Comtat de Prades. L'organizació del territori.
Miguel Giribets


Comtat de Prades. L'organizació del territori.




Una forma molt habitual d'organització municipal en molts pobles de Catalunya era la Universitat o assemblea dels caps de família del lloc presidits pel Batlle.

L'organització local de justícia tenia com a cap al Batlle, que s'encarregava dels delictes lleus (petits robatoris, com robatoris de fruites i altres, i infraccions ordinàries sobre aigües, partions i fites de termes municipals, i disposava en aquest cas de dos o tres assessors), i un jurat o 'Juy de prohoms', format per persones del poble, que s'encarregava dels delictes més greus. En tots els casos, s'administrava justícia en nom del comte.

El Comtat de Prades

El Batlle era el representant del comte a la vila i en el seu nom recaptava els tributs corresponents, dels que es quedava amb un percentatge. En el cas de multes per infraccions municipals, l'alcalde percebia un terç del terç que anava a parar a les arques del comte, mentre que els altres dos terços eren per als mostasafs o funcionaris municipals, encara que si la sanció era inferior a 3 lliures el Batlle es quedava íntegrament amb aquests diners. També era la seva obligació el fer públiques les ordenacions municipals que el comte havia donat per bones. En general, "mirarà per viudes i pobills i observarà totes i qualsevols coses, privilegis i consuetuds, ordinacions i constitucions, escrites i no escrites, d'acord sos predecessors an acostumat. I guardarà i observarà tots i qualsevols drets i jurisdiccions pertanyents a sa Excelensia i contra aquelles no fara ni tindrà per cap causa vane Raó, obligant-se a tenir taula a la fi de són trieni acord sos predecessors an acostumat per qualsevols coses que li podien demanar tant per part de sa Excelensia com per part dels senyors jurats et Universitat de dit lloch de Vilaplana i de qualsevols en particular". Aquest document, que es refereix a la veïna Vilaplana, és aplicable a l’Aleixar.

A la plaça de l'Aleixar es feia mercat tos els dimarts

El nomenament d'alcalde es feia mitjançant jurament davant l'alcalde sortint i dos testimonis que responien de la seva honorabilitat, aptitud i fidelitat al comte.

El 'Juy de prohoms' va ser liquidat al segle XVIII per Felip V, encara que va deixar vigent la facultat del Batlle de veure delictes lleus. Els casos més importants es tractaven al centre administratiu corresponent, que en el cas de l'Aleixar era Montblanc, cap del partit judicial i ‘subcorregimiento’ de Tarragona. La Vila Ducal passava així de capital de la vegueria a cap de partit judiclal.

Hi va haver alguns problemes amb les localitats veïnes per temes de jurisdicció. El 1363 les autoritats de l'Aleixar demanen que se'ls lliuri un home pres a Vilaplana però que havia delinquit en el nostre terme municipal, ja que, segons privilegi comtal del 1342 “tots los delats y delinqüents que delinqueran en lo terme del Aleyxar sien encarcellats a les presons de dita vila y en ella castigats a Juy de promens”. De que hi havia aquest tipus de problemes ens ho demostra el que aquest privilegi va ser ratificat el 1407, 1417 i 1583. De vegades els litigis ho eren amb el Batlle General.

Els síndics locals gaudien d'immunitat mentre no es dictés sentència contra ells (“y que los síndichs no pugan ser arrestats detinguts”). Tampoc les dones eren empresonades fins que no es dictés sentència: “y si sos amichs la voldran tener en guarda ab la pena de escarcelatge sia entregada en aquells y si aquells no la voldran tenir sie entregada a dos donas de bona fama”; l'excepció eren les putes, ja que “han de estar en les presons comunes y sempre y sempre”.

Pàgina de les Ordinacions del 1504


- Les ordenacions municipals

Eren elaborades per l'ajuntament i sancionades finalment pel comte. Contenien normes generals sobre avituallament i venda de queviures i materials, sanitat pública, ordre públic ...

Les més antigues conegudes són les de 1504, encara que en aquest document es fa referència a altres d’època anterior. Les de 1791 van ser les últimes en què l'Aleixar va estar dins del comtat de Prades, i van ser sancionades pel Duc de Medinaceli: “Apruebo y confirmo las Ordenanzas de bueno gobierno y policía de mi Villa de Aleixar, formadas por su Ayuntamiento y contenidas en sesenta y ocho capítulos que preceden, sin perjuicio de mis regalías y consalbedas del derecho que me corresponde en las penas que se exijan a los contraventores.
Aranjuez, abril, 19 de 1793
El Duque de Medinaceli y de Santisteban”




- El comte

Era potestat directa del comte el convocar als seus vassalls quan ho cregués convenient, portant-los a la guerra si calia, el cobrament de tributs (els més importants eren el delme i els dret sobre aigües, caça i pesca), designar els magistrats locals (batlles, prohoms ...), control de monopolis com el forn de pa, els molins fariners, la carnisseria, les ferreries ..., i l'aprovació de les ordenances municipals.

