La gent de l'Aleixar al comtat de Prades
Miguel Giribets
La Carta de Poblament de Siurana
Les cartes de poblament són el document pel qual el rei atorga una sèrie de privilegis i drets a un territori recentment conquerit per afavorir la seva repoblació. És la primera mostra escrita de dret i regulació de la vida local catalana. Per atraure els nous pobladors, les condicions expressades en les cartas de poblament solien ser molt més beneficioses que les dels llocs d'origen. Aquesta situació és la que donaria com a conseqüència que parlem de la Catalunya Vella (la part més septentrional, amb un feudalisme ple) i la Catalunya Nova (la part més meridional, amb un feudalisme més antenuat).
La carta de poblament de Siurana data del 1153, abans de la conquesta del territori pel monarca cristià. L'encarregat de dur-la a terme seria Bertran de Castellet i els nous pobladors estarien exempts de prestacions i gravàmens senyorials, excepte de delmes i primícies.
Als nous territoris que estaven sota el domini del castell de Siurana se'ls aplicava el Fur de Lleida, figura jurídica en íntima relació amb la carta de poblament que fixa, com aquella, les normes de la vida local i que constitueix així mateix la base del dret escrit que té el seu origen en l'Edat Mitjana. És un fenomen típic dels regnes peninsulars a causa de que l'anomenada Reconquesta obligava a legislar les normes de vida dels territoris que s'anaven prenent als musulmans; també es van aplicar en alguns llocs de França.
Eren propietat del comte els forns, els molins i l'administració de justícia. La gent eren lliures jurídicament, tot i que devien obediència al seu senyor.
Es van mantenir els drets comunals o 'emprius', que venien d'època musulmana, ja que sense aquests drets no era possible el desenvolupament de la vida econòmica. Estem parlant bàsicament dels drets a tallar fusta, a les pastures per als ramats i l'ús de les aigües per a reg dels camps. Els 'emprius ', doncs, permetien el desenvolupament de la ramaderia (garantien les pastures) i l'agricultura (garantien l'aigua).
Es van mantenir els drets comunals o 'emprius', que venien d'època musulmana, ja que sense aquests drets no era possible el desenvolupament de la vida econòmica. Estem parlant bàsicament dels drets a tallar fusta, a les pastures per als ramats i l'ús de les aigües per a reg dels camps. Els 'emprius ', doncs, permetien el desenvolupament de la ramaderia (garantien les pastures) i l'agricultura (garantien l'aigua).
No hay comentarios:
Publicar un comentario