La formació del Comtat de Prades

Miguel Giribets

La conquesta cristiana

Quan aquestes terres estaven governades pels musulmans, el reietó de Siurana gaudia d'una gran autonomia, encara que els seus territoris (entre els quals es trobaven l'actual l'Aleixar) formaven part de la taifa de Tortosa. Les seves possessions s'estendrien per part dels actuals Baix Camp, Priorat i Ribera d'Ebre, des de Flix a Siurana i Reus i des de Reus fins a Vimbodí (pel Francolí) i de nou Flix (per la carretera Lleida-Flix). Com a mostra del seu poder, al començament del segle X Siurana havia format una espècie de mancomunitat musulmana per a l'ús comunitari de pastures, aigües i llenya, el que era absolutament necessari per al desenvolupament econòmic de l'economia medieval, situació que es mantindrà després de la conquesta cristiana amb el nom d' 'emprius'.

Retrat de Peronella i Ramon Berenguer IV, primers monarques de la Corona d'Aragó

Entre 1046 i 1090 els monarques catalans van implantar el sistema de cobrament de pàries a les taifes de Tortosa, Lleida i Saragossa, el que va reactivar l'economia per les aportacions d'or que això suposava. A mitjan segle XII es formava la Corona d'Aragó, pel matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó, amb el que apareixia un nou regne amb un poder militar i econòmic considerables.

L'expansió territorial, que havia estat important al segle XI, continuaria al segle XII. En les guerres contra els musulmans, Catalunya s'estava quedant enrere respecte als altres regnes cristians: corria el perill d'arribar tard a l'annexió dels territoris dominats pels àrabs, doncs Portugal ja havia conquerit pràcticament el que avui és el seu actual territori i Castella arribava més enllà del Guadiana, mentre que Aragó (abans de la seva unió amb Catalunya) dominava la conca mitjana de l'Ebre i la important plaça de Saragossa. Les taifes de Lleida i Tortosa impedien amb força l'expansió catalana cap al sud. D'aquí l'interès del monarca català d'aprofitar l'ocasió que se li presentava d'entroncar amb la casa d'Aragó, que evitaria les pretensions de la noblesa aragonesa de conquerir les terres de Lleida, alhora que comptaria amb més tropes per donar un nou impuls a la conquesta de terres als musulmans.

Genealogies dels comtes de Barcelona

Les tropes cristianes entraven a Tarragona el 1129, a Lleida el 1149 i a les Garrigues, Priorat i Ribera d'Ebre cap al 1151. Tortosa, taifa on estava inclosa l'Aleixar, queia per aquestes dates i Siurana ho feia el 1154, la última fortalesa de Catalunya en poder dels musulmans.

Van ser necessaris fins a quatre exèrcits per prendre Siurana entre 1153 i 1154. Ens ho explica Zurita en els 'Annals de la Corona d'Aragó' (traduït al català): «però quedava certa part de la muntanya molt fragosa, entre Tarragona i Tortosa, cap a la costa de la mar que diuen les muntanyes de Prades entre els Suesetans i els Ilergavons, i estaven els moros envoltats i tancats per tot arreu; però per l'aspror d'aquelles terres i pels castells que en elles tenien, molt forts, i haver espessos i grans boscos molt veïns a la mar s'aturaven i defensaven en ells i feien molt de mal als nostres ... Va manar el príncep Ramón Berenguer IV primer combatre la major fortalesa que diuen Siurana, que és un castell molt encinglerat a la part alta i més encimbellat d'aquelles muntanyes, que està assentat en una muntanya tan gran i ben dreta que gairebé semblava inaccessible per combatre-la, però va prendre tanta diligència en tenir els passos i serres que per cap via ni manera, van poder ser socorreguts i van ser forçats a rendir-se i lliurar el castell al príncep, i després d'ell es van apoderar de tota la zona».  En el terme de l'Aleixar, el lloc anomenat 'Coll de la Batalla' rememora aquell gran enfrontament entre els dos exèrcits, del qual els cristians sortirien vencedors i amb el camí obert cap a la fortalesa de Siurana.

Després de la conquesta, moltes famílies musulmanes van romandre en el territori, però altres van marxar a València i algunes es van desplaçar a la Ribera d'Ebre.

ELS PRIMERS TEMPS

La conquesta d'aquestes terres als musulmans havia culminat, doncs, el 1153-1154 per Ramon Berenguer IV, de la mà de Bertran de Castellet, els Cervera, els Castellvell i altres senyors feudals.

Al principi, es va constituir la 'marca' de Siurana, sent el seu primer i únic senyor Bertran de Castellet a qui, el 1163, va succeir el seu fill Albert de Castellet. El castell de Siurana era el lloc des d'on es governaven les terres acabades de conquerir.

Territoris sota el domini de Ramon Berenguer IV a la seva mort el 1162

Amb Albert de Castellet es va produir una primera divisió de territori, en la qual la part oriental (origen del comtat de Prades) quedava governada directament pel rei a través d'un batlle mentre que la part occidental (origen de la Baronia d'Entença) constituia un domini de la casa de Castellvell. L'Aleixar quedava a la primera de les dues divisions.

En aquestes dates trobem la donació que el rei va fer a Ferran d'Aleixar, un personatge que va haver de tenir una gran importància en la repoblació de la zona: "Carta donationis quan fecit dominus Ildefonsus rex aragonensis, comes Barcinonensis, Ferdinando de Alexar, super tribus paritiatis terrae in eadem Alexar "(Liber Feudorum Maior, 1184), el que, traduït, ve a dir: "Carta de donació que va fer el senyor Alfons rei d'Aragó i comte de Barcelona, ​​a Ferràn d'Aleixar, de tres parellades de terra en el mateix Aleixar ".

Que l'Aleixar era un nucli de població important ens ho revela la presència d'un castell, del qual avui no queda cap rastre: "in nostro castro et vila ac terme Allexario qual sunt de comitatum nostro montanearum de Prades" (1342), ("en nostre castell i vila al terme de l'Aleixar, que és propietat del nostre comte de les Muntanyes de Prades").

Posteriorment, de la marca varen sorgir quatre senyories: la baronia d'Entença, la Baronia de Cabassers, el Priorat de la Cartoixa de Scala Dei i la Baronia d'Escornalbou.

Des de finals del segle XIII ja no queden restes dels Castellvell i la zona ha passat a domini reial. Al segle XIV els càrrecs de castlán de Siurana i batlle de les Muntanyes de Prades s'havien unificat. Finalment, en el 1324 es formaria el comtat de Prades.

Bibliografia consultada:

Fina Anglés i JM Ventós, Guia de l’Aleixar, ed. La Medusa

Fina Anglés i JM Ventós, L’Aleixar, ed. Cossetània

Joan-Miquel Ventós, Notícia histórica del Comtat de Prades al Baix Camp