L'Aleixar dins el mon de l'Islam.

Josep Pàmies i Miguel Giribets

Un recorregut per l'Aleixar musulmà. Zona 4

EL PUADORS  (zona d’aigües)

Amb aquest treball donem per a acabes les zones proposades. La dels Molins, té un treball específic del tema.

ZONA D'ABASTIMENT D'AIGUA A LA VILA

Es tracta d’una zona eminentment aqüífera que ve des de temps antics. Molt probablement la zona que abastia les necessitats de la vila. El carrer més proper que té dins el clos, és el Carrer de l’Aigua, esmentat ja en el fogatge per  J. Iglesies del 1401 i en els pergamins de l’Aleixar coma “carrer de lloch e de lo vici de laigua”. Ens trobem doncs, davant la font de riquesa més important de la vila.

La zona que estudiem és més aviat curta; com a comunitat de regants és minsa, no arriben a la desena, però la riquesa del seu cabal i els documents que  en fan referència protegint-la de brutícies, així com les sancions que s’imposen als infractors durant l’edat mitjana en donen prova.

Aquí en tenim una

ORDINACIONS DE L'ALEIXAR amb data "..vui lo primer de setebre d M-D IIII" (1.09.1504)

No és aquesta l’única disposició per a protegir l’aigua dels “Poadors”; ni han varies; una d’elles, protegeix les aigües des d’aquí fins al camí dels Prats  (més o menys 1 kmt.)

En un altra document i també referent al mateix tema, hi veiem les sancions a aplicar:

Es a dir: 1/3 part per sa “Senyoria” i la resta pels “mostassafs”  (els agutzils o similars).

Seguim ara el naixement i curs de l’aigua. Com veiem en la foto de Zona, a la part esquerra hi ha l’anotació “BASSOT”. Aquí, una llíssera de pedra granítica i un mur de terra i pedres, emmagatzema l’aigua que serà conduïda fins un hort tancat (l’Hort d’en Miralles?) per a desembocar (una vegada satisfetes les necessitats dels regants a la Riera de la Vila, on serà aprofitada per les comunitats de regants de la Bassa Nova  i dels Molins.

EL BASSOT

I la conducció d’aigües. Com podeu veure la sèquia ve bastant plena. Una prova del seu abundor.

LA SÈQUIA

Més avall tot seguint el curs de la tubera, hi veiem aquest refugi. No creiem sigui una caseta de pagès donada la proximitat del poble. Més aviat ens decantem per un lloc de vigilància.

REFUGI i tub

Prop la mateixa hi trobem una finca envoltada per un mur. Aquest voreja el camí dels Puadors per la part Oest i la Riera de la Vila pel Sud. La portalada ens recorda era un lloc tancat i dins la mateixa una paret amb senyals d’haver-hi en un altra temps una construcció.

En la paret externa i tocant al camí esmentat restes d’una paret i forats (d’una teulada?). Tot això fà reflexionar si era  aquest hort un lloc permanent de vigilància i de treball de les aigües, donades les disposicions.

Al fons, camí i portal;  a la dreta una primera construcció amb forats quadrats.

La paret del camí . Els forats ben fets  i repartits, recorden un trespol o teulada.

I deixarem la finca vallada per a revisar el següent document. Ens fà referència a l’Hort den Miralles, la Font Vella, la conducció d’aigua als molins i la riera de la Mussara. Tot un luxe d’informació.

Ens parla de la Bassa del Molí d'en Salvat, "La font"  suposem la Font Vella, la sèquia del Molí i la riera "de la almusara", amb les conseqüents prohibicions d'amarar cànem i lli.

Ara, la font Vella. Té un escut de la vila del 1702.

La Font Vella

La Font Vella, amb el poble al fons

I la font del Taüt

ES TENIEN REFERÈNCIES D'AQUESTA FONT. Varen ser el aiguats del 1994, els que la posaren al descobert. Avui, la vegetació i el descuit tornen a tapar-la.

Deixem enrere les  fonts per anar uns metres més avall  on la Riera dels Puadors, -avui de la Vila-, dóna les aigües a la riera de la Mussara. Ens detindrem uns moment per a repassar dues construccions d’obra.

Una és un mur que mostra diferents construccions. La que us proposem, veureu que hi tornen a sortir les anivellacions en filades  de pedra plana. La típica construcció àrab.

L’altra, les restes d’un aqüeducte. Els aiguats del 94, s’emportaren un ull del mateix.

  

AL COSTAT, LA BASSA NOVA