El llogarret de Mascabrers

Miguel Giribets

La Cançó del Vell Cabrés, de Ventura i Gassol

Per escriure les línies que segueixen ens hem basat en "Clau, revista de cultura, El llogarret de Mascabrers, terme de l'Aleixar, Albert Manent"

La llegenda ens diu que en la nit de Tots Sants la sang dels que el vell Cabrés havia assassinat pujava pel pou del poble. Es tracta de pou que avui podem veure a la vora de la carretera i que llavors estava al mig del poblat.

Ventura i Gassol va escriure en 1924 La cançó del vell Cabrés inspirant-se en aquesta llegenda. El Vell Cabrés va ser un bandoler acusat de diversos crims terribles. La història de Ventura i Gassol se centra en la masia del Vell Cabrés, que havia estat molt de temps tancada i arrossegant una llegenda negra. Un matrimoni jove, Anselm i Maria, arriben a la casa i l'obren de nou, però el fantasma del Vell Cabrés es deixa sentir: del pou d'aigua surten veus i en Tots Sants l'aigua es torna vermella com la sang i puja fins la vora. Maria té por i vol abandonar la masia, però Anselm, que és besnét del Vell Cabrés, vol lluitar contra el malefici. Una cançó que canten els captaires que passen pel poblat recordant les aventures del Vell Cabrés, està a punt de provocar la marxa de la masia. Finalment, Maria queda embarassada: amb aquest fet la gent creu que desapareixeran tots els maleficis i així la història té un final feliç.

L'obra es va estrenar al teatre Bartrina, del Centre de Lectura de Reus, per la companyia de Maria Vila i Pius David. Ventura i Gassol va escriure també La Dolorosa, una altra obra amb referències a l'Aleixar, on "va explicar diverses cançons de pandero com les cantades pels majorals de l'Aleixar, en una recerca que Gassol feu juntament amb mossèn Higini Anglés a començaments del segle XX". (Fina Anglés i Joan-Miquel Ventós, l'Aleixar, Cossetània Edicions)

La primera edició de l'obra de Ventura i Gassol

Aquesta és la cançó que interpreten els captaires i que porta de nou la malaventura al lloc:

A les montanyes de Prades – si n’hi havia dos hostals,

Nou portes tenen obertes – totes nou al camí ral:

Mas Caberes dalt de la Serra – Mas del Frare a baix al pla,

Que la Verge de Siurana – aidi al pobre vianant

Que la negra nit l’atrapa – per aquells foscos topants.

Si als quatre camins arriba – no gaire mes lluny irà;

Les mules se li deturen – amb el cap esperitat.

Dalt del Coll de la Batalla – un tió encès ha brandat:

Les mules se li deturen – amb el cap esperitat.

Veuen una manta negra – amb dos punyals encreuats.

La Verge de Siurana – aidi al pobre vianant

Que la negra nit l’atrapa – per aquells foscos topants.

Si no hi deixava les unces – prou hi deixava la sang:

Li fan dir missa negra – si s’escau ser capellà,

I si n’era una donzella – l’honra havia de deixar.

La Verge de Siurana – no vulgui mai perdonar

El vell Cabrers i el del Frare – que a l’infern deuen cremar.

Tots els crims que els dos vells feien – el pou els ha d’ocultar.

Quan aquells dos vells morien – la Verge els va castigar:

Que s’hi senten nit i dia – com hi criden malaurats,

I aquell pou que no es sabia – on devia anar a parar

Ara és ple d’una aigua morta – tèrbola i roja de sang.

Per morta i fonda que sigui – s’hi aviva un cop cada any.

La diada assenyalada  - diada la de Tots Sants,

Munta l’aigua a flor de terra -  tèrbola i roja de sang

I s’hi senten nit i dia – com hi criden, malaurats,

El vell Cabrers i el del Frare – que al infern deuen cremar.

Per tot el comtat de Prades – la veu s’ha anat escampant.

La casa ha quedat deserta – Mas Cabrers abandonat.

Ai del qui gosi tornar-hi! – Ni la Verge li valdrà.

Serà condemnat en vida – que és la pena de més dany.

La Verge de Siurana – no vulgui mai perdonar

El vell cabrers i el del Frare – que a l’infern deuen cremar.