Històries de l'Aleixar

Possibles menhirs i dolmens
Josep Pàmies

Possibles menhirs i dolmens

UBICATS EN P0L. 2 DEL CATASTRE, FINCA 64 DE L’ALEIXAR

Els treballs publicats fins ara en aquest blog ens parlen de cultures establertes des de fa uns 8.000 ó 10.0000 anys en els cims de les muntanyes que envolten l’Aleixar i que podrien enllaçar perfectament amb la cultura de la gent de la Cova de l’Aleu d’Alforja.

Aquestes cultures, veiem com poc a poc van baixant dels cims i s’estableixen a les faldes de les muntanyes. En tenim exemples en casetes; una de partida Trilles, se li calculen uns 7.000 anys) i elements funeraris ( el del Mas de l’Anguera, uns 6.000 anys), per anar poc a poc deixant restes d’enterraments (alguns d’ells envoltant l’actual vila de l’Aleixar) amb una datació entre 4.000 i 3.500 anys enrere.

Fins ara, les referències orals que teníem i que podien molt bé certificar assentaments ubicats en la part plana del terme datats entre 3.000 i 2.000 anys d’antiguitat, eren les facilitades per la senyora Fina Anguera, -persona avesada en aquests temes - ens parlaven de puntes de fletxes trobades en la zona dels Prats (a tocar a de amb Camp de Vaques) i properes al barranc de Llangostet i una possible activitat d’extracció de pedres al Bosc del Ferrater.

Era i és un repte que amb paciència volem treballar.

EL BOSC DEL FERRATER

És un petit bosc pla, si es ve del camí de Camp de Vaques i amb forta pendent mirant al barranc de LLangostet. En la seva part alta ens mostra restes de construcció i una interesant mostra de pedres de grans dimensions separades i/o tallades mogudes per el ser humà en tot ell.

Entenem podria ser des de ben antic una font de subministrament de matèria lítica. Des d’aquí i travessant el barranc ens endinsem en la Partida dels Prats.

Allí hi veiem restes de quatre formacions circulars que no s’escaparen de la destrucció però que encara ens mostren restes prou importants per tal de fer-ne un estudi. En tenim un cinquena que apareix avui encara en el Googel Earth, però desapareguda avui al fer-se una nova plantació d’avellaners. Aquesta és a la finca 65 del pol. 2.

Tot seguit passem a detallar el que hem vist. Comencem per

CERCLE 1

PROBABLE LLOC D’ENTERRAMENTS

La vista aèria ens mostra una forma circular, tot i que sobre el terreny, la part central, s’assembla més a una el·lipsi d’uns 14 mts. de llarg per uns 8,60 m. d’ample. Estarien aquestes, dins la Proporció Àurea.

Creiem que era lloc d’enterraments, pel fet de trobar-hi dues zones de baixa energia. 3.500/ 3.600 UB. En anteriors treballs ja hem parlat d’aquest fet. Baixa energia es igual a ràpida descomposició del cós humà. La que esmentem com a “Zona Central”, es un espai delimitat entre una gran llosa de 5 mts. de llarg per 1,50/1,80 d’ample (part superior) -probablement destinada a ser la coberta del dolmen-, i els menhirs enderrocats de grans dimensions, tenen mesures que van des de 1,40 m. fins a 4 m.. el més gran. La fossa o corridor tindria uns 5 mts. de llarg per 1,80 m. d’ample. Mesures coincidente amb la pedra-tapa.

Dreta LLOSA de la COBERTA esmentada, esquerra menhir tombat

Té una orientació Nord/Sud. Zona de baixa energia.

L’altra zona que veiem com a possible lloc d’enterrament es troba situat ( vegeu foto) en la part superior de la foto i tocant a aquest. Indicat com a “Capçalera Semi-circular”. Viem-lo tot seguit:

Formació semi-circular.

MENHIRS TOMBATS

A la part esquerra, hi podem observar una forma d'encaix triangular

Té una llargada de 4 mts. i una base de 1,10 x 0,70. L’encaix triangular és de 0,30 x 0,10.

En aquest hi veiem un rebaix transversal per l'assentament

Les seves mesures són 2,60 mts, de llarg x 1,10 d’ample i un gruix de 0,70.

Al seu voltant, n’hi ha d’altres de bolcats i de diferent mesures. Tots ells, són d’energia neutre (unes 6.000 unitats UB)

Sembla el típic del popular d'Obèlix. La seva llargada és de 2,20 m. i una base de 0,80 x 0,80 m.

Passem ara a la part esquerra de la foto on hi viem un cercle en forma de capçalera. Aquest no seria d’enterrament, ja que es totalment positiu.

Hi ha d’altres pedres treballades amb alçades entre 1,50 mts. i 2,50. Entenem serien les bases de la gran pedra-coberta.

PEDRES FORMANT CERCLE

I un element quer hi trobàvem a faltar. Les pedres exteriors típiques d’aquestes construccions que regulen el pas del Sol en solsticis i equinoccis.

L’obertura de la dreta, està perfectament orientada a 90º. Es a dir, la sortida dels sol en primavera. La de l’esquerra al ser més oberta, és una orientació a 60º, o sigui, la sortida del sol al solstici d'estiu.

Obertura a 90º

D’altres pedres de l’entorn

AL VOLTANT I FENT CERCLE

Resumint podrien aventurar, és tractava d’un dolmen assentat damunt una filada de petits menhirs d’uns 10 metres de llarg , (no ens atrevim a anotar l’ample, per manca de proves, però que podria situar-se al voltat d’uns 2 metres) , acompanyat per dos semi-cercles un com a tomba i l’altre com a lloc de medicació o repòs. Al seu voltant menhirs de diferents mesures.

Externament, podria haver-hi un cercle exterior de pedres per fer seguiment solars, avui quasi bé totes desaparegudes per l’acció del ser humà de forma continuada a través del tems. La darrera a principis del segle XX, quan es donaren aquests llocs i d’altres a l’explotació per a fer llambordes.

Coordenades: 41º 12,56’ 23”N i E 1º 03’ 20”

Cercle num. 2

Continuem en finca pol. 2 parcel·la 64

Ubicada a uns 57 metres de la núm, 1 i en direcció 270º, hi veiem una formació de roques - algunes d’elles de grans dimensions- que foren mogudes i/o tallades.

El conjunt presenta una forma circular externa d’uns 16 /17 metres de diàmetre.

En el seu interior i en el camí que ve des del barranc de Llangostet hi hem trobat llambordes la qual cosa ens corrobora l’explotació industrial del lloc que es va fer a principis del segle passat.

En la part central hi veiem dos possibles menhirs trencats. Desconeixem els motius pels quals foren abandonats ( baixa qualitat de la pedra, cessament de l’activitat, etc.) però allí estan, per a recordar-nos el seu passat.

Entenem que a diferència del Grup 1, aquest lloc no era d’enterraments, més aviat sembla un lloc de reunió i de repòs. L’energia ( superior a les 7.000 UB) dóna mostres del que diem.

Viem-ho tot seguit: