Els jueus a l'Aleixar, segons Gabriel Secall.





6.    Dades sumàries dels Liber Judeorum


Certament, l’existència i la conservació de les fonts notarials ha estat una de les vies més principals per al coneixement de la història medieval. Les institucions notarials es troben ja en període embrionari cap a finals del segle XII, es transformen al segle següent, i obtingueren un desenvolupament considerable al segle XIV.

Pel que fa a la població jueva fincada a Catalunya, els tràmits i funcionament especials que corresponien de fer a les aljames, sembla que, en bona part, quedaren molt reduïts a finals del segle XII. Tan sols funcionava la de les ciutats grans. Així, doncs, els contractes i les confessions de deutes o d’altres tipus de formulismes establerts, tant entre jueus com entre cristians, es feien mitjançant un jurament.

Aquesta pràctica era diferent entre la població jueva i la població cristiana. Una sèrie de disposicions reials aparegueren per emparar les legislacions. Al moment de materialitzar-se, els protocols de contractes, compres, vendes i altres tipus de documents, hi feien acte de presència la fórmula de jurament. Pel que fa a aquests tipus de juraments protocol·laris, assenyalarem que els cristians juraven damunt els Evangelis, i els jueus juraven pels Deu Manaments que Déu els donà a la muntanya del Sinaí.

Els protocols que pertanyen al fons de l’Aleixar ens en detallen força sovint, d’aquests tipus de juraments, els quals, a vegades, els especifiquen de manera ben explícita sota la fórmula: “Juramus omnes partes per decem precepte que Deus dedit Moisi in Monte Sinay”.

Però, més correntment, al segle XIV els contractes celebrats entre jueus, o entre jueus i cristians, en certes ocasions i èpoques es reflectiren en els llibres als apèndixs anomenats Liber Judeorum, es a dir, Llibre dels Jueus.

La vila de l’Aleixar, quant a aquest tipus de font documental és un dels llocs més afortunats. Hem de dir que n’hem tret algunes dades, però alhora ens cal confessar que no els hem dedicat verament l’atenció que es mereixen.

Tot i que el seu contingut, a vegades, es monòton –s’hi detallen confessions de deutes, sobretot- cal confessar també que representen una estimable font de dades, a vegades de caire toponímic, a vegades d’ordre comunal i d’altres vegades aporten curioses dades de lligams familiars dels jueus d’aquestes contrades.

El total aparegut de Llibres dels Jueus de l’Aleixar és de cinc, tots amb nombre de folis considerables per esbrinar. Per això, l’Aleixar és un dels indrets més fascinadors de les comarques, quant als esmentats documents. A través dels seus cinc-cents i escaig folis, ens adonem que l’operativitat dels jueus fincats a l’Aleixar, gràcies al detall repetit de les seves transaccions, que, com veurem, abracen els llogarrets i viles de la seva rodalia.

També es reflecteixen les associacions dels jueus del lloc, fent societat mercantil. Al contingut global d’aquests Liber Judeorum s’hi endevinen, la majoria de vegades: tractes, comandes, préstecs, vendes d’alguns béns rústics, vendes de productes agrícoles, a més a més d’alguna venda de peces de terra de conreu, s’hi detallen, alguns interesants inventaris de jueus traspassats, atorgaments de dots en temps de núpcies, i uns quants pagaments de llurs tributs als col·lectors de l’aljama mare.

Comentari de Gabriel Secall d'aquest grabat de Tarragona: Observi’s a la banda dreta les línies epigràfiques llatina i grega. La traducció de la primera paraula de totes dues versions coincideix amb el primer vocable hebreu ‘Shalom’. Les dues línies epigràfiques hebrees de la banda esquerra poden traduir-se així: “Pau sobre Israel i sobre nosaltres i sobre els nostres fills"





6.1.        L’area d’expansió comercial

Com acabem d’apuntar, són cinc els Llibres dels Jueus de l’Aleixar, que abracen gairebé la primera meitat del segle XIV.

