El crèdit a l'aljama de l'Aleixar

Josep Pàmies

El crèdit a l'aljama de l'Aleixar (segle XIV)

Encetem un nou treball amb el desig d’aportar informació dels llocs i poblacions que tingueren relació amb l’aljama de l’Aleixar duran un període en que la vila fou un centre financer.

Prèvia a aquesta llista de poblacions, entenc es fà necessari un estudi sobre el crèdit, el seu desglós  i modalitats tals com les cessions de crèdits, crèdits gratuïts i comandes, totes elles generadores de forts moviments de diners.

Hi anotarem també, els noms de dels beneficiaris, encara que llista a vegades pugui resultar feixuga  però útil per a conèixer els que ens  precediren preparant el moment actual. A tal fi hi constarà per separat:

1.    Les aportacions del Liber Iudeorum 90, de l’Aleixar ( Teresa Aleixandre i Segura)

2.    Les operacions derivades de les cessions de préstecs entre jueus i que apareixen a l’anterior apartat.

3.    Els documents anotats en Inventaris dels Béns.

4.    Qualsevol altra fon que ho vinculi.

Sabem, com ja avançàvem en un altre treball, que tot això no deixarà de ser un treball parcial.

Anotacions de crèdits en el llibre de jueus. Segle XIII

Comencem doncs.

ELS CRÈDITS. Són molt semblants al que nosaltres realitzem. La seva estructura comercial i financera  és:

·      data de creació,

·       Deutor/deutors,

·      Nom del creditor

·      Import, garanties , si és el cas

·       data de venciment

·       penalització i els venciment és demora

·       testimonis i tot el protocol notarial

Aquestes operacions són diferents de les que normalment utilitzaven els cristians. Aquests  ho fan amb el censal,  una forma carregosa a vegades difícil de liquidar, fins el punt en que es venen finques pel preu del censal anual.

DURADA DELS PRESTECS. Normalment els veiem a un any, encara que el venciment de la operació de vegades varia en uns dies en funció d’adaptar-lo a festes assenyalades. També en trobem a dos i més anys, encara que de forma escadussera.

Les operacions a curt ( fins a sis mesos) tant podrien ser operacions pont, com la compra de collites venidores que els jueus comercialitzaven.  De vegades als creditors els veiem cobrant i reclamant pagaments en olives, raïm i cereals.

Una altra pràctica del crèdit l’hem vist en el lloguer de cases de cristians a jueus. Primer es fà un préstec per una quantitat i acte seguit, es lloga la casa per import similar o inferior i si en l’immoble hi ha un censal és requereix el compromís de la seva liquidació immediata

La olivera. L’únic producte a l’Aleixar que ha resistit el pas dels anys

ELS VENCIMENTS. Com hem dit abans, normalment és fan a un any, amb l’anotació “ a presenti die ad unum annun continue” , o en un mes en concret. Tant pot ser en el primer dia, com durant període. Una altra forma de concretar el pagament és a una fira. ( el Còdig del Comerç recollia aquesta fórmula fins fà poc). Les fires de   Tarragona i Reus hi són referenciades.

També i no tant sovint, hi trobem operacions fetes a dos, tres o quatre anys. Al analitzar-les veurem que en la majoria dels cassos els venciments coincideixen amb èpoques en les que s’ha acabat de recollir certes collites. Veiem:

1.    “in primo festi Carniprivi”el primer dia de Carnaval. S’han recollit les olives

2.    “..festu Resurrectionis Domini”.

3.    “.sancti Iohannis Babtiste mensis iunii”Festes de Sant Joan de juny, per a diferenciar-lo de les festes de Sant Joan que es celebraven el 21 de desembre, festa de la nova llum

4.    “ santorum Petri et Felicis”. Festes de Sant Pere. Junt amb “Sancti Iacobi.mensis iunii” (sant Jaume al juny.)   son festes d’època   de recollida de cereals i com diu la dita “ pel juny, la falç al puny”

5.    “  Sancte Marie, mensii augusti..” Mare de Déu d’agost

6.    “ Sancti Miquaelis”. Sant Miquel al setembre, s’ha recollit la verema. Un del venciments més referenciats

7.    “..in primo venturo festo Omnium Sanctorum..”Dia tots Sants. S’ha recollits el fruits d’estiu i tardor. Tradicionalment fins fà poc, era la data en que es renovaven contractes d’arrendament de finques.

8.    “.. feto sancti Martinii..”. Un dels Sants Patrons de la vila. Temps d’espera per a començar l’oliva

9.    “..solvere de festo Beati Andree”” Sant Andreu , com Sant Martí temps d’espera..

10. D’altres festes referenciades són Sant Vicenç i Sant Lluc, en menor escala, i

11. “ Natalis Domini” Nadal. Surt en diferents ocasions

ELS INTERESSOS. És conegut el  tòpic d’avar o d’usura penjant als jueus, quan en realitat la regulació de l’interés venia donada per les disposicions “De Statutis Usurarum” promulgat per Jaume I el  1241 i referendat pels seus successors Pere II, el Gran i Jaume II. En ell, s’establia que aquest, no devia excedir del 20%.

