Un apropament a l'aljama jueva de l'Aleixar

Josep Pàmies



Els financers jueus de l'Aleixar

Hem volgut comparar les operacions de préstec, i poc crèdit (comandes) que és fa a l’Aleixar, amb el que trobem en d’altres treballs publicats. L’obra de Carme Batlle al estudiar en profunditat els jueus de La Seu d’Urgell, ens permet aquesta visió. Així l’autora ens diu que a La Seu, es fan operacions “a la menuda”, operacions amb gent pobre per imports de 6 ,8, 12 diners etc., en les que la penyora pot ser una olla, una aixada o un fil de pescar. Aquestes operacions en sa gran majoria no es pagaven i els estris o anaven al comú, o es revenien, llogaven, o anaven al rastre.

També ens diu que allí les operacions mes importants normalment no passaven dels 50 sous a particulars, i que un parell de bous es compraven per 50 sous. A l’Aleixar veiem com per un ruc i un mul es fan préstecs entre 80 i 100 sous, depenent del color del pel. Si era bru era més car. Com podrem deduir tot seguir les operacions fetes a l’Aleixar, tenen una mitjana molt superior als 50 sous. Us proposem analitzar-les tot seguit.

OPERACIONS REGISTRADES A  LA NOTARIA DE L’ALEIXAR (gener 1344 a 22 de maig de 1348).

Es una visió parcial de l’activitat, ja que el repassar els inventaris dels bens (redactats al òbit del titular) apareixen moltes més operacions registrades en notaries de poblacions veïnes. El mateix succeeix el revisar les operacions  esmentades quan els jueus passen comtes entre ells.

Com tampoc en sabem massa cosa de les registrades en les universitats (ajuntaments). A l’Aleixar els pergamins (AHA) ens ho  confirmen dues operacions. Una d’elles feta en florins i amb un jueu  de  Montblanc.

OPERACIONS, distribució per poblacions                                                                                                           núm.  import/sous
ALBARCA	1	560
ALCOVER	1	494
ALFORJA (1)	33	3698
ARBOLI	3	265
CAMBRILS	14	3218
CONSTANTI	2	600
FALSET	4	5730
FEBROR, La	8	1335
GARCIA	2	1020
HOSTALRIC	2	360
L’ALBIOL	7	517
L’ALMUÇARA	11	1118
LES BORGES DEL CAMP	38	2456
MONT-ROIG	3	480
PRADES	2	393
REUS (2)	19	2492
CASTELLVELL	12	2500
ALMOSTER	10	1054
RIUDECANYES	2	121
RIUDECOLS	14	1183
RIUDOMS	17	2250
LA SELVA DEL CAMP	96	12795
TARRAGONA	4	1055
TORTOSA	2	4000
ULLDEMOLINS	11	2361
VALLMOLL	15	12533
VILAPLANA	52	4821
VILASECA	5	685
MONTBRIO ( 3)	3	377
GIRONA	1	40
ALAJAMES VALLS-TARRAGONA.(4)	1	1400
TOTALS	396	71911

(1) L’actual població i les seves masies. Riudecols, Les Irles i les Borges del Camp, eren llavors terme d’Alforja. Les anotem apart.

(2) Al igual que l’anterior. Les parròquies de Castellvell i Almoster formaven part del se  terme

(3) Es considerava parròquia de Cambrils.

(4) Operació conjunta, sense especificar l’import de cadascuna d’elles.

Operacions no pagades en diners:

• CORNUDELLA. Es reclamen com a pagament 250 quintas  d’oli.

• RIUDECOLS, es reclamen 18 quintas d’oli.

• LA SELVA , reclamen 18 quartans de blat ( 1 quartà = 4,64 lts. de grà).

• VALLMOLL, es paguen 200 quarteres (1 quartera=55,59lts de gra) d’ordi.

La operació que es fa a Cornudella hauria de ser prou important. Es reclama el pagament de més de 1.000 litres d’oli.

La de Tamarit de Llitera és un contracte d’aprenentatge d’una persona que anirà a treballar a La Seu d’Urgell; l’operació -cosa estranya- és registra a l’Aleixar; de ben segur hi hauria quelcom més.