Un anàlisi breu de cadascun ens ha permès poder establir un procés dinàmic que anotem seguidament:

Liber Judeorum
Jueus forasters
Llocs de procedència
Viles participants
1324-13251048
(1303)-1325-1330311118
1330-1339582138
1339-1345381320
1344-1348361220


Palesament, doncs, queda reflectit que en el període 1330-1345 fou el que més nombrosament participà en el moviment mercantil, per causa de l’afluència de visites per part de la població jueva de fora vila i per causa també de la col·laboració d’altres viles comarcanes, com a aportació cristiana. Així, doncs, podem constatar, segons les dades que ens aporten aquests valuosos Llibres dels jueus de l’Aleixar, que aquesta vila no tan sols no es mogué de manera molt localística, sinó que, ben al contrari, els seus mercats depassaven llur demarcació territorial, i formaven una xarxa excel·lent de col·laboradors visitants.

Parlar molt detalladament del tipus de transaccions esdevindria un treball molt llarg, però, a grans trets, podem dir que algunes transaccions consistien, en la compra-venda de productes del camp, i, en escala menor, en la de productes artesans. Com assenyalàvem fa poc, s’hi deixen entreveure algunes vendes de terrenys agrícoles, sobretot oliveres i vinyes, així com la formació de certes associacions o societats mercantils, tant per la part jueva com per part cristiana. Tots operaven d’una manera associada. A vegades, aquestes societats fins i tot eren formades entre cristians i jueus.

Una visió de conjunt de tot aquest moviment de tràfic comercial, la trobaríem agrupant el període 1330-1345.

La vila d’Aleixar, doncs, qui sap per la influència de la seva població jueva, esdevingué un importantíssim nucli comercial fins a mitjan del segle XIV, segon podrem observar a jutjar per l’àrea radial que el seu comerç prengué en el període que acabem de mencionar.


 Foto i comentari de Gabriel Secall: Aquest Hannukà, de temps pretèrits, podria ben bé evocar la que fou llegada testamentàriament per un jueu tortosí, al segle XIV


6.2.        Població jueva a la primera meitat del segle XIV

Una de les causes que ens ha animat a estudiar la possible població jueva de l’Aleixar a través dels seus Llibres  dels Jueus ha estat que el períodes que abracen aquest mig segle determinen cicles bastant iguals. Per bé en un dels Llibres costa que comença el 1303, com ja apuntàvem abans, a la pràctica comença l’any 1325.

Així tenim que, en realitat, aquest terme mig de cinc anys ens ofereix un marc ideal per donar constància de la demografia jueva a l’Aleixar al llarg del mencionat cicle.

Tot i amb això, la població que seguidament detallarem no vol pas dir que sigui la real. Cal pensar que alguns d’aquests Llibres estan deteriorats i, per altra banda, no tots els jueus del lloc visitaren els notaris. El seu deteriorament, com dèiem, fa que es produeixi una lamentable pèrdua de dades que probablement reforçarien la xifra de cada un dels cicles.

Sigui com sigui, els jueus que s’esmenten tan sols són els caps de família, o algun sueu sense família. Un recompte bastant minuciós dels assentaments d’aquestes famílies jueves a l’Aleixar a través dels Llibres dels Jueus, ens podrà informar, d’una manera aproximada, de l a població jueva en uns anys determinats.

A fi d’obtenir tal contingent demogràfic, ens caldrà multiplicar els jueus veïns que tot seguit detallarem, pel coeficient demogràfic del 3,5 %, que calculem que devien tenir aquestes contrades, i que naturalment, esdevé variable segons els llocs.

Recapitulades i plasmades les dades que segueixen, podrem ja establir les línies directrius del desenvolupament demogràfic d’aquesta jueria:

Liber Judeorum
Jueus, la majoria formant famíles
1324-1325 (fons incomplet)
4
(1303)-1325-1330
24
1330-1339
33
1339-1345
31
1345-1348
41

Una vegada més es confirma que l’època d’or de la majoria de les jueries catalanes fou entre els anys 1330-1348, fins que arribaren les pestes, i amb elles les repetides matances i atropellaments a la població hebrea.

No hay comentarios:

Publicar un comentario