L'Aleixar més antic

Josep Pamies

Solstici d'hivern a l'Aleixar

(el dia de les ombres llargues)

A LA RECERCA D'UN PUNT SOLSTICIAL

Temps en què el Sol passa pel primer punt de Capricorn, cap al 21 o el 22 de desembre, que és el dia més curt de l’any. Aquesta és la definició que la ciència ens descriu del fet,  fruit tal vegada del seguiment que en temps pretèrits els ser humà hi va endegar.

No sabem si ells n’eren conscients de la ubicació de Capricorn en aquestes dades, el que sí sabem per les moltes senyals  deixades que el dia del solstici d’hivern era  seguit, celebrat i inclòs dins els rituals espirituals. Un fet que intentarem explicar.

El naixement de la nova llum significava  deixar enrere la foscor i començar una nova etapa que culminava amb l’arribada  de la primavera. La llum feia  dos dies que restava esmorteïda. Avui per fi el dia començava a néixer.

TÚMUL AMB ORIENTACIÓ SOLAR

Aquest fet els motivà incloure’l dins els seus actes rituals. Fruit d’això avui encara podem veure ermites i/o esglésies amb la orientació de 120º en les nostres latituds, com també hem vist possibles tombes orientades a l’ocàs d’hivern (240º), com si volessin dir-nos que amb la mort anaven a la recerca d’un més enllà en un altre cicle, la primavera.

ERMITA de SANT ANTONI DE MASPUJOLS. ORIENTADA A 120º SORTIDA DEL SOL A L'HIVERN (FINS S. XVII TERME MUNICIPAL DE L'ALEIXAR)

Per sort dins el terme de l’Aleixar hi podem trobar bastantes manifestacions que es refereixen  a la sortida del Sol, al migdia  i l’ocas.

Seguirem ara les publicacions de l’Instituto Geográfico Nacional. En elles hi veurem que els dies de la llum quieta són a les nostres comarques els dies 18 i 19 de desembre. A partir d’aquí comença lentament a allargar-se l’ocàs  del dia.

Per tant i fent-ne cas al dia (21.12) que hom situa al naixement de la llum ens plantegem aquest treball. Avui és el dia que  al mesurar l’ombra aquesta és la més llarga de l’any, com també ho fa la llum si és veu a  través d’una escletxa o un forat.

Un pal clavat en un superfície dura els era suficient per a mostrar les diferents posicions  solars de l’any. Posicions que es veurien refrendades per diversos observadors encarats  vers punts solsticials ubicats a  l’horitzó. A partir d’aquí anotaven (i no sabem com) a cada solstici  tots els fenòmens climàtics que a cada estació esdevenien, fent-ne arxiu i previsions climàtiques. I així durant milers d’anys, centenars de generacions es dedicaren a una de les primers ciències de la Humanitat: l’Astronomia. Una tasca que en la Mesopotàmia tingué un màxim exponent amb la cultura acadiana.

Deixaren aquest mon apassionant per centrar-nos en el present i  veure el pas del Sol a través del dia.

L’ORTO

Comencem per l’orto en el dia 21 de desembre a l’Aleixar. Pel cas hem escollit aquesta caseta de pedra que tot seguit veureu. Ja la visitàrem al fer l’anterior treball publicat sobre les “casetes de Pedra Seca a l’Aleixar” i restàrem sorpresos al veure la seva ubicació encarada vers la sortida del Sol d’hivern. Avui doncs, era el dia ideal per a comprovar-ho.

EL NOSTRE OBSERVATORI. La caseta de pedra seca del Camp del Vent.

 

 Puntualment a les 7 hs. 18' el Sol banya l'interior de l'estança

Des del seu interior podem observar el PUNT SOLSTICIAL utilitzat pels els nostres avantpassats com a referència. Aquest put ens passa desapercebut a simple vista. El Sol s’encarrega de fer-lo notar.

El cim del petit promontori és el referent. El cablejat no és cosa nostra. 7 hs. 20’

Val a dir que el primer raig de Sol penetra dins l’habitacle a les 7 hs. 22’ i roman en ella unes 3 hores.

AL MIGDIA 12hs. solars

En un altre lloc;  al migdia unes pedres prop la Coma (petit cim con el seu nom indica) ens marquen el pas del raig del Sol. És  el dia en que el raig  de llum  és més llarg.

En la seva part superior coincideixen punts solsticials i alguna cosa més.

Des del centre de la pedra a la petita cassoleta ens dona una linia orientada a 60º, la sortida del sol a l'estiu, i moltes marques en les seves parets...

CAPVESPRE, l’ocàs des de ROCANYS

Ara ens anirem a veure l’ocàs. Ho farem des de l’observatori de Rocanys al igual que ho férem en els altres dos treballs anteriors. Ha estat difícil i  a pesar de haver-ho intentat durant tres anys no hem aconseguit encara unes fotos nítides. Les boires  i terbolines de capvespre sempre ens ho han impedit.

No obstant, creiem podem fer-nos una idea de com va... El punt solsticial de l’ocàs mirat des d’aquí prén com a referència en la llunyania la Serra de La Mola de Colldejou. Per uns moments sembla com si s’hagués de posar el Sol per la part més septentrional de la sima. No és així, en  pocs segons l’astre sembla que rodoli per un penya-segat  i caigui pel pla fins les profunditats de la terra. No es d’estranyar al veure’l d’aquesta manera, l’ocàs fos vist per algunes cultures com un fet terrible en la que l'Astre lliurava un dur combat cada dia fins a tornar a renéixer. Vieu-ne una seqüència.

 

El sol comença a caure

 

Es despenja...

 

Ha caigut de La Mola i el perdem..

 

 S’inicia el combat..

Fins aquí el referent al Sol. Ara bé, aquest any 2015 no podem oblidar un fet que succeeix cada 19 anys. El primer  pleniluni (25.12.2015) d’hivern ha fet que la Lluna surtis el més prop possible d’aquell punt en que el seu company el Sol va sortir en dos solsticis anteriors, és a dir, pel juny  Ho ha fet amb tot el seu esplendor mostrant-nos una lluminositat que no es tornarà a produir fins  d’aquí uns 38 anys. Es a dir 2 anys Saros. Enguany doncs, hem viscut l’inici d’un any Saros, un fet que els nostres avantpassats ho celebrarien amb gran joia. Senyal inequívoca que les seves divinitats iniciaven en nou cicle de fecunditat a la Mare Terra, per això alguns d’ells, seguirien amb tota minuciositat tots els esdeveniments astrals, regits com no per la divinitat suprema que era l'estrella que sempre indicava el nord (l'estrella Thuban de la  constel·lació de Draco i més tard l’Estrella Polar) i les seves rutilants.

I des de l’Aleixar...

Bon Any Saros per tot-hom

Josep Pàmies