Un apropament a la demografia aleixarenca en el segle XIV (1344-1348)

Josep Pamies

La població abans de la Pesta Negra

A mesura que anaven relacionant  les dades del LIBER IUDEORUM, núm. 90 de l’ALEIXAR (1344-1348) (1) va copsar la nostra atenció el fet de veure aparèixer una gran munió de matrimonis aleixarencs  fent operacions financeres amb jueus. No perquè  no ho poguessin fer, ben al contrari. Ens sorprenia que a l’Aleixar i al seu entorn rural hi poguessin haver tantes famílies  acudint al préstec, la qual cosa denota emprenedoria i capacitat de generar riquesa.

El fet que el rei Jaume II concedís a l’Aleixar el dret a fer mercat als dimarts havia de respondre a una necessitat econòmica important. I els grans financers tenien noms i cognoms. Es sabut que el rei  Jaume I, va confiar l’administració de la seva economia als  jueus. Un fet que repetí el seu fill Pere, el qual donà als Ravaya i Portell -entre d’altres- càrrecs de gran importància, com per exemple a Astruc Ravaya a l'any 1227 li encarrega la compra al senyor de La Fosca (Palamós)  d’uns terrenys on el rei hi volia construir una població, l’actual Palamós, i en citaríem més. Quedem-nos en que de Ravalla-Ravayla, etc. en tenim un quants per les nostres contrades; a l’Aleixar sempre darrere d’operacions importants (liquidacions d’impostos de l’aljama, terratinents a Les Planes “que afronta amb Puig de Bacona”, operacions entre jueus etc.). De Portell, no en veiem cap.

ELS PORTXOS DE LA PLAÇA. lloc de mercat

L’Aleixar, vinculat amb FALSET la capital del Comptat de les Muntanyes de Prades,  n’era una font d’intercanvis de tota mena. Le riquesa minera que va fer possible que el Compte de Prades tripliqués les seves rendes, també es notava en tot el comptat. Els nostre financers jueus  ho sabien fent entre ells grans negocis que no coneixem, però sí que hem vist a traves de cartes de cancel·lacions d’operacions las xifres que es movien.

Els cristians també hi participaven d’aquest negoci de vegades amb notables quantitats amb el seus censals.

Dins aquest context de negocis, les masies esdevenien veritables nuclis de població activa de les que tants sols en sabem el nom del matrimonis que s’endeuten. Rés ens diuen dels noms dels seus senyors i/o vassalls, com dels que no necessitaven aquest serveis, com tampoc hem trobat rés referent als pobladors dels molins.

La Vila per la seva banda esdevenia un centre de gran activitat si repassem la gran quantitat de persones que  acudien als jueus a demanar diners. Normalment aquestes eren operacions a curt termini, es dir quasi bé sempre els seus venciments anaven  lligats a la recollida d’un tipus de collita (olives, cereals, vinya, fruita seca, etc.) i com no, els venciments en temps de Pasqua que ens recorda la  transhumància i el mercat que d’ella s'en deriva.

Aquesta informació provinent del llibre esmentat, mostra el registre de totes les operacions que es feien dins la vila tant en les que hi intervenien jueus amb cristians, com les fetes entre jueus, com podien ser les  liquidacions de deutes entre ells (aquí hi havien fortes sumes de capital que es transvasaren; en alguns cassos s’anoten 3.500 sous dels quals una bona part són préstecs que es traspassen) com  qualsevol mena de contracte, els Ketubà  (constructes matrimonial).

I si a ells hi afegim els Inventaris de Bens dels jueus, aquests sempre ens sorprendran amb noms de deutors que no teníem documentats. En aquest apartat, hem de recordar que el Inventaris, es feien en cas d’òbit si el finant no havia fet testament. Al 1348 la pesta negra va obligar a redactar-ne uns quants. Grans financers com Samuel Cap, Ferrer Maymó, els Ravaya, etc.  malauradament tingueren el seu. No hi havia cap norma en redactar-los, el que si hi havia era una forma clara i detallada de tots els bens que hi ha a llar (fet  que ens permet analitzar la posició social i cultural del finant)  i una  detallada relació  dels deutors i principal del deute. Dos prohoms jueus,  els notaris (cristians)  en algunes ocasions un jurat o el batlle  de la Vila hi eren presents al fer la relació.

Tots aquest  moviment de diners era escrupulosament anotats pels notaris, rectors i preveres que  donaven fe de les operacions fent-ne seguiment tant en la constitució com en el cancel·lació. La finalitat era controlar els moviments dels diners per tal de generar impostos.

La llista financera no s’acabava aquí amb el jueus. Els cristians també feien operacions de préstec, generalment amb la forma de Censals. Aquí, moltes vegades hi apareixen nous noms. Persones que fins ara desconeixíem i que en molts ocasions ocupaven càrrecs importants dins l’administració local (prohoms, jurats, etc.).

Una vegada anotats tots els matrimonis cristians,  ens calia esbrinar el mon jueu. Un cop més a l’obra den Secall (2) ens ha facilitat la feina. Casant les dades de les seves obres viem com a l’Aleixar en aquest període esmentat al principi, presenta  una llarga llista de noms  generalment d’un home i escadusserament la seva muller. Entenem serien aquests els que comptarien a l’hora de liquidar els impostos de l’aljama. De pobres, jugadors i gent sense feina el jueus també en tenien, però aquests no comptaven.

La recopilació i ordenació de totes les fonts esmentades ha fet possible el següent quadre  de població coneguda i documentada a l’ALEIXAR entre els anys 1344 i 1348:

LLOC	MATRIMONIS	POBLACIÓ JUEVA
MAS DEL PUJOL            (MASPUJOLS)	11
MAS DELS CABRERS      (Mascabrès)	5
LA TORRE REGINA	14
MAS DELS MAÇONS    (no localitzat)	9
EL SALVIA  (Masos de Cercós i Barrot)	12
L’ALEIXAR, poble	100
L’ALEIXAR varis docs.	33
Total famílies cristianes	183	55

Un quadre que tant sols representa una visió parcial de la població. No ens parla dels avis, germans/germanes solters, infants, etc. que amb ells  hi conviurien, ni de persones amb càrrecs públics, ni  de tots aquells que per una o d’altra raó no acudiren al préstec.

Si donem com a acceptable el criteri establert de donar a la família cristiana una mitjana de 3,5 persones/família i de 4 o 4,5 per família jueva, els càlculs poden apropar-nos a una població ben alta. Tot son suposicions basades en els seus noms.

En aquesta relació no hem considerat com a matrimonis el rector, diaques, preveres i notaris que van sortint i que també residien a la vila, com tampoc hem trobat el nom dels qui convivien amb al cavaller feudal  Ponç de Timor.

LA PESTA NEGRA (Wikipedia)

Davant aquesta realitat, volem fer una comparació amb el primers fogatges que es fan a Catalunya, treballats per diferents autors i recollits en el llibre LA COL·LECCIÓ DE PERGAMINS de L’ALEIXAR (segles XIII al XV)  (3).

Sabem que durant el període 1347-1351, la pesta va endur-se un terç de la població. Tot i així la diferencia que hi observem entre les dades exposades i els fogatges que es fan a partir de 1354 son notables.

Vegeu-ne una mostra:

ANY	DATA	CENS	IMPOSTOS
1354	30 maig	81 focs	394 s.  09 ds
1360	11 gener	110 habs.	183 s.  04 ds.
1360	14 febrer	90 habs.	165 s.  00 ds. (*)
1361	21 gener	105 focs	525 s.
1363	23 desembre	81 focs	384 s.  09 ds.

En el primer dels casos (1354) ens parla de “focs”, es a dir llars. A una mitjana de 3 persones contribuents (sortíem de la pesta però no n’érem fóra) per casa, estaríem parlant d’uns 250 habitants; en el 1360 ens parlen de 110  i 90 habitants, si això fos estaríem parlant d’una forta davallada, però veiem com en 1361 ens torna la xifra de 105 focs, per a acabar dient-nos que el a 1363 tornem a tenir els 81 focs del 1354.  Un veritable batibull.

La lectura que en fem del mateix, és que en cap moment es té  la voluntat d’especificar la població global de la vila. El seu objectiu -entenem – és identificar les cases (focs) i/o  habitants sobre els que recaurà en gravamen, lluny d’esbrinar la població total activa.

Vist així, funcionaris, servents, menestrals i familiars en restarien absolts. Hauran de passar unes centúries fins l’entrada dels borbons, perquè aquest darrer supòsit  s’implanti. Un petit exemple de la Racana del 1740, la trobareu al final del treball. Veureu com paguen el pares, fills, la casa, el burro, finques i tot el que es mou.

Tornant al segle XIV i fent un recompte de tot l’exposat,  veiem que si teníem en un  principi   uns 183 matrimonis documentats, més funcionaris, la població cristiana rondaria les 650 persones. Suposant -i dic suposant- que aquesta població rondés el 90% de la població total cristiana, aquesta es situaria al voltant d’uns 725 habitants, i la jueva uns  200.

D’acord amb aquesta hipòtesi i comparant-la amb el següent quadre  per les pestes l’Aleixar  hauria perdut entre un 50  o 60% de la seva població cristiana amén del jueus que ben poc en sabem d’ells en aquest trist capítol.

Possiblement  la pesta negra va senyorejar dins la nostra vila imprimir-li una davallada demogràfica molt superior a la mitjana europea situada al voltant  del 33%,  fet que junt amb les guerres contra el rei de Castella i les males collites, provocaren l’enfonsament de l’Aleixar. D’aquesta, la Vila  no es recuperaria fins els segle  XVIII (4) on amb  del cens del comte de Floridablanca (1787 en plena època borbònica)  l’Aleixar assoleix un cens de 1.679 persones.

(*) aquí s’esmenta s.( sous) pàg. 15. Mentre a la següent es parla de lliures. Creiem és un error involuntari per part dels autors ja que de ser així a 20 diners per persona necessitaríem 1980 hábitats.

(**) Reblem aquest supòsit amb el fogatge que recull  J. Iglesies en 1497 al referir-se a l’Aleixar en que hi consten 56 focs. Són 56 noms –un per casa (foc)- dels quals 52  són homes i 4 dones  vídues. Es a dir, la davallada demogràfica anava en augment.

(1)    Teresa Aleixandre i Segura. Ed. Fundació Noguera. Barcelona 2004

(2)    Gabriel Secall i Güell. ELS JUEUS DE VALLS I LA SEVA ÈPOCA. ESTUDIS VALLENCS 1980 I LES JUERIES MEDIEVALS TARRAGONINES . E. VALLENCS 1983

(3)    JORDI RIUS JOVÉ i HÈCTOR FORT ROBERT. Centre d’Estudis Comarcal JOSEP  IGLÉSIES,  REUS 1995

(4)    Albert Manent, (citant a J. Iglésies ). La Vila de l’Aleixar i les Ordinacions de 1791. L’Aleixar 1978

data-blogger-escaped-comment-EndFragment