Forn de pa medieval

El forn de pa apareix documentat diverses vegades: "“Petrus Laurador et Jacobus Tost, jurats. En la reunió dels cònsols tinguda a l’Esglèsia parroquial, un cop acabada la missa, la Universitat de L’Aleixar acepta els capìtols i ordinacions referents al forn de pa de la vila; les quals foren aprovades pel Comte de Prades i signades a Falset el 13 del mateix mes i any” 1368; en un llibre d'actes de la vila: “Ytem un acte de stabliment del forn de pa de la vila firmada per Joan de Santafe thezorer dels Sors (senyors) Duchs, dada en Móra a 9 de mars de 1544”. Un carrer de la localitat recorda la ubicació d'aquest forn.
El 1330 es concedeix a l'Aleixar l'ús de la carnisseria, mentre que el 1378 es prohibeix obrir carnisseria a Maspujols.

De la ferreria, tenim la actes d'establiment de 1554 i 1593.

El 'Llibre Verd del Comtat de Prades' recull les normes elaborades des del 1324 que s'havien de seguir en l'administració de justícia, tant a nivell local com comtal.



- El Consell de la Terra

El comtat s'estructurava al voltant d'un Consell de la Terra, del qual no tenim moltes dades, format per un representant de cada una de les viles i pobles. El Consell es reunia a iniciativa de les autoritats del comtat. Tenia la facultat d'elaborar la terna a Batlle General del Comtat, de la qual el comte triava a un dels candidats. Era competent en els assumptes generals del comtat: pagament de drets senyorials, conservació de camins, i també d'assegurar que el comte respectés els privilegis i costums del comtat, així com demanar pròrrogues en el pagament d'impostos en èpoques de crisi.

El treball del camp a l'Edat Mitjana


El 'Llibre del Consell de la Vila del Aleyxar' (1679-1687) conté diverses referències al Consell de la Terra. En el consell ordinari del 15 novembre 1680 “s’esmenta una carta del Batlle General convocant totes les viles del comtat a Consell de la Terra per tal d’evaluar els mals ocasionats en les economies locals per allotjaments militars, aleshores tan freqüents. I també en el consell general del 7-6-1683, quan l’Aleixar, juntament amb totes les viles del comtat, es neguen a pagar el delme fins que el comte no accepti la proposta del Consell de la Terra de pagar ‘de quinze parts una’. No cal dir que le comte es resisteix a aceptar aquesta proposta i, tot seguit, en el Consell de la Terra del 25-6-1683, es pren la decisió de mantener la proposta i, no pagar. Gairebé un mes més tard (22-7-1683) el Consell de la Terra arriba a un pacte amb el comte i acepta signar una concòrdia per la quantitat a pagar en concepte de delme.” (Joan-Miquel Ventós, Notícia histórica del Comtat de Prades al Baix Camp).

Amb Felip V el Consell es va mantenir amb el nom de Junta de la Terra.



La societat medieval

- El Batlle General de Comtat

El primer Batlle General va ser Bernat de Sabra, per un període de 3 anys a la fi del segle XIII (abans de la formació del comtat de Prades), que era el termini normal que durava el càrrec. Es tractava de no eternitzar a funcionaris en els seus càrrecs perquè en un moment donat no poguessin fer hereditaris als seus fills i, de fet, es fessin propietaris dels béns que administraven, com havia passat amb els senyors feudals dos o tres segles abans. A partir del segle XVIII l'elecció era per 2 anys.

El Batlle comptava amb diversos funcionaris: el receptor, el tresorer, l'escrivà o notari i l'assessor. El receptor i el tresorer s'encarregaven dels temes econòmics: tributs i comptabilitat del comtat. L'assessor era responsable dels temes jurídics. El notari o escrivà donava fe pública dels temes jurídics generats pel Batlle General. Aquests càrrecs eren de designació comtal, a proposta d'una terna elaborada pel Consell de la Terra. La durada del càrrec era de 3 anys.

Tenia funcions militars, ja que era el responsable de l''host' composta per cinc cavalleries i els seus genets, amb un cost de 2 sous diaris per animal, segons consta en un document del 1287, que anaven dirigits per un 'senyaler' o portador de la senyera; el document indica que aquestes tropes van participar en moltes accions al Camp de Tarragona. També era el jutge d'apel·lació en els processos judicials més complicats que no s'havien pogut solucionar a nivell local. La seva responsabilitat era sobre l'administració general del comtat: tributs, gestió econòmica i presidir i convocar el Consell de la Terra. També havia d'exigir als batlles locals una rendició de comptes al final del seu mandat de 3 anys, per analitzar i decidir sobre la gestió realitzada.

L'host del Comtat de Prades estava composta per 5 cavalleries i els seus genets. Varen participar a moltes accions militars al Camp de Tarragona.