OPERACIONS fetes dins el terme i Municipi de L’ALEIXAR

L’ALEIXAR, per nuclis de POBLACIÓ
	Ops.	Import sous
MAS CABRES	4	404
MASPUJOLS	19	3283
ROCABRUNA	2	45
MAS DELS MAÇONS (*)	16	1843
SALVIÀ ( Mas de -Cercós i MAS DE BARROT)	23	2382
TORRE REGINA	25	3569,5
L’ALEIXAR, poble	255	60447
	344	71973,5

(*)  Ningú sap on era. En el segle XV,  ja  no es para d’ell

Conscients del fet que sempre en quedar algú a l’oblit, us oferim el següent quadre dels financers actuants a la vila.

ops	nom del jueu	import	lloc	2ón. Lloc
12	DAVID FALCÓ	5225	ARBOÇ	FALSET
1	ASTRUCH METGE	30	FALSET
6	ASTRUCH SALADI	2427	FALSET
7	BIONA CAP	785	FALSET
10	PERLÓ FALCÓ	782	FALSET
43	MOSSÉ SALOMÓ	664	FALSET
51	IÇACH CAP	7567	FALSET
1	JACOB SALOMO	1934	l'ALEIXAR	FALSET
1	ASTRUC MAYMO	800	l'ALEIXAR
1	BONJUA PROVENÇAL	45	l'ALEIXAR
2	BONJUHÀ MERCADELL	933	l'ALEIXAR
2	ESTER vda.de Maymó Abraham	1026	l'ALEIXAR
2	ASTRUCH DE PIERA	710	l'ALEIXAR
5	IÇACH MAIMÓ	4816	l'ALEIXAR
6	ADRET SALOMO	718	l'ALEIXAR
7	ANOCH ADRET	790	l'ALEIXAR
8	IÇACH SALOMO MONSÓ	279	l'ALEIXAR
9	SALOMO ADRET	628	L’ALEIXAR
10	IÇACH MONSÓ	3254	l'ALEIXAR
10	FERRER MAIMÓ	16449	l'ALEIXAR
11	IÇACH DE TOLOSA	940	l'ALEIXAR
14	BONDIA RAVAIA	2176	l'ALEIXAR
17	BERCELAY BENEVIST	165	l'ALEIXAR
17	SALOMO JACOB	2461	l'ALEIXAR
24	ABRAHAM MAYMÓ	11184	l'ALEIXAR
27	MAYR BONIACH	27222	l'ALEIXAR
43	JUCEF ABRAHAM	2521	l'ALEIXAR
64	BONMACIP SALAMÓ	286	L'ALEIXAR
64	SALOMÓ DEZ MESTRE	8707	l'ALEIXAR
80	IÇACH DURAN	636	l'ALEIXAR
	ASTRUC SALADI	2739	l'ALEIXAR
1	APARICI dez COLL	106	MALLORCA
1	ASTRUCH DE TOLOSA	385	MONTBLANC
1	ASTRUC FALCÓ	220	MONTBLANC
1	IÇACH SIMO	320	TARRAGONA
1	BARO ASTRUC	340	VIC

Procedència d’alguns d’ells, segons G. Secall

Mayr Boniach.  Provenia de Barcelona. Es el financer més important.

Ferrer Maymó. El troben en uns primers documents com a jueu de Tarragona i després com de l’Aleixar, i en un altra document com de Falset. Recordem que dins el mateix senyoriu els jueus podien tenir doble residència. Mor a l’Aleixar

Abraham Maymó  Venia de Valls

Salamonet dez Mestre. Metge. Ve de Valls

Isach Cap. Família que s’estableix a l’Aleixar en 1305. Els Cap, generalment venen de Barcelona i de Menorca

David Falcó. Procedien de Montblanc

Isach Maimó Procedien de Valls

Isach Ravaya. No sovinteja en les operacions encara que en fa unes quantes. Venen de Barcelona. En temps de Pere el Gran, els Ravaya i els Portell son el financers que posen ordre a les arques reials (Cingolani). Son gent que els veiem tot sovint prop de grans  projectes. Palamós per exemple,  quan el rei delega en Astruc Ravaya, per tal gestioni al senyor de La Fosca la compra d’uns terrenys on hi construirà un port i una població, l’actual PALAMÓS. Els Ravaya, Ravalla, o com vulguem, els veiem a Alforja, Vilaplana, etc., fins i tot La Iglesuela del Cid (Terol), on hi ha un carrer dedicat a un Ravalla davant les restes de l’antic castell del Temple. No massa lluny d’aquí hi trobem Portell de Morella. Casualitat?

