Els jueus a l'Aleixar, segons Gabriel Secall.

5.    Els contractes matrimonials

 (…) La majoria d’aquestes notícies històriques referents als esponsalicis dels jueus de l’Aleixar, les trobem més correctament a partir dels Llibres dels Jueusexistents al fons documental d’aquesta vila, i que pertanyen al període que abraça els anys 1343-1365. En el decurs del treball hem pogut observar que els dots que pagaven els pares de les núvies jueves als nuvis –segons assenyala els costum hebraic- eren, a l’Aleixar, ben crescuts, i tot ens fa pensar que la posició econòmica d’aquelles famílies que hi residien era bona.

A grans trets direm que els dots mencionats oscil.laven entre els 2.500 sous barcelonesos i els 4.000, com ho pot veure a través dels documents, acostumaven a pagar a terminis, però això, a vegades, els pagaments s’efectuen mols després de la celebració del casament. Aquesta manera de fer, encara és actualment vigent en certes comunitats jueves establertes perla conca de la mar Mediterrània.

El fet de casar una filla, doncs, depenia enormement de la disponibilitat econòmica dels seus pares. El dot s’atorgava segons les clàusules de laKetubà o contracte matrimonial. Les confessions de deute o de rebuda de dots entre els jueus d’aquesta localitat i d’altres són molt freqüents.

És curiosa la manera, com la núvia –segons els documents consultats- anomena el seu marit: baró meu, una fórmula molt bíblica i explicativa d’expressar que s’ha consumat el matrimoni.

Per bé que les declaracions de deutes del esponsalicis dels jueus de l’Aleixar no ens descobreixen cap novetat, sí que esdevenen una font importantíssima, a vegades, d’informació referent als llinatges i als seus lligams familiars, perquè s’emparentaven, sovint, amb famílies d’altres indrets.

Aquest quadre es troba a la catedral de Tarragona

5.1.        La família de Vital Salami de Tortosa

D’entre les famílies que es trobaven celebrant el temps de núpcies dels seus fills, les quals estigueren vivint, d’una manera bastant continuada, a l’Aleixar, citarem la de Vital Salami de Tolosa. El dit Vital, es casà l’any de les pestes del 1348. Rebé el dot promès pels seus sogres, també del lloc, Astruch Maymo i Vidala, esposa seva. Un any abans, el 1347, tenim notícies del casament de la filla de Ferrer Maymo, de l’Aleixar, Bonafilla, la qual es casá amb Bondia Ravaya, fill d’un jueu de Cervera dit Jafia Ravaya y de Gemile, el qual sota instrument públic confessa haver rebut el dot, a més a més, vestits, joies d’argent i d’or i denaris, segons pactaren gendre i sogre.

5.2.        La família d’Isach Salomo

De l’any 1334. Citarem el contracte matrimonial o Ketubà que emparentava la unió d’Isach Salomo i la filla d’Astruch de Piera, anomenada, Astrugona, tots jueus de l’Aleixar.

5.3.        La família de Samuel Cap (I)

El mes de novembre de 1346, segons consuetud jueva es casà Bonadona, filla del difunt Samuel Cap i de Samuelle, de l’Aleixar, amb un metge jueu de Falset, conegut per Mestre Astruch. La confessió de debitori del dot aporta la equivalència d’aquell any amb el còmput del calendari hebreu -5106-, cosa bastant freqüent en aquests tipus de protocols.

5.4. La família de Salami de Tolosa

Aquesta família, la trobem instal.lada a la vila el 1325, i sembla que procedia de Barcelona. El mateix 1325 estableixen dues cases que tenien situades al call de Barcelona a un jueu de Vilafranca dit Samuel de Tolosa, probablement del seu mateix llinatge.

En aquest mateix apunt s’esmena la muller de Salami de Tolosa, anomenadaMira o Mireta. El 1334, Salami de Tolosa consta ja com a difunt. Es detallen els noms de dos del sues fills barons, Vital de Tolosa, resident a l’Aleixar iIsach de Tolosa, resident a Agramunt. Però, per un apunt del 1345, sabem que la seva muller –aquí anomenada Mireta-, vídua, tenia a més a més altres fills: Astruch, Conort, Vidala, Asterona i Reginella. Tres fills y quatre filles, en total.

L’any 1335, un any després a de la mort del cap de família, Salami de Tolosa, intervé el batlle de l’Aleixar per a designar la tutoria del set fills, que requeia sobre la persona de la seva muller Mireta. L’ordre que en segueix la citació dels noms del fills, sembla designar llur jerarquia, millor dit, l’edat, de major a menor: Vital, Isach, Astruch, i les filles Conort, Vidala, Asterona i Reginela.

Quant al seu fill Vital de Tolosa, sabem que es casà i tingué un fill anomenat Isach de Tolosa. Degué morir per causa de les pestes del 1348. El 1352, ja se’l cita com a difunt.

Pel que fa a les filles de Salami de Tolosa, en podem determinar el casament de tres. El 1333, Conort es casa amb Salomo Adret. Tot i que no es detalla en el document el origen del nuvi, pensen que residia a Balaguer, perquè en són els dos testimonis, Vives Astruch i el seu germà Juceff Astruc. També es menciona un metge dit Mestre Vidal Cabrit.

El 1335, el seu fill Isach de Tolosa ja era casat amb un tal Astruga i residien a l’Aleixar. És l’any en que contragué matrimoni una altra de les seves filles:Vidala. Contragué matrimoni amb un jueu cirurgià establert a l’Arboç, dit Salomo Abraham. Al jurament acostumat, hi figuren els noms d’ambdós.

