732 es pagaven com delme al Duc de Medinaceli (llavors comte de Prades): 4 quarteres de blat, 65 quarteres de mestall, 6 cuarteres d’ordi, 8 quarteres de faves, 6 cuartanes d’oli, i dos arroves de cànem, tot en espècies; pel delme en metàl·lic per les avellanes i els fesols es pagaven 30 lliures annals i per la quístia 100 lliures. En aquests anys del segle XVIII es pagava 5 faneques de civada per la ferreria i 1.040 reals d'ardit anuals pel dret de l'ús de l'aigua. Al Llibre de la Sagristia i Rectoria de l'Aleyxar del 1789 podem trobar una relació de tots els impostos que es pagaven en aquestes dates a la localitat. El 1818 "lo Duch de Medinaceli, senyor de esta vila [de l'Aleixar], per lo dret que hi té, se li calcula percebeix d’arrendament setse-mil rals de villó cada any”.

Treballant al camp

Per tenir una idea de quines eren les famílies més riques, els majors contribuents de la quístia (drets senyorials) de 1804 eren els següents:

- Pere Guardiola

- Maria Guardiola

- Blay Pàmias (Masia)

- Francisco Cardona (de la Torra)
- Ramon Solà (Raval de dins)

Una dada molt significativa durant pràcticament tota l'Edat Mitjana fou que l'existència d'una forta comunitat jueva a l'Aleixar va fer que la vila pagués una quantitat en impostos molt alta, segurament la major del comtat de Prades i una de les més altes de Catalunya tenint en compte la seva població. Concretament, el 1371 mentre que tot el comtat pagava 7.000 sous, l'Aleixar pagava 2.000 (gairebé el 30% del total).

Les cites corresponen a Joan-Miquel Ventós, Notícia històrica del Comtat de Prades a l'Baix Camp

fonts:

Fina Anglés i JM Ventós, Guia de l'Aleixar, ed. la Medusa

Fina Anglés i JM Ventós, l'Aleixar, ed. Cossetània

Joan-Miquel Ventós, Notícia històrica del Comtat de Prades a l'Baix Camp