A l’Aleixar,  tenim un quants de Ravalla (Astruc, Bojuà, Bondio, Isach, Mair.)

Isach Cap de Pebre. Com a més important (per les dades que aporta en el seu Inventari de Bens), veiem que té una finca avui perfectament identificable:  “ plantada de vinya a les Planes affontant amb Bndo. Bacona...”,  es a dir partida de Les Planes- prop del Pi de les Planes-, tocant a terres del Puig de Bacona . 

Isach és persona de confiança a l’aljama. El veiem liquidant els impostos d’aquesta  amb el recaptador de l’Infant Pere i, coses del destí, és el gendre de  Maïr Boniac.

 Terres del Puig de Bacona. Davant nostre, Les Planes. La finca d’Isach Cap de Perdre, no estaria molt allunyada

Els documents de prèstecs, crédits i ketubà's

Els que hem anotat per pobles, són els que es troben en el LIBER IUDEORUM, 90 de L’ALEIXAR (1344-1348) traduït per Teresa Aleixandre i Segura, Fundació Noguera, Barcelona 2004 en un total de 779 registres.

A través d’aquests documents hi trobarem préstecs, comandes, les cessions i tancaments de comptes  que  fan entre ells, ketubàs etc. Si ho completem amb els inventaris del bens que Secall recull en la seva obra la visió del negoci s’amplia a d’altres poblacions. Avui, ens centrem en els docs. del Liber Iudeorum 90 de l’Aleixar (1344-1349)

Poden ser-nos uns apunts secs i sense vida que  parlen d’un temps passat, però també poden ser una font inesgotable de dades.

A través d’ells  podem endinsar-nos en una societat activa i dinàmica. Una agricultura amb diferents cicles de producció (els venciments d’aquestes mostren collites d’oli, vi, cereals, llegums, ramaderia, etc.), financers que van i venen i s’escampen per tot el territori que poden abraçar dins el Comtat de Prades i Vegueria de Montblanc, i grans quantitats de diners es mouen en els negocis que es fan entre ells.

Podem entreveure alguns dots que es fan a les pubilles cristianes  al ser empenyorats en garantia de préstecs. Són imports de tres xifres, mentre que algunes de les jueves li xifra pot anar dels 2.000 al 4.000 sous.

A través de les operacions del Mas dels Maçons de l’Aleixar, hi veiem una relació amb nuclis de població amb pujança. De vegades son fetes conjuntament amb persones del lloc (La Pineda, Mas Calbó, Castell de Vilafortuny, Cambrils, Reus, etc.). També hi podem veure com en pobles veïns l’economia està creixent (La Selva, líder en operacions i en quantitats), o com s’endeuten les universitats (ajuntaments).

Hem de fer notar que la gran majoria de les operacions son ”a curt termini”, generalment no passen de l’any (a unnum  anno continue) i coincidint moltes els venciments  en dades assenyalades (Carnaval, Sant Miquel, Nadal, etc.).

No hi han crèdits. Quan hi són es fan amb la comanda, es a dir el prestador posa a disposició del qui manlleva una quantitat de diners que aquest retornarà en el moment en que el prestador reclami. Generalment són operacions entre jueus sense interès i escadusserament amb gentils si han collites properes..

Els documents

Son còpia transcrita dels documents  originals. Aquests restarien en poder del prestador. Els dos que mostrem son part de  la traducció que fa l’autora en el l llibre i que a la vegada transcriuen els originals registrats. Es tracta d’una còpia que fa  l’escriba anotant totes aquelles parts identificaries del document i objecte de litigi a saber:

• Data de creació

• Prestador/s

• Manllevador/s

• Import i venciment del document

• Les garanties, personals i/p propietats afectades

• Població i lloc os sometent en cas  de judici, amb renúncia  dels propis furs si són d’altres municipis.