No m’estendré en les diferents formes trobades “ mutuum, gratis i generós o gratis et bono amore”, formules  utilitzades en algunes operacions. per tal d’eludir les intervencions de l’Església ja que el Notaris eren quasi bé sempre els rector i/o preveres del lloc.

Solsamènt dir, que en cap dels 627 préstecs que hi han al Liber Iudeorum 90 de l’Aleixar s’anoten els interessos. Això ens fà pensar que aquests es cobrarien per l’avançada en el moment de la formalització i el preu no sobrepassaria el topall del 20%.

INTERESSOS DE DEMORA. S’anoten de vegades amb la forma abreujada (4 diners, etcètera...), donant per coneguda aquesta fórmula, com també de forma explícita ( 4 diners per lliura, per cada mes demorat) o el que és igual, a un 20% anual.

Al “Vico Maiori” de l’Aleixar s’hi establiren jueus molt importants.....

LES COMANDES..Són escasses. Eren una forma d’amagar interessos mitjançant les quals, una persona dipositava en una altra una quantitat a pagar quan fos requerit “solvere quoniam ipsum fueret requisitum..” En una d’elles veiem com Caçon Aliezer, jueu de Tortosa confessa tenir en comanda “II mille solidos” (dos mil sous) del seu cunyat Vidal Salamí de Tolosa, jueu de l’Aleixar. En trobem també de fetes entre jueus i cristians. Es de suposar que aquestes operacions es realitzarien entre persones de mútua confiança.

LES GARANTIES. En les operacions a particulars són personals dels qui contracten;  generalment un  matrimoni,  o matrimonis mitjançant la mútua, una fórmula que permet cobrar a la resta  i hereus en cas d’òbit d’un d’ells. Quan s’incorporen terceres persones (poden ser avaladors i/o testimonis) s’inclou el “iuravit” com a forma vinculant.  Les penyores en garantia generalment son finques, dots matrimonials o d’altres bens. Com a curiós esmentar un doc. del 19 de gener del 1345, en el que Bonadona, vídua de Samuel Dez Leguà, (jueu de l’Aleixar) reconeix haver cobrat 47 sous per tots els deutes  d’un tal Pere de Girona, del qual en tenia per penyora uns esperons d’argent esmaltats, obrats pel seu difunt marit Samuel.

També hem vist documents d’execució de garanties. Una de ben curiosa és una que es fa des de l’Aleixar sobre unes finques de La Riba amb la complicitat de Marc Virgili, ciutadà de Tarragona i a la vegada recaptador reial de les vegueries de Tarragona i Montblanc.. La operació és la següent:

El 16 de març de 1346. Maïr Boniach, jueu de l’Aleixar, nomena procuradora a Ester, jueva de l’Aleixar i vídua de Maïmó de Narbona, per tal que aquesta prengui possessió d’unes finques propietat d’Arnau Valls i la seva esposa Elisenda de  La Riba. Amb aquesta operació Marc Virgili liquidarà un deute de 725 sous que té amb Maïr Boniac.

Pel novembre del 1346, Marc Virgili, amb el consentiment d’Ester, cedeix tots els drets que té sobre les dues finques abans esmentades ( embargades i executades) a Maïr Boniac, Acte seguit, en un document posterior Maïr Boniac manifesta que ha tancat totes les operacions que tenia amb Ester.

Què hi veiem aquí? Si els deutors son de La Riba,  i la finca l’embarga el recaptador, el més normal seria executar les garanties en Valls ( municipi veí de La Riba i dins la vegueria de Tarragona) i que en ella es liquidessin els impostos Però al prendre possessió Ester, jueva de l’Aleixar i amb el consentiment del recaptador la operació és registra a la notaria de l’Aleixar. Posteriorment, el recaptador cedeix tots els drets al Maír Boniac al qual li deu diners i així  es cancel·la   el préstec que Virgili té amb el jueu de l’Aleixar. Els impostos  es liquidaran a través de l’aljama de l’Aleixar i tots tant contents (Maïr Boniac, no canvia de vegueria, i paga menys impostos)

 Vallmoll, un poble amb fortes inversions dels jueus de l’Aleixar...

                                       

EL CREDIT A LES UNIVERSITATS (AJUNTAMENTS)

En aquestes operacions normalment es redacta la fórmula “ el Jurats  de .........en nom propi i del municipi” amb la vinculació de la Universitat “ quos a vobis a da magna necessitatem universitatis diti loci “ (que des de la magna universitat necesitatem..)

Al algunes operacions es fà constar que els jurats o jurat ( segons el cas) ho és en “aquest any actual..”Aquesta fórmula la trobem en la cessió d’operacions que es fan Maïr Boniach jueu de l’Aleixar i Ferrer Maymó, jueu de Falset en un préstec que Pere Ciutadilla i Pere Marti, jurats de l’Aleixar fan per 450 sous  al dit Maïr Boniach. on s’anota : “ com a jurats d’enguany de l’Aleixar..”. És tracta de l’única operació que hi trobem anota a dita Universitat i no consta en el Liber Iudeorum.