Conclourem aquest historial familiar dels Salami de Tolosa –a vegades Salomo de Tolosa- fent menció del casament celebrat el desembre del 1365, entre la seva filla Regina –de donzella Reginella- amb un jueu de Falset que poc després s’establí a l’Aleixar anomenat Astruch Caravida. Un dels seus testimonis fou un jueu del lloc, traslladat a Santa Coloma de Queralt, Salomo Benvenist.

Detall del quadre anterior

5.4.        La família de Samuel dez Loguar

Trobem fincada aquesta família, a l’Aleixar, des de 1332. El 1343, ja consta com a difunt, per la qual cosa se cedeix la tutoria dels seus fills a la seva muller Bonadona; també ens revela el document que tenia tres filles anomenades Astruga, Bonafilla i Mairona.

Aquest mateix any en qué es reconeix la tutoria, se’ls estima una casa alcarrer del Forn, la qual afrontava amb el Mur de la vila. També se’ls estima una vinya al Puig d’en Bocona. Aquestes propietats els les inventariaren juntament amb robes i altres estris de casa. S’hi cita igualment un deute pendent amb un jueu metge d’Hostalric dir Mestre Daviu.

El mes de gener del 1345, es casa una de les seves filles, Astruga. El seu marit és Benvenist Caravida, fill de Sullam Caravida, el qual era reconegut també pel nom hebreu Banuth. Un any després, el 1346, altres dades aporten més llum al parentiu del seu gendre. Que Mestre Daviu Samuel, el metge d’Hostalric que fa poc referíem, era ja difunt, i la seva vídua, Bonafia, era tia de l’esmentat Benvenist Caravida, conegut també per Bendit.

5.5.        La família d’Isach Monso

 Aquesta família, la trobem documentada el 1324, com a resident a l’Aleixar. La seva muller es deia Regina i tenien dues filles anomenades Solona i Na Goig.

Solona es casà el gener de 1333, amb un jueu procedent de Barcelona anomenat Vidal Abip, fill d’Abil Bonjua. Es parla de l’import del dot i e la corresponent Ketubà. El document també hi detalla a quatre testimonis per avalar l’atorgament del dot, dos cristians i dos jueus del lloc.

El document del dot està distribuït en diverses confessions de deute per la part dels pares de Solona, la núvia, i sota el jurament de costum s’ha de fer, com abans apuntàvem, a terminis. En un tercer apartat, els pares de la núvia,Isach Monso i Regina, renoven jurament de compromís per al dot de la filla. En citar Vidal Abip, gendre seu, com “ara habitant de l’Aleixar”, tot fa sospitar que procedia de Barcelona com els seus pares. L’Any 1351 encara estaven establerts a l’Aleixar, on ell exercia l’ofici de cirurgià.

L’altra filla, Na Goig, va contraure matrimoni deu anys més tard, el 1343. El mes de setembre es parla de la Ketubà del seu casori, on es detalla el dot, que sembla que s’ha de pagar en un termini de quatre anys. Na Goig es casà amb un tal Isach Duran, major de 22 anys i menor de 25 al moment dels esponsalicis, edat no gaire corrent, ja que el costum era de fer-ho de molt més jovenets.

Sembla que el nuvi morí pocs anys després d’esposar Salona, ja que el 1351, consta ja com a difunt. Tot fa pensar que la seva mort fou provocada pel pas de les pestes, el 1348.

  Foto i comentari de Gabriel Secall: Trobat a prop de Tarragona, aquest segell per marcar els pans àzims dels jueus, constitueix la segona peça dintre aquest tipus d’empremtes utilitzades pels rabins tarragonins. Obrat entre els segles XIII i XIV, la legenda hebraica de la seva orla pot traduïr-se així: “Segell d’àzim pur. N’Astruch Isach Rosell, Déu el guard” (Millàs-Cantera).

5.6.        La família de Samuel Cap (II)

 Establerta a l’Aleixar el 1305, sembla que morí entre els anys 1333-1335. Era casat amb Astruga i tenien un fill i quatre filles: Maymo, Regina, Dulcia, Rachel i Aster. Aquestes dades familiars es detallen en el moment del casori de la seva germana Regina –la de  més edat, sembla- esdevingut l’any 1335.

En casà amb un jueu de Falset anomenat Juceff Cortoví, fill de Daviu Cortoví també d’aquell lloc. Sembla que el dot es pagà a terminis, i la quantitat establerta en la Ketubà fou de 3.000 sous.

Dos anys més tard, el 1337, el seu fill Maymo Cap, el qual confessava davant notari ser major de 13 anys i menor de 20, es casa i rep el dot d’esponsalici per haver esposat Regina, filla de Vital Sullam, de Castelló d’Empúries. S’esmenta en aquesta ocasió tota la família. La seva dona, Regina, tenia un germà a Castelló d’Empúries, anomenat Astruch Vital.

Conclourem els annals d’aquesta família, citant els esponsalicis d’una altra de les filles de Samuel Cap i d’Astruga. Fou el 1340 quan la seva filla Dulciaesposà un jueu procedent de Montblanc, Barzelay Benvenist.

La Ketubà denota un augment del dot, 3.500 sous aquesta vegada. Acompanyat del jurament corresponent s’hi detalla la data segons còmput hebreu i s’acorda el pagament per terminis. El nuvi confessa ser major d’11 anys i menor de 25, i Dulcia ho fa sota la forma acostumada de baró meu.

Seguint la tradició bíblica, hem pogut constatar que els jueus allotjats a les comarques tarragonines es casaven joves.