• Es cas d’incompliment l’interès màxima pagar (segons les normes de l’Infant Pere) 4 diners per lliura (el 20%)

• El jurament. Segons Carme Batlle el primer que jurava era el Notari. No veiem hi consti cap formula, tant la notarial com dels contractants però si que  hem vist en alguns documents que si l’operació es conjunta entre jueus i cristians aquests juren pels Quatre Evangelistes i els jueus per la Llei que Déu donà a Moisès al Mont Sinaí, mentre que els maçons ho fan d’acord amb les seves creences. La fórmula usual es “iuravit" o bé l’abreviatura "iur”

• Mai es parla del tipus d’interès (usura)

• Quan una operació es fa a una universitat, els jurats i prohoms (d’aquest any) signants ho fan “en nom propi i de la universitat”

• Testimonis, els aportats  o membres de la notaria

• Anotació de la tarifa notarial. Variable segons l’import de la operació. A la cancel·lació, es tornava a pagar despeses de notaria. Rés de nou, sota la capa del sol.

Feta la transcripció i registre, i pagades les despeses de la notaria, el document esdevenia forma i força legal. No ha d’estranyar-nos gens, que els jueus ho registressin tot el que comportava moviments i compromisos de diners, inclús els pactes i deutes entre ells (comandes, ketubas, tancament de comptes, etc.) fet que ens genera una gran font d’informació. Posem per exemple un contracte matrimonial, el ketubá, on hi havia un primer document on s’especificaven els pactes i es lliurava una quantitat; més tard, hi havia un segon document on es pagava una part important, que podia ser en diners físics o amb documents de préstec, les robes joies, etc., més tard (suposem al celebrar noces) es lliurava al  nuvi  la resta, especificant en algunes ocasions que la quantitat es lliurava en una caixa amb dos panys, amb el compromís per part del nuvi de no obrir-la durant un temps, normalment quatre anys.

Si tot això s’acomplia, poca cosa mes de dir, però si els pares de la núvia no lliuraven robes, joies, etc. es generava tot un reguitzell de documentació.

Resulta evident que un llibre de jueus (a l’Aleixar es parla de 6 llibres de jueus), amb tot el que es pot deduir, junt al Inventaris dels Bens que es feien a l’òbit del finat -si no havia fet testament- junt als manuals notarials guardats en les notaries, i els pergamins que  es feien  a les universitats formen un corpus documental que avui no podem consultar amb  plenitud. 

L’Inventari del Bens de Salomó Adret de l’Aleixar ( 5 febrer de 1350), confirma la nostra posició. Aquest document recull com el finat té a la seva casa 28 cartes de deutes per un total de 2.414 sous, mentre que el total d’operacions que registra al Liber Iudeorum  de l’Aleixar 1344-1345 son 9 operacions per un total de 628 sous. Es evident que els seus negocies eren fora vila. Aquestes 28 cartes ens mostren:

• 14 son fetes a Riudoms, de les que s’anota en 10 d’elles que estan a “la cort de Riudomps...”

• 3 a Reus, en una d’elles es cita “ la cort de Reus”

• 3 a Alforja, en una d’elles es cita “obligats a la cort del forge”

• 5 A l’Aleixar, en tres d’elles “a la cort dela  leixar”, i

• 1 a Dalmau de Riudecanyes, senyor de les Irles

• 1 a Almoster,

* 1 deute de Vital Salami (de Tolosa, sic.) de l’Aleixar per 1.013 sous.

Estudiar l’abast dels nostres financers es un llarg recorregut.

Us proposo tot seguit l’estudi de dos documents datats l'un en 1347 i l'altre en 1347:

Del Liber Iudeorum 90 de l'Aleixar (1144-1348) (T. Aleixandre)

Observarem que s’utilitza molt sovint el tema et cetera. Aquesta expressió era usada  en tot allò que n’era comú i conegut en els documentes originals. A principi del llibre - any 1344 en el que es registren 37 operacions- aquesta expressió s’usa de forma més restrictiva, ara bé, a mesura que les operacions es multipliquen (184 en 1345, 267 en 1347, i 239 en 1347) l’expressió sovinteja més, reduint el contingut del document.

Comparem aquest document amb un dels primers del llibre. Concretament el reg. núm. 4 amb data 12 de gener de 1344. Aquí no s’abreuja tant i ens permet veure més detalls, com per exemple quan parla de penalització per l’incompliment del deute es pagaran “quatour denarios pro libra secundum cotum domini infantis Petri“. Es refereix a llei que promulgà Jaume I regulant la usura (interès ) fixant que aquesta no podia passar per tots els conceptes del 20%. Una llei que els seus successors mantingueren.

