El llogarret de Mascabrers

Miguel Giribets

Una mica d'Història

Per escriure les línies que segueixen ens hem basat en "Clau, revista de cultura, El llogarret de Mascabrers, terme de l'Aleixar, Albert Manent"

Mascabrers pot tenir el seu origen en alguna família musulmana berber, doncs sabem que 25 anys després de la conquesta de Siurana alguns musulmans van ser expulsats dels nuclis habitats i es van quedar a viure per aquesta zona. A més, els berbers tenien com una de les seves activitats econòmiques més importants la cria de cabres. També va poder tenir una aportació de població cristiana, ja que la zona de muntanya es va repoblar al segle XII, un cop conquerit l'Aleixar al 1184.

Hi ha esment del poblat de Mascabrés el 1328, com "mansi dels Cabrers" i el 1331 com "Raymundus Esteve, mansi dels Cabrers" com a testimoni en un document en el que es paga 3.000 sous al Comte de Prades. Al manual notarial de 1336-1337 s'esmenta el "mas dels Cabres, termino alexario", per tornar a repetir el "mas dels Cabrerès" al de 1339-1343 i "mas dels Cabrés" al de 1350-1357. El fogatge de 1497 esmenta "els masos dels Pujols" i "els masos Cabrers". Hi havia 10 focs a Maspujols i 3 en Mascabrers, que corresponie als caps de família que portaven per nom Gabriel Sabater, Antoni Mestre i Joan Sanxo, que vivia al Mas d'en Sanxo. Com es veu, no hi ha referència a cap cognom "Cabrers", el que abunda més en el fet que la denominació del lloc es va deure a la cria de cabres, activitat eminentment berber. Al fogatge de 1553, podia haver-hi entre 6 i 8 cases. En 1623 s'esmenta la "partida Mascabrés". En 1691 es té notícia de Cristòfol Baget, pagès de Mascabrés, de 77 anys, que portava carretades de carbó al port de Salou. El cadastre de 1716 ens parla de "Pessa de terra de vinya ab uns quants Cirers a la partida de Mascabrés". En una hipoteca de 1902 es torna a esmentar la "partida Mascabrés".

Durant la guerra carlista en 1872 Mascabrers va ser refugi de moltes partides carlines. Els voluntaris que es van allistar a les files de carlisme al Camp de Tarragona van ser molt nombrosos. En el terme de l'Aleixar i pobles veïns es coneixen les partides de "Cercós" del mateix Aleixar, la de Josep Anton Mestre de l'Alforja i la del "Nen" de Prades. Les partides carlistes van assolar aquestes terres cobrant tributs per a la seva causa, segrestant persones per obtenir un rescat i demanant o robant menjar.

Albert Manent ens trasllada un seguit d'anècdotes.  "Joan Juncosa ens ha recordat algunes anècdotes de la seva àvia.  Els mascabrerencs havien mort el “tocino” i va arribar el batalló anomenat “el Fijo de Ceuta”, format per expresidiaris. Va sortir el matador amb la brusa tacada de sang i els soldat van dir: “Aquí hi ha morts”. La padrina va expressar la seva temença que els prenguessin el porc, menjar de tot l’any.  El cap de la tropa li va dir que no patís i hi posà guàrdia, però li demanà si tenia res per a vendre i els va donar paperines d’olives.

"En una altra ocasió, a cal Tonis, on vivia l’avia de Joan Juncosa, van trocar de nit amb grans cops a la porta.  Van contestar des de dintre: “Som dones soles!” I eren carlins amb atxes enceses i boines vermelles. Duienen una civera o baiard un home mort. Era l’alcalde d’Alcover. El colgaren provisionalment dins un munt d’avellanes. Els de la casa van resar pel mort amb el capellà. La nit següent els carlins passaren a recollir-lo i l’enterraren a Alcover. Els de la casa van patir el risc que algú ho expliqués al miquelets i els descobrissin. (...)

"L’avia de Joan Olesti explicava que l’oficial carlí Josep Moore va comparèixer a Mascabrers en calçotets amb altres acompanyants ja que fugia de la derrota anomenada “La sorpresa de l’Aleixar” (1875), la qual cosa indica que al llogarret hi devien tenir caliu."

El carrer únic de Mascabrers. Foto de 1960. Arxiu Andreu Vernet

La inseguretat i ruïna que va provocar la guerra carlina, juntament amb la falta d'aigua van portar l'abandó de Mascabrers al començament del segle XX. Abans de la guerra carlista havia una població d'unes 50 persones, i en un document de 1859 es parla de 17 cases, però al començament del segle XX tan sols estaven ocupades les cases de cal Tonis, cal Marian i cal Bilo, tot i que hi havia una dotzena de cases. "Els de Cal Claret, Cal Català, Cal Garriga, Cal Tonis i Cal Marian van fer cap a l'Aleixar quan començà el procès de despoblació. La resta s'en va anar a Vilaplana o altres llocs ". (Fina Anglés i Joan-Miquel Ventós, l'Aleixar, Cossetània Edicions)

Encara després de la guerra civil 1936-1939, tot i que el lloc ja estava despoblat i com els seus habitants tornaven a ell en temps de collita, la majoria de cases eren habitables i mantenien les seves eines i mobles, que a poc a poc van anar desapareixent per construir cases en altres llocs. L'última casa a peu, la de calç Tonis, es va enderrocar el 1955 després de ser incendiada per uns vàndals.

El 2001 es va construir una carretera que travessa el poblat de Mascabrers i uneix els pobles de l'Alforja, Vilaplana i la Selva del Camp.

Mascabrers en 1918. Foto: Francesc Borrell