La formació del Comtat de Prades

Miguel Giribets

El Comtat de Prades. Els origens

El comtat de Prades va ser creat per la donació que va fer el 1324 Jaume II a favor del seu fill Ramon Berenguer. La donació es feia de "Totas montaneas nostras vocatas de Prades, in Cathalonia situatas, cum vila de Prades et castro ac vila de Ciurana, et aliis castris, villis, locis ipsarum montanearum de Prades" (totes les nostres muntanyes anomenades de Prades, situades a Catalunya, amb la vila de Prades i el castell de la vila de Siurana i altres castells, viles i llocs d'aquestes muntanyes de Prades) i comprenia els llocs, castells i viles de Prades, Siurana, Capafons, la Febror, Ulldemolins, Albarca, Vilanova de Prades, Cornudella, Arbolí, Aleixar, Vilaplana, Maspujols, Mont-ral, Samuntà, la Riba, Cabrera, Farena i La Musara. L'extensió total del comtat era de 1.158 km2.

 

Jaume II presidint les Corts catalanes

Jaume II va posar diverses condicions: si el comte de Prades moria sense descendència masculina, el comtat revertia a la Corona, així com que el comte de Prades no podia emetre moneda pròpia i havia de servir-se de la d'ús corrent a Catalunya. El comte de Prades també havia de fer el corresponent homenatge de fidelitat al monarca i estava obligat a assistir a les Corts Generals catalanes.

Els senyors de Prades tenien jurisdicció sobre altres territoris de les comarques de Tarragona, com la Baronia d'Entença, que també va ser atorgada a Ramon Berenguer pel seu pare. Hi havia estat adquirida pel monarca en 1321 en morir sense descendència Guillem d'Entença en 1313.

Ramon Berenguer tenia així mateix el domini directe (propietat), el mer imperi (administració de justícia) i altres drets sobre els monestirs de Poblet i Scala Dei i les seves possessions. 

LA PERMUTA PEL COMTAT D'EMPÚRIES

En 1341 Ramon Berenguer va permutar el comtat de Prades pel comtat d'Empúries, propietat del seu germà Pere, comte Ribagorça.

Es considerava de més valor el comtat d'Empúries. La riquesa minera de la zona de Falset encara no es considerava en tota la seva importància. Per això, Ramon Berenguer va haver de pagar 80.000 sous barcelonins al seu germà en compensació.

El Comtat de Prades

La residència principal -des del punt de vista polític i administratiu- dels comtes de Prades va ser el castell de Falset durant els segles XIV i XV. Posteriorment, la residència del comte sempre va estar lluny d'aquestes terres a causa dels matrimonis dels comtes o les seves filles, que van entroncar amb altres llinatges nobiliaris.

Pere era senescal de Catalunya, dignitat que va quedar associada al comtat de Prades. La figura del senescal va arribar a Catalunya procedent de França, on era el càrrec més important després del rei. La figura és pròpia de la majoria de les monarquies europees.

LA VENDA DE L'ALEIXAR A TRES CIUTADANS DE BARCELONA

Estem entrant en la crisi del segle XIV, amb el seu 'mal any primer' el 1333 i les terribles epidèmies de pesta, sobretot les que es van produir a mitjans de la centúria. Que la situació econòmica era dura ens ho indica el que es vengués durant un any la vila de l'Aleixar a tres ciutadans de Barcelona: Arnau Messeguer, Pere Castlarino i Francesc Bastida. La condició de la venda era que al cap d'un any el monarca pagaria l'import rebut i recuperaria la vila; l'explotació dels drets sobre les gents de l'Aleixar equivalien als interessos (explotació del forn, molins, drets d'aigües, impostos sobre les collites i altres ...). No obstant això, el 'Juy de prohoms' (jutjat local) no formava part de la venda.

Van haver de passar fins a cinc anys perquè l'Aleixar passés a domini reial de nou. El 1332 el monarca va pagar el preu estipulat ajudant-se de les joies de la reina i dels diners dels propis habitants de l'Aleixar. La bona disposició de la gent de l'Aleixar demostra que el domini real era molt més beneficiós per a la població que el domini de la noblesa feudal o de l'Església. Des d'aquell moment la reina va començar a tenir la vila en usdefruit.

Una nova venda de la nostra vila es va produir sota Alfons V (1299-1336). També es coneix la sol·licitud de venda de la vila de la Riba el 1327.






Bibliografia consultada: 

Fina Anglés i JM Ventós, Guia de l’Aleixar, ed. La Medusa

Fina Anglés i JM Ventós, L’Aleixar, ed. Cossetània

Joan-Miquel Ventós, Notícia histórica del Comtat de Prades al Baix Camp