El crèdit a l'aljama de l'Aleixar
Josep Pàmies

Documents que engloben moviments de fons entre jueus

·      Els documents estudiats fins ara ens mostren un capítol que mou xifres i que sembla passar inadvertit. Em refereixo a les cessions de crèdits que els jueus es fan entre ells. Sempre són operacions en la que es detallen al màxim els deutes que s’hi anoten. De les contraprestacions que en percep el donant rés ens diuen. Un clar exemple el veiem en un document datat el 26 de setembre de 1346, pel qual Maïr Boniach, jueu de l’Aleixar cedeix a Ferrer Maymó, jueu de Falset tots els seus drets sobre 5.816 sous que li deuen una llarga llista de persones i municipis..Acte seguit, el mateix 26 de setembre, un altra document Ferrer Maymó,  manifesta ha tancat totes les operacions que tenia amb Mayr Boniach de l’Aleixar. Tampoc és parla de quines eren aquestes operacions. L’import esmentat és per a meditar-hi. Inversions directes en altres indrets?. Miguel Gitiberts hi veu un més que possible negoci encobert. Entre Falset i l’Aleixar hi han les mines de Bellmunt de Ciurana. Unes explotacions dirigides per societats cristianes. ..El diner era jueu?. Un estudi conjunt de les activitats jueves Falset-l’Aleixar, podria resultar força interessant.

·      Dins d’aquest interessant moviment de diners “gratuïts” documentats i registrats entre jueus a la notaria de l’Aleixar ( es de suposar que n’hi haurien en hebraic i no registrats ) en troben un “a tres bandes”. És tracta del doc. de 4 de gener de 1345, en el que Içach Cap, jueu de Falset i Maïr Boniach, jueu de l’Aleixar reconeixen tenir un deute amistós i gratuït, a Ferrer Maymó, jueu de Tarragona,(més tard ja el trobarem coma jueu de l’Aleixar)  per un import de 3.120 sous. La operació es fà per cinc anys i es paga per Sant Joan Baptista. Içach Cap, renuncia als seus drets i es sotmet a la “curie d’Allexario”- Un negoci d’exportació?. És  la operació a llarg termini més llarga que he trobat documentada fins ara.

·      I com no, les comandes En aquest sentit, tenim una altra operació – abans comentada- que ens pot servir. És la que amb data 20 d’abril de 1347 Caçón Aliezer, jueu de Tortosa fà amb el seu cunyat Vidal Salamí de Tolosa, jueu de l’Aleixar. pel qual el de Tortosa reconeix que té una comanda en dipòsit del seu cunyat per 2.000 sous. Aquest document és signat per dos testimonis cristians Ramon Orella i Bernat Orella, mentre que un altra document parlant del mateix i també registrat a la cort de l’Aleixar, no té cap testimoni que el signi. Cunyats sí, però les garanties es tenen que prendre. Un negoci entre cunyats de l’Aleixar i Tortosa?. A no ser que del port de Tortosa hi hagués un negoci important per a fer...No hi cap anotació més referent al desenvolupament d’aquesta comanda.

·      Sabem també, que els jueus eren exigents amb els negocis. De vegades, -com en el negoci d’eunucs- controlaven el procés tant en origen, com en emmagatzemen, transformació, mercats de venda i distribució. Aplicat aixó als mercats agrícoles que comercialitzaven, no es estrany que en alguns crèdits importants els pagaments es fessin en productes de la terra. Tenim reclamacions a pagesos de 250 quartans d’oli, aun altre 6 somades de most, 200 quarteres d'ordi a un tercer, i aixi d'altres. Per al 250 quartans d'oli (1.000 lts).es necessitaria una considerable collita d’olives.

Un auto de fe. La fi de les cultures    

 L’ENTORN DEL MON FINANCER DE L’ALEIXAR

Aquest entorn  hem d’estudiar-lo dins  els fets paral·lels que es vivien al seu voltant. Pel febrer de 1234 Jaume I junt amb l’estament eclesiàstic promulgava a Tarragona les quatre bases de la inquisició. Si bé aquesta en un principi fou eclesiàstica (poc a veure amb la que més tard els anomenats Reis Catòlics implantarien) i itinerant, i el seu manteniment es feia amb l’expropiació dels bens dels acusats, repartint-los en la meitat pel rei i l’altra meitat per l’església, al final acabà sent  un organisme fixa i pel que els seus inquisidors percebien un sou anual de 100 lliures (2.000 sous barcelonesos). Això, -en termes financers- precisava d’una estable i constant generació d’ingressos. I se bé aquesta institució nasqué en un principi contra els valdesos, de pas s’eixamplà als “instigadors de la fe catòlica”, es a dir, jueus i mahometans. Un bon paquet per anar fent feina. L’Aleixar era prou llaminer...

Però malgrat tot, l’Aleixar sembla ( i dic sembla per les dades que tinc) estar-ne exempt d’aquestes mogudes. Creixement de la població jueva fins l’any de la pesta negra (1348),  tranquil·litat en el fets de 1391..i famílies jueves que venen i s’instal·len a la vila, conviden a reflexionar en quins motius hi coincidien a la vila per tal d’evitar tantes desgracies. 

Preguntes i més preguntes que van sorgint al voltant d’una cultura que va ser de les primeres en arrelar dins la nostra terra, que va marxar i desaparèixer del nostre dia a dia no per voluntat pròpia ni de molta gent d’aquí. Recordem la recomanació que el rei Martí I l’Humà,- tot i no ser molt defensor dels jueus -  fà als seus administradors “ .. respecteu al jueus, ells són la nostra guardiola..” 

 Tant de bo siguem capaços entre tots d’estudiar-los lluny de d’anatemes i de falsos misticismes. Entenc seria un bon execici -en el nostre cas- fer-ho com a Catalans amb les seves creences .