Els jueus a l'Aleixar, segons Gabriel Secall.

7.    Repercussions de les pestes del 1348 per als jueus de l’Aleixar

Certament que una de les pestes més terribles aparegudes en el decurs del segle XIV, fou la del 1348. Aquesta cruenta pesta s’estengué por tot Europa i provocà forts estralls i un nombre molt elevat de morts. Aquell malaurat esdeveniment i tota aquella mena de situacions caòtiques, el poble, les atribuí a un càstig diví, i malgrat que les jueries de les comarques tarragonines tampoc no se’n salvaren, el populatxo provocà una sèrie de inculpacions envers la població jueva, fins al punt que tant l’Església com  la Justícia, hi van haver d’intervenir.

Tampoc no ajudà gaire, a aquella situació, l’escassa higiene de què disposava la societat medieval: desguassos i clavegueres pel mig de carrer, escombraries, i la brutícia corporal i en el vestit. També hi contribuí la mala alimentació. Cal tenir en compte les collites irregulars que el camp tarragoní tenia, ja a partir del 1333.

Foto i comentari de Gabriel Secall. Traducció: “… lápida de sepultura del piadòs, honrat/Tolitoli(?)… que morí el mes de Sebat de l’any (5)196…”. És a dir, entre el 30 de desembre del 1346 i el 29 de gener del 1437.

7.1 La demografia i el moviment necrològic

Per bé que molts estudiosos estan d’acord que la pesta del 1348, va devastar un terç de la població europea, es totalment impossible quantificar les baixes aparegudes entre la població indígena i la població hebrea a les comarques tarragonines. No tan solament, per començar, en podem donar un nombre aproximat.

Dins el cicle que estudiem, només ens podia aclarir alguna cosa, pel que fa a la demografia en general, el pagament d’impostos que provocaren les despeses de la guerra capitanejada per Pere III, el 1347, ja que, el segon indicador, que no es presenta fins el any 1358, moment en que té lloc el primer fogatjament de Catalunya.

Sembla que els mesos més mortífers a aquestes comarques, foren maig, juny i juliol, si bé la mortalitat es perllongà molt més. A causa de les baixes humanes, el 18 de juliol del 1349, Pere el Cerimoniós, adreça una carta a l’arquebisbe de Tarragona, López de Ayerbe, per tal que ordenés i fixés els salaris, que s’havien incrementat, desorbitadament, a partir de l’epidèmia, per manca d’obrers. Tot aquest caos també provocà alguns desordres populars. El 1351, es registraven turbes, a Tarragona. L’any 1353, es castigaven els crims perpetrats des del 1348.

Aquesta situació queda reflectida als protocols de l’Aleixar. Entre el mes de gener del 1347 i el mes de maig del 1348, a les portes de la pesta, la demografia jueva de l’Aleixar, es manté encara. Òbviament, el pas de l’epidèmia afectà directament aquella comunitat. Corresponent al període d’entre setembre i novembre del 1348, tenim notícies documentals de la mort d’alguns jueus de l’Aleixar. En un manual notarial, a més a més, incomplet, trobem detalls de llurs inventaris. Com a conseqüència de les pestes del 1348, al 1349 i el 1350, encara es registren notícies d’inventaris de béns de desapareguts. Després, d’entre l’any 1351 i el 1353, tenim constància de nombroses procures que alguns jueus de l’Aleixar oferien als fills del seus amics, difunts. Cal considerar que la pesta es produí, si bé, minvada, els estius del 1349, 1350 i 1351.

La població hebrea que tenia el 1347 i el 1348, uns 40 caps de família –sense comptabilitzar-hi la població pobra, que no visitava el notari-, passades les pestes, l’any 1350, minvà fins a 13 caps de família, aproximadament.

Al cicle 1351-1354, tan solament es registraren 16 caps de família. Sembla que, a part de les defuncions, existiren fugues de població cap a altres indrets. Amb aquestes indicacions, es fa encara més difícil precisar el percentatge afectat de la població hebrea de l’Aleixar, si tenim en compte que hi anaren nous estadants. Tan solament a tall de conjectura, hi deduïm una quarta part de decessos.

Lápida hebrea del carrer de les Escrivanies Velles, de Tarragona

7.2.        El fossar

L’inventari d’un veí de l’Aleixar, del 1351, esmenta precisament el fossar que afrontava a unes cases de la vila. No es tractava del fossar dels jueus, ja que els cementeris judaics es trobaven fora dels mur de la vila, si tenim en compte les disposicions reials.

El fossar dels jueus de l’Aleixar, devia estar situat més aviat, sota el camí que mena a les borges i abans d’arribar al cementiri actual. Ocupa ara, unes paradetes d’horta i d’avellaners. Resta documentat al segle XVII i fins i tot al segle XVIII, en què se citen una sèrie de peces de terra, situades a la partida del fossar dels Jueus, indret conegut encara avui, sota tal denominació.