La formació del Comtat de Prades

Miguel Giribets

El títol del comte de Prades

El títol de 'comte de Prades' és el primer enterament nou a Catalunya. Fins al segle XIV només es concedien títols nobiliaris que en realitat es limitaven a sancionar situacions de fet: la possessió d'un noble sobre un territori, conseqüència de la descomposició del poder central i de la implantació del sistema feudal especialment a partir del segle X .

La concessió d'aquest títol es circumscriu, doncs, en la política de consolidació del poder reial, ja que sectors cada vegada més important de la noblesa feudal pretenien que l'autoritat del monarca fos el més feble possible per tenir les mans lliures per poder augmentar el grau d'explotació dels camperols, a causa de la caiguda de les rendes de les seves propietats. Quan es constitueix el Comtat de Prades (1324) el feudalisme està en crisi a tot Europa; pel que fa a Catalunya, aquestes dates amb el començament de la greu crisi que enfonsarà el país al segle XV.

Escena de guerra

Les relacions de la monarquia amb un gran sector de la noblesa feudal són molt tenses al segle XIV, a l'haver esgotat el sistema econòmic el seu cicle expansiu dels segles anteriors. Estem en una època en què els senyors feudals, que van perdent part de les seves rendes amb la crisi, incrementen brutalment el grau d'explotació dels seus camperols, el que portarà fams i grans revoltes camperoles a tot Europa. A això cal sumar els anys de males collites i la pesta, sobretot la de 1348. A Catalunya tindrem una guerra civil sota el regnat de Joan II, les grans mortaldats provocades per les epidèmies i la rebel·lió dels pagesos de remença al segle XV.

A més, ser 'comte' té molt significat a Catalunya; no en va el monarca es titula com a 'comte de Barcelona' i no 'rei de Catalunya'. Tan sols trobem 8 cases comtals al segle XI anteriors a la de Prades: Barcelona, ​​Urgell, Cerdanya, Besalú, Empúries, Rosselló, el Pallars i Ribagorça.

Al segle XIV no es crea cap títol nobiliari nou. El rei substitueix sempre que pot als antics comtes per prínceps  o persones lligades a la casa reial, com a Empúries, Urgell, Ribagorça, amb la condició que el territori reverteixi a la Corona si el titular mor sense descendència masculina, condició que també era vigent per el comtat de Prades, tot i que, com veurem, aquí no es va complir.

Escena de la vida feudal

EL COMTAT DE PRADES. ELS DIFERENTS ENLLAÇOS MATRIMONIALS

En 1414 té lloc la unió de la casa de Prades amb la casa de Cardona pel matrimoni entre Joana de Prades i Ramon Folch, segon comte Cardona. El comte de Prades havia mort aquest any sense descendència masculina i, encara que les condicions de donació disposades pel rei obligaven a que el comtat passés a mans del monarca, això no va ser així, ja que Joana de Prades va usar l'argument que el seu matrimoni amb la casa de Cardona restablia la successió masculina.

Abans d'arribar al casament, hi va haver un petit litigi entre els possibles hereus, ja que Alfonso de Gandia i Arenós, duc de Gandia i comte de Ribagorça, nét primogènit del segon comte de Prades, va reclamar el comtat per a si, i el mateix va fer Bernat Joan de Cabrera i de Prades, fill del comte Osona i de Mòdica i de Timbor de Prades (filla del difunt comte). El primer pretendent va morir en 1424.

L'adveniment dels Trastàmara a la Corona d'Aragó després del Compromís de Casp (1412), a la qual recolzava la casa de Cardona, va afavorir que el nou monarca permetés el matrimoni de Joana de Prades i Ramon Foch de Cardona, desoint les disposicions de monarques anteriors sobre la successió masculina. D'aquesta manera, en 1425 tenim un nou comte de Prades de la dinastia dels Cardona.

Al començament del segle XVI la unió és amb la casa d'Empúries, per matrimoni de Joana Folch de Cardona, setena comtessa de Prades, i Alfons d'Aragó, duc de Sogorb i comte d'Empúries.

En 1663 l'entroncament és amb la casa de Medinaceli, per matrimoni entre Catalina d'Aragó i Juan de la Cerda. És la branca que actualment ostenta el títol del comtat de Prades, amb seu a Sevilla, i això explica que molta documentació del comtat estigui dipositada a la capital andalusa.

Calendari agrícola medieval

LLISTA DE COMTES DE PRADES

(font: Wikipedia)

Dinastia d'Aragó

• - 1324-1341: Ramon Berenguer d'Aragó i Anjou, fill de Jaume II d'Aragó i Blanca de Nàpols. Va intercanviar el comtat pel d'Empúries amb el seu germà Pere.

• - 1341-1358: Pere d'Aragó i Anjou, germà de l'anterior.

• - 1358-1414: Joan d'Aragó i Foix, fill de l'anterior.

- 1414-1441: Joana d'Aragó i Cabrera, néta de l'anterior.

Dinastia de Cardona

• 1441-1486: Juan Ramón Folch III de Cardona, fill de l'anterior.

• 1486-1513: Juan Ramón Folch IV de Cardona, fill de l'anterior.

• 1513-1543: Fernando Folch de Cardona i Enríquez, fill de l'anterior.

• 1543-1564: Joana Folch III de Cardona, filla de l'anterior.

Dinastia d'Aragó

• 1564-1572: Francisco d'Aragó i Folch de Cardona, fill de l'anterior.

• 1572-1608: Joana d'Aragó i Folch de Cardona, germana de l'anterior.

Dinastia Fernández de Còrdova

• 1608-1640: Enric d'Aragó Folch de Cardona i Còrdova, fill de l'anterior.

• 1640-1670: Luis Fernández de Cardona i Còrdova, fill de l'anterior.

• 1670: Joaquín Fernández de Cardona i Còrdova, fill de l'anterior.

• 1670-1690: Pedro Antonio Ramón Folch de Cardonaueroa, oncle de l'anterior.

• 1690-1697: Catalina Fernández de Cardona i Còrdova, neboda de l'anterior.

Dinastia de la Truja

• 1697-1711: Luis Francisco de la Truja i Aragó, fill de l'anterior.

Dinastia Fernández de Còrdova

• 1711-1739: Nicolás Fernández de Còrdova, nebot de l'anterior.

• 1739-1768: Luis Antonio Fernández de Còrdova, fill de l'anterior.

• 1768-1786: Pedro de Alcántara Fernández de Còrdova, fill de l'anterior.

• 1786-1806: Luis María Fernández de Còrdova, fill de l'anterior.

• 1806-1840: Luis Joaquín Fernández de Còrdova, fill de l'anterior.

• 1840-1873: Luis Antonio Fernández de Còrdova, fill de l'anterior.

• 1873-1879: Luis María II Fernández de Còrdova, fill de l'anterior.

• 1879-1956: Luis Fernández de Còrdova, fill de l'anterior.

• 1956-fins avui (2015): Victoria Eugenia Fernández de Còrdova, filla de l'anterior.

Bibliografia consultada: 

Fina Anglés i JM Ventós, Guia de l’Aleixar, ed. La Medusa

Fina Anglés i JM Ventós, L’Aleixar, ed. Cossetània

Joan-Miquel Ventós, Notícia histórica del Comtat de Prades al Baix Camp