Aquesta figura va estar vigent fins al segle XIX, quan es van liquidar els senyorius jurisdiccions i les gents de l'Aleixar es van lliurar de les càrregues feudals que havien suportat durant més de 500 anys. Felip V i el seu Decret de Nova Planta van respectar l'administració feudal catalana, en una mostra clara de com la monarquia liquidava el país però respectava els interessos dels més poderosos; tan sols s'exigia que els magistrats “sean sujetos idóneos, de conocida fidelidad y de la mayor satisfacción al Real servicio” i si hi havia algun problema amb algun magistrat el seu càrrec podia ser suprimit i absorbit per la Reial Audiència. En el mateix sentit, tampoc es varen tocar cap dels privilegis econòmics de les classes dominants catalanes.

Van ser habituals els casos en què el Batlle General envaïa competència dels batlles locals. És el cas de 1583, quan el Batlle General amenaçava el Batlle de l'Aleixar amb una multa si no traslladava a Prades a un delinqüent pres en la nostra localitat; el Batlle de l'Aleixar va recórrer davant del comte, qui li va donar la raó, doncs era potestat de la vila el jutjar els delinqüents detinguts en el seu terme municipal, tal com consta en una seténcia de 1363: “Ytem una sentencia a favor del privilegi que tots los delats y delinquents que delinqueran en lo terme del Aleyxar fosin punits y castigats en dit terme y no en altre part del Condat” i que  “Ytem un privilegi o sentencia que conta que tots los delats y delinquents que delinqueran en lo terme del Aleyxar sien encarcelats en les presons de dita vila del Aleyxar y en ella castigats a Juy de pròmens”. Les penes s'executaven en públic i consistien en assots o mutilacions; si era el cas, venia un botxí de Tarragona o d'una altra part. A vegades les penes de mutilació es conmutaven per galeres.

També coneixem un cas a Mora el 1263, relatat en el Llibre Verd del Comtat de Prades: “Altre privilegi del comte Dn. Joan que conte que lo Batlle General no se entremeti en pesos ni mesuras en lo lloch ahont y haurà mostasaphs, sino que prenga lo ters de allò que los mostasaphs hauran concertat ans de clamar-se”.

Pagesos a l'Edat Mitjana


- Els mostasafs

Són una espècie de policia municipal que té cura pel compliment de les ordenances. Les seves obligacions venien fixades en el 'Llibre dels mostasafs' i consistien en fixar les taxes sobre certs aliments (peix, fruites, verdures ...) que es venien setmanalment al mercat de la plaça, així com vetllar per la correcta mesura, pes i preu dels mateixos, al que cal afegir una sèrie de prohibicions, que tenen a veure especialment amb la sanitat pública: jugar a determinats jocs d'atzar, fer colades pels carrers, llançar aigües brutes, fer foc al clos de la vila, que els ramats pasturessin abans de la sortida del sol, que pasturessin pels camins i senders establerts, que no es comerciés amb el vi o que no es reculli herba ni fruits en dies de festa. L'incompliment d'aquestes normes suposava el pagament de multes.

La figura és pròpia de la Corona d'Aragó i és una còpia del muhtasib musulmà, encara que també van existir càrrecs semblants a les antigues Grècia i Roma. En territori cristià va començar a funcionar a la València acabada de conquistar i d'allí va passar a Catalunya. Era un dels funcionaris municipals més útils i més valorats. El càrrec durava un any i va ser suprimit en 1715 pel Decret de Nova Planta.


Amb la supressió dels senyorius, fa poc més d'un segle, s'acabà el feudalisme a l'Aleixar

- La supressió dels senyorius

El Decret de 6 agost 1811 de les Corts de Cadis declarava incorporats a la nació tots els senyorius. Era la primera vegada en molts segles que les gents de l'Aleixar es veien lliures de les càrregues feudals.

Però l'alegria va durar poc, ja que Ferran VII, un cop reinstal·lat al tron, va suprimir en 1814 les disposicions de Cadis. Novament el Trienni Liberal de 1820-1823 suprimeix la majoria dels drets feudals, el que és novament abolit per Ferran VII.

Després de Ferran VII, els diferents governs liberals van tractar de fer algunes reformes. Així, en 1837 es fa la distinció entre senyorius territorials (la possessió feudal clàssica que ve de l'Edat Mitjana) i senyorius jurisdiccionals, que són els que han de revertir a la Corona. El tema va desencadenar un fort enfrontament en el comtat de Prades entre el comte i els seus habitants, ja que mentre el Duc de Medinaceli -llavors comte de Prades- maniobrava perquè la seva possessió fos considerada com a senyoriu territorial, les gents del comtat -entre elles els habitants de l'Aleixar- es van negar a pagar impostos fins que no s'aclarís la qualificació jurídica del comtat.

Finalment, el 1898 la decisió favorable als pobles i les gents del comtat de Prades els alliberava del jou feudal que havien patit en els últims 500 anys. Fa poc més d’un segle, doncs, es va produir la fi del feudalisme a l'Aleixar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario