El call jueu de l'Aleixar
Josep Pàmies i Mariné

L'ALJAMA DE L'ALEIXAR

                              

Les referències a l’aljama de l’Aleixar son ben minses en quan a la seva activitat i ubicació, (escola,  escorxador, sinagoga, consell rector, etc) Sabem per transmissió oral on és el fossar dels jueus, una placa que ens indica la ubicació del call, i poca cosa més, apart dei les anotacions que Secall en deix en dos documents  i que l’amic Giribets ja ha comentat en el seu treball.  Són aquests:

1.     En l’inventari del bens de Samuel Cap ( 1348) hi consta : “ i deute q(ue) lalgama d(e)u an Isach Maymo...”

2.     31 de maig de 1352.  “Item per lalgama d’Allexario (text en llatí i parlant d’Allexario, ens diu és un document registrat a la cúria de l’Aleixar) deliquibus  debitis Ferreiro Maymo Centum quinquantagintum ex sex solidos..”. Una clara referència a una entitat consolidada com a aljama.

Una placa ens recorda el call jueu

Tal vegada  el document més  aclaridor que ens demostra la vitalitat de l’aljama és el  que cita la quantitat d’impostos que aquesta liquida al rei a través del recaptador reial. Veiem-lo:

12 de març de 1345. En el que Domènec Andreu, col·lector de les rendes de l’Infant Pere a l’aljama de l’Aleixar, reconeix que Isach Cap de Pebre jueu de l’Aleixar, li ha pagat en nom d’aquesta aljama 500 sous barcelonesos, per raó dels impostos”- L’aljama de l’Aleixar doncs,  liquida directament amb el col·lector reial i no a través d’altres aljames.

Hom pot suposar que amb aquest pagament es liquidaven els impostos globals de totes les operacions que es feien dins l’àmbit de l’aljama aleixarenca. No és així, en el document posterior datat el mateix dia 12 de marc de 1345, el col·lector Domènec Andreu manifesta haver rebut de Maïr Boniac, jueu de l’Aleixar, com a procurador d’Abraham Maimó i d’Ester vídua de Maimó de Narbona, tots jueus de l’Aleixar, la quantitat de 200 sous que els representats devien per raó d’impostos. Si tots eren de l’Aleixar, quin fet originava el impostos? Eren operacions fetes en una altra vegueria?             

Un document signat a l’Aleixar el 4 de gener de 1347 entre el citat Domènec Andreu de Prades i diversos jueus de l’Aleixar (tots ells financers) reconeixent el darrers que tenen un préstec gratuït i amistós de 550 sous amb el de Prades, fan pensar en relacions comercials fora de la vegueria  tolerades  per veguer. Els aleixarencs són: Abraham Maymó, Salomó Jacob, Isach Ravaya, Ferrarius Maymó, Bondia Ravaya ( els Ravaya venien de Barcelona) i Regina, vídua de Vides Roben. Tots ells, els anirem trobant. Aquest document obra certs dubtes, i ?...si fós un negoci encobert en el que l’import del préstec és inferior i aquest és tornés per l’import esmentat? . Si així fos, no generaria interessos ni impostos...i tots d’acord!

Tot això ens fà pensar en el que ja ha dit Secall. La tolerància i bona avinentesa que hi havia dins l’aljama aleixarenca. Els fets que tot seguit presentem, són això, uns fets secs i del moment en que és viuen, però si els analitzem en podrem entreveure algunes conclusions.

Mentre a l’Aleixar es parla de negocis compartits a la veïna aljama de Tarragona les coses van diferents. Analitzem aquests fets:

·       1374. A la ciutat hi ha una gran manca de blat. El Consell de la Ciutat obliga als jueus a col·laborar mitjançant préstecs.

·       1386. Segueixen el problemes amb el blat i al port hi arriba una importació procedent de Mallorca feta pel jueu Isach Alaya. Malgrat això, el Consell en 27.09.1408 fà un edicte pel qual “ els jueus no venen farina..”

·       7 d’agost de 1386. El consell de la Ciutat prohibeix a les dones jueves d’exercir la corredoria ( suposem marítima) “  per alguna justa raó que neguna juya no sia corredora ne gos exercir l’offici de correduria dins la Ciutat” (Llibre del  Consolat 1386-1387.

L'Aleixar dins la vegueria de Montblanc

Hi ni han més. Però aquest –entenc- son prou rellevants.

