El call jueu de l'Aleixar

Josep Pàmies i Mariné

ELS FINANCERS DE L’ALJAMA de L’ALEIXAR

En treballs anteriors ja he fet referència a les fonts informatives en que hem vaig movent. Per tant, obviaré citar-los aquí per tal de no ser repetitiu.

Iniciarem aquest apartat treballant les obres:

·   

    Liber IUDEORUM núm. 90 de l’Aleixar ( 1344-1348). Dins d’aquest, les nombroses aportacions que en ell és fan i que ens permeten aprofundir més en l’estudi, com són les cessions de préstecs entre jueus, les compra venda de béns, lloguers, etc.

·        L’obra immensa de Gabriel Secall, especialment a tot el referent als Inventaris de béns, cens de la població, etc. conscient que aquest treball  serà parcialment realitzat, ja que tant sols en ell es farà referència a aquells apunts que s’anoten “in curie “ de l’Aleixar i en la mesura que sigui possible, les dades dels Inventaris de Bens  restant exempts  el contractes fets en les corts d’altres poblacions, puig que d’igual manera que jueus de diferents indrets acudeixen al mercat financer de l’Aleixar, els jueus aleixarencs com veurem més en endavant, també ho fan en d’altres poblacions dins o fora de la seva vegueria, encara que d’això els hi esdevingui una penalització.

ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ

Tant en la cessions de préstecs, com en els Inventaris dels Bens , hi veurem anotacions que deixen entreveure no estar registrades. Les que ho estan, deixen ben clar  “ que estan al llibre de la cort”, mentre  que en d’altres no s’esmenta aquest detall. De vegades en els darrers, és fan servir expressions ben curioses com ho mostra un préstec detallat dins la cessió que es fan Mayr Boniach i Samuel Cap de l’Aleixar. Aquesta operació, deix clar que un tal Pericorum Salvat i esposa ( no es diu el nom, cosa inusual) deuen una quantitat de 100 sous indicant que “en cert lloc  heu dit per boca....i les orelles han escoltat.”, com també s’utilitza en d’altres una forma genèrica de dir “quosdam”.. (per cert..)

                                

Veiem també que les operacions que signen conjuntament jueus i cristians, els darrers és comprometen ” pels quatre evangelistes”, mentre que els jueus ho fan “per la Llei que Deu donà a Moisès en el mont Sinai”.

Anotar també, que tant en les cessions de préstecs entre jueus, com en els Inventaris de Bens, són minses les anotacions referents al diner en efectiu. Es cedeixen els préstecs amb tota mena de detall, però no es diu el que es percep. En els inventaris tant sols n’he trobat una anotació al de Samuel Cap (23.11.1348).”Item Quingentos e x. sol en diners..”. tal vegada aquest document es un dels més importants. Hi ha un total de 226 anotacions en cartes de deute, préstecs, reconeixements de dèbit per un total de 21.498 sous, amén d’un ample aixovar i indumentària, joies “ anyel dor trencat, e daltre anyel dargent trencat”, XX libres de jueu. . No es d’estranyar, dotés a la seva filla amb 3.000 sous barcelonesos.

Com a resum dir que per tal de fer una avaluació de tot el que va suposar els moviments de diners generats des de l’Aljama de l’Aleixar es fà necessari escorcollar les Actes Notarials dels municipis en que es movien, (vegueries de Montblanc i Tarragona), els cinc llibres dels jueus que parla Secall, -avui a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona- i els Inventaris dels Bens que tinguem a l’abast. Es una obra monumental la que proposo, però ja ho va dir Juli Verne “ allò que un home pensa un pensa, un altre ho realitza”- Tot és possible

LES CESSIONS DE PRESTECS/CREDITS ENTRE JUEUS

Interessant  la operació entre  Mayr Boniac i diversos jueus de l’Aleixar, autoritzada per Marc Virgili recaptador real del Camp de Tarragona i de Montblanc, es a dir de  les dues vegueries, en una cessió dels drets que el primer té sobre dos municipis Garcia i Les Pinyeres.

Una operació que no serà la primera en autoritzar.

D’ALTRES OPERACIONS ENTRE JUEUS i CRISTIANS

Operacions diverses entre cristians ( els que paguen) i els jueus que reclamen els deutes. Veiem com hi han operacions que es paguen en espècies. Una manera d’especulació que satisfà a les dues parts.

En el LLIBRE DE PESOS I MESURES DE CATALUNYA i COMPTATS DE ROSSELLÓ i CERDANYA a FINALS DELS SEGLE XVI ( 1587-1594) després de la Reducció, l’Aleixar es fixen les següents mesures.

1.     Referents al Grà: Quartera = 55, 679   l ( no es parla de Kgrs. a la traducció)

2.     Verema,  carga 172,141 l i quarter 14,345 l. Cap dels dos s’ajusta a l’esmenta’t

3.     Oli, quartà = 4,15 lts.

4.     1 Quintar = 49,8 Kgrs. ( s’aplicaria a la verema?)

Operacions fetes per jueus de l’ALEIXAR a “Universitats”  veïnes

(1)   Ferrer Saladí és de Falset i la operació es registra i és fà a l’Aleixar. La resta, són aleixarencs

(2)   El total de les operacions es de 13.346 sous (quasi bé un 10% del total global de les operacions registrades “in  curie Allexario”

Pel seu muntant destaquen el conjunt d’operacions fetes al municipi de Vallmoll si tenim present que Vallmoll és prop de Valls, lloc on hi havia una aljama  important.

 Vallmoll i Valls hem de recordar  pertanyien a la Vegueria de Tarragona, fet que encaria les operacions i necessitava d’autorització. Una mostra més  – entenc- de la seguretat i solvència que oferia la nostra aljama.

Interessant veure les garanties d’aquestes operacions, on  “els Jurats d’Ulldemolins, en nom propi i del Municipi..” o en d’altres  “ els jurats i diversos habitants d’Albarca en nom propi i d’aquest municipi, reconeixen deuen a...”..Tant de bo  haguéssim aprés un xic d’ells. De ben segur, alguns municipis no els tindríem tant endeutats

En propers treballs, anirem veient els préstecs que fan el aleixarencs a cada municipi.