Els jueus a l'Aleixar, segons Gabriel Secall.

9.    Conseqüències dels fets del 1391

(...) Des del 15 de març fins mitjan del mes d’agost, gairebé totes les jueries catalanes i peninsulars patiren tota mena de vicissituds.

Llurs conseqüències les hagueren de patri algunes localitats de les comarques tarragonines en aquests primers dies d’agost. L’exaltació popular féu irreparables estralls en contra de la prole jueva i provocà diversos efectes que tingueren derivacions immediates com la desaparició de moltes comunitats hebrees juntament amb els seus llocs habituals d’habitatge, llurs sinagogues i altres Institucions netament jueves, cosa que donà pas seguidament a una èpoques de massiva conversió. Davant els fets sagnants produïts en aquelles Matances del 1391 no cal pas esforçar-se gaire a imaginar-nos la pressa amb que es degueren encaminar cap a l’única solució per a sobreviure: batejar-se tot seguit.

Encara que convertits, aquests nous adeptes no deixaren mai de provocar situacions de confusió. Al seu entorn va néixer un nou estament soci-religiós: el convers de jueu. Això dona pas a voler distingir els denominats cristians nous dels qui, per tradició, havien combregat amb una fe cristiana, és a dir, dels cristians vells.

Aquest esta d’ànim, de confusió i de basarda per part de la població jueva, es manifestà tot seguit amb una immigració gairebé massiva des de les grans urbs als indrets més arraconats, desapercebuts, i potser més tranquils, a fi de tornar-se a refer moralment i material de tot aquell caos finalment esdevingut.

Alguns documents del fons de la vila de l’Aleixar ens en donen mostra ben palesa, i poc després dels fets, el mes d’agost del 1392, ja trobem petits grups de famílies jueves que, provinents de la vila de Valls, s’havien establert a l’Aleixar tot cercant més seguretat. Entre aquestes famílies cal considerar la de Vidal Jaques i la seva esposa Bonadona.

Comentari de Gabriel Secall: lápida funerària adosada a la casa del Degà, al carrer de les Escrivanies Velles (de Tarragona). Segle XIV. La transcripció hebrea posada al peu de la fotografia ve a dir: “…Aquesta és al sepultura del rabí Hayym ben R. Isach. Morí el mes de Nissán de l’any 50(60). Entri en la Pau; reposin sobre le seu jaç (els qui seguien el camí dret (Is 57,2)…” La data donada segons el còmput del calendari jueu ve a ser entre el 21 de març i el 20 d’abril del 1300.

Una mica més tard, contràriament, un jueu de l’Aleixar dit Vital Duran, es traslladà a Tarragona. Havia fet una procura reial i devia tenir ja en tràmit el procés de conversió, total vegada que ja se’l cita el 1395 com a jueu a voltes i com neòfit o convers d’altres.

El cas, però, més concret i clar se’ns presenta el 27 de juny de l’any 1392. Es tracta de dos conversos recents que compren un hort a l’Aleixar. L’un es deia Joan Ferré, i de jueu, Astruch Ravalla, casat amb una tal Constància, de jueva coneguda per Bonadona. L’altre fou un tal Pere Pujol. El seu nom jueu fou el de Jucef Vidal. Foren testimonis del tracte dos cristians: Arnau Guasch Ferrer i P. Roig, i un tercer testimoni jueu: Salomo dez Forn, tots tres de l’Aleixar. Per contra, el dos jueus conversos en qüestió procedien de la ciutat de Barcelona.

Tenim nombroses notícies i llistes de jueus de Barcelona que en tals circumstàncies hagueren de deixar aquella urbs i, a més a més, hagueren de batejar-se i adoptar, com a cosa natural, el mes variats cognoms catalans sobretot: Ardit, Ballester, Bertran, Bonet, Casals, Ferrer, Maçana, Martí, Mascaró, Pujades, Rosanes, Savall, Vidal, Vives, entre altres, com a cognoms.

Repassada aquella llista confeccionada amb motiu d’uns estudis de darreries del segle XIX hem observat que es relaciona també un tal Pere Pujol, que no lliga amb el nom jueu abans mencionat. Aquest altre Pere Pujol era un mestre en medicina anomenat Mestre Noch.

Ens topem, però, amb la sorpresa de trobar relacionat en aquelles llistes de conversos de Barcelona un tal Joan Ferrer, anomenat Astruc Ravalla, que deu ser, sense cap mena de dubte, l’individu que l’esmentat document ens menciona, procedent del call barceloní, establert a l’Aleixar el 1392, com ja apuntàvem.

Aquella llarga llista de conversos de jueus ens proporciona encara la sorpresa de trobar-hi cognoms de famílies considerades de vella sang i forà preeminents a Valls com: Francesc de Puig (Daviu Cortés) i Jaume de Puig (Salomo Toraif), i altres dos amb el topònim de la vila de Prades: Lluís de Prades (Vidal de Prades) i Gabriel de Prades (Juceff de Prades), nom molt emprat per alguns jueus de les comarques tarragonines, en el decurs d’aquest mateix segle XIV.

L’esmentada llista de conversos es redactà a la ciutat de Barcelona, el mes de març del 1392. (...)