Com en cap operació hi consta la usura (interès per nosaltres) entenem es fixaria apart i a preus de mercat, pagant-la a l’avançada. Els documents parlen sempre de l’import final a pagar.

Observeu en el document que segueix hi han dos matrimonis a la operació. Un de l’Aleixar i un altra de Tarragona. Aquest darrer,  sotmet els seu privilegi (fori) a la “venrabilis curie de Allexario” i així en tots els registres  on hi consten persones de fora vila.

Prèstec i Censal 12 de gener del 1344

RECORREGUT DELS DOCUMENTS ORIGINALS.

Podem recorre als tòpics del jueu avar que guarda i revisa els seus papers, però rés d’això es cert, la realitat és que ens trobem davant de grans financers que fan allò que avui apliquen les empreses, la rotació dels actius.

Els documents registrats, son com els pagares a la ordre que avui s’utilitzen i que tenen força executiva.

Si un deutor no pagava i era insolvent, el prestador acudia a l’autoritat competent, el Batlle Reial, designat pel senyor del comptat o al bisbe, segons el cas i s’executaven les garanties. Ho veiem en el moment que un matrimoni de La Riba te un deute de 725 sous i el Recaptador Reial, li executa les finques. Bens que acaben en propietat de Mayr Boniac, jueu de l’Aleixar. Els documents registrats a la Notaria de l’Aleixar en parlen d’aquest fet.

Doncs bé, una vegada registrat el document, el prestador l’utilitzava com a moneda de canvi en les seves transaccions: liquidació de deutes, contractes matrimonials, cessions d’operacions, etc... i de vegades tenien un llarg recorregut. Un fet que feia possible la mobilitat de grans quantitats de diners, sense que hi aparegués la moneda física.

LES NOTARIES

Generalment eren ubicades en edificis de l’església. Els notaris i els seus funcionaris eren persones coneixedores dels temes legals.

Normalment les Notaries es posaven a subhasta cada cert període de temps. Així sabem, per exemple   que a la Seu d’Urgell, es pagaren 50 sous anuals.

Les despeses del personal d’ofici anaven a càrrec del notari. Veiem com aquests funcionaris actuen generalment de testimonis en les operacions i que en el nostre cas,  L’Aleixar, a mesura que augmenten les operacions hi apareixen més testimonis (funcionaris).

Amb ells desaparegué una població activa (si la comparem amb el fogatges que s’inicien en el segle XVI) i emprenedora que no es reféu fins el segle XVIII sense arribar als nivells anteriors.

Referint-se al jueus, com bé diu Secall en la seva obra “tant de bo que entre tots siguem capaços de recuperar la seva història”. Els hi devem. 

Josep Pàmies i Mariné

BIBLIOGRAFIA consultada:El Liber Iudeorum núm. 90 de l’Aleixar (1344-1348) Teresa Aleixandre i Segura. Fundació Noguera. Barcelona 2004

ELS JUEUS DE VALLS I LA SEVA  ÈPOCA. Gabriel Secall i Güell. Estudis Vallencs

LES JUERIES MEDIEVALS TARRAGONINES. Gabriel Secall i Güell. Estudis Vallens-1983

LA COMUNITAT HEBREA DE SANTA COLOMA DE QUERALT. Gabriel Secall i Güell. Diputació de Tarragona 1986

APORTACIÓ HISTÒRICA ALS JUEUS LLEIDETANS. SEGLES XIII-XIV. Gabriel Secall i Güell - Institut d’Estudis Ilerdencs- Lleida 1985

ELS JUEUS CATALANS. Manuel Forcano. Angle Editorial

L’aljama de la Seu d’Urgell medieval. Carme Batlle i Gallart. Rafael Dalmau, Editor Col. Bofarull, núm. 25.

LA SOCIETAT JUEVA EN EL CALLS MEDIEVALS. Roderic Pita Mercé. Rafael Dalmau, Editor Barcelona 1978

El call jueu de Tortosa l’any 1.149. Ramon MIravall. Rafael Dalmau, Editor- Barcelona 1973

PERE EL GRAN, Vida, actes i paraula. Stefano Maria Cingolani- Editorial Base