Un altre fet esgarrifós que no podem obviar, és l’any 1391. Els jueus son acusats de tots els mals produïts per la Pesta Negra i són cruelment perseguits. La cruesa dels fets obliga al rei JOAN I a considerar-los i els qualifica de “de gran de delicte”, i que afecten al tractat de Pau i Treva com un atemptat a la seguretat del regne ( Secall, doc. de  25.11.1393, datat a Tortosa)

A les nostres contrades implicats amb el delictes hi trobem els servents del Ramón de Moncada, i molta gent que prové  de les següents universitats: Valls, Alcover, el Plà,  la Selva, Mont-roig, Constantí, Riudoms, Castell i terme d’Escornalbou, Vinyols, Alforja, Vilabella, Tamarit i Montoliu. Els morts del Principat es calcula passaren de 70.000 i els danys recollits en el document citat es parla de 100.000 lliures ( 2.000.000 de sous barcelonesos) “disraubando et deduciuendo ad totalem destructionem plusquam un centum mille librarum barchinonensin nobis..” .

Si ens  fixem en el mapa publicat, veurem que totes aquestes poblacions pertanyen a la Vegueria de Tarragona. L’Aleixar, -de moment- no hi surt. L’Aleixar conviu amb el jueus, negocis amb els recaptadors d’impostos ( Domènec Oliver de Prades, Marc Virgili de Tarragona), inventaris de béns fets entre un jueu i el batlle de la Vila, cases que es compren i venen pels catalans hebreus en qualsevol indret del poble com veurem més en endavant, etc. etc. son indicis  prou clars i entenedors que faran possible una vinguda famílies jueves de Valls, Falset, Alcover, i més a la nostra vila. Tal vegada i fruït d’això trobem en 1409 a l’Aleixar que encara hi hagi un jueu David Leo, concedint a la universitat de l’Aleixar un deute de 64 florins d’or. El florí no existia com a moneda de curs, era més aviat una moneda simbòlica – com ho eren els “duros” en temps de la pesseta- i el seu preu fluctuava segons el mercats financers; podia anar d’uns valors de 12 lliures per florí fins a quinze o més. D’aquí la raó per la que s’especifica que seran ”d’or de bon pes”. El seu valor estimatiu que li donem a aquesta operació traduïda en sous, pot oscil·lar entre els 15 i 19.000 sous. Es tracta de l’operació més important que fins ara hem trobat .

EL CALL JUEU DE L'ALEIXAR

Es dóna com a oficial que el Call estaria situat al carrer del Forn. La venda d’una casa al carrer citat ha donat peu a tal afirmació, quan aquest fet no deix de set un acte  aïllat dins l’ample ventall de cases que els jueus lloguen, compren i venen dins la vila.

Donar-li a través de la citada anotació nom de Call  a un dels carrers més llargs i amb diferents amplades del poble, entenc  no s’ajusta a la realitat dels calls  que ens envolten ni a la quantitat d’informació que l’Aleixar disposa. 

Una casa al Carrer del Forn

Parteixo de les següents consideracions i que com a totes poden ser objecte  de debat:

1.       Els jueus, són uns amants de la numerologia. El seu alfabet, la numeració, tot té el seu ordre i valor. Un fet que transporten a la vida quotidiana. Quan es van fer el calls, va ser per imposició de l’església que els obligà a viure separats dels catalans cristians. Els carrers que construien tenien un ordre. L’amplada dels mateixos podia variar entre 1, i 4 colzes. Alguns cops 5. Els calls que he visitat – pocs o molts- són dins d’aquestes mesures (Los Realejos de Granada, Remolins a Tortosa, Estella (Navarra) Taraçona (Aragó) Girona, i recentment els de Valls, Reus,  Alcover o Tarragona tenen tots ells una  amplada fins a 4 colzes.

 A l’Aleixar no hi cap carrer així. Tots són més amples. En quan al Carrer del Forn, ( on hom hi situa el call jueu) dir que en ell s’hi observen tres parts ben diferents. Recte i ordenada en la primera fase, ample al final tocant amb Raval, i un carreró  que uneix el carrer del Forn amb el  de l’Aigua; en cap dels tres trams  es donen aquestes mesures.

2.       En quan al “murarum” ( la muralla) com a part coneguda i integrant del carrer del Forn a la que també se li ha vinculat  de call jueu pel fet d’haver-se trobat operacions de compra o lloguer de cases en dit indret,  dir que la muralla medieval aleixarenca era un mur de tres pams d’ample que envoltava tota la població. D'ella n’he trobat restes tant en cases de la part externa del carrer Major com del carrer del Forn; per tant el “murarum” no tenia per que ser al carrer del Forn. Podia, si, com també podia ser-ho al Raval, al carrer Major o en d’altres llocs.

Carrer Mitjà

3.       Un  altra fet documentat que demostra per on bellugaven el jueus, la troben en una sèrie de documents anotats en el Liber Iuedorum (90) de l’Aleixar 1344-1348. citats per Teresa Aleixandre i Segura que tot seguit mostrem: 

·         13 de gener 1344. Llorenç Miquel de l’Aleixar, lloga una casa a ..(es perden les dades.....) que affronta amb Raymundo Lor i via pública. El fet que es registri en un llibre dels jueus, fà pensar que el llogater ho era

·         30 de gener del 1344. Guillem Vilar i esposa Ramona, habitants de l’Aleixar, lloguen a Salamonet dez Mestre  iudeo dicti loci una casa de la seva propietat, per quatre anys al preu de 140 sous. La casa s’ho val ja que és troba a “ in dicto loco Vico Maiori,( carrer Major) confrontatum cum heredibus Pasqual Plaença, cum Petrus Torner, et cum via pública “

casa al Vico Maiori Carrer Major

                                     

·         12 d’agost de 1345. Ramón d’Olives i esposa Gueraula, habitants de l’Aleixar, lloguen a Abraham Maymo durant tres anys una casa per 14 lliures (280 sous) que “affronta cum Bernardo Steler et alia parte cum hospitio nostrum in quo nunch morarum cum via publica”. Es a dir, té casa -com tots- al costat d’un cristià.

·         Novembre 1346. Maimó Vilar, de l’Aleixar ( no diu que sigui jueu) lloga una casa amb corral a ISACH Cap de Pebre, jueu de l’Aleixar per tres anys al preu de 100 sous; “affronta cum Matheo Mulinerii, cum via publica et mecum dicto Maymon..”

·         Desembre 1345. Pericó Miquel i la seva esposa Maria, lloguen a Vidal de Tolosa una casa amb corral per cinc anys al preu de 150 sous; té com a veí a Guillem Guisquerol, un cristià.

·         24 gener 1345. Gomita de Serra, lloga Perló Falcó, jueu de l’Aleixar una casa durant dos anys al preu de 30 sous. Té coma veïns, Bertomeu Mariné, Berenguer Gilabert i la via pública.

·         26  de desembre de 1346 Gomita de Serra, habitant de l’Aleixar ven a Mayr Boniach,, jueu de l’Aleixar una casa per 115 sous “ affrontato cum Antonio Paschassio, cum Berengario Gilabert, et cum Berthomeo Mariner ac cum via publica”. Ni mur , ni call.

·         13 setembre 1347. Miquel Guillem i esposa Guillerma, els dos de l’Aleixar lloguen a Ferrer Maymó judeo Allexarii, per 100 sous barcelonesos una casa amb corral de la seva propietat “situm in dicto loco, in Vico Maiori ( carrer Major) affrontatur cumn Petrum Miquel et cum via pública” . Novament, s’especifica  i en majúscula Carrer Major

Les cases senyorials del Carrer Major

·         29 de gener de 1347. Jaume Guasch i esposa Maria de l’Aleixar lloguen a Adret Salomó, jueu de l’Aleixar, una casa “in dito loco, affrontatur Raymundo de Olivis et cum via publica..” 

I en trobaríem més. Com podem veure els jueus son uns més del poble. Qui té diners paga i sen va a viure al Carrer Major. Sempre ho fan en cases rodejades de cristians. Per tant, de call jueu, almenys durant aquesta època, poc o ben poc en sabem  Per mi vivien tots  plegats ( i amb això no excloc la formació de  grups, com ho fem avui nosaltres).  El que hi traspua es una confiança entre les dues comunitats. Aquesta  es fà palesa en el fet que si una aljama era una estructura civil jueva dins la universitat cristiana,  el més normal seria que certs documents d’ordre intern dels jueus, estesin registrats en la seva llengua dins  els seus llibres ( contractes matrimonials per exemple) i no és així. Passats els fets del 1391, tal vegada les coses començarien a canviar.....