Megalitisme a l'Aleixar

Josep Pamies

Teories sobre el megalitisme

A principis del segle XX, alguns especialistes creien que tots els megàlits corresponien a una cultura megalítica global (hiperdifusionisme de Grafton Elliot Smith i William James Perry), però aquesta teoria va ser rebutjada gràcies als sistemes de datació moderns (carboni-14, dendrocronologia, etc.), que van permetre establir que el megalitisme no és un fenomen sincrònic a escala mundial.

Avui dia es considera que el megalitisme és un tret cultural que va ser adoptat per diferents cultures d’arreu del món, en diferents moments, ja sigui per transmissió cultural a partir de grups humans propers o per innovació pròpia. Tampoc es teoritza ja, per tant, sobre l'existència d'una cultura megalítica europea; tot i que les diferents manifestacions del megalitisme europeu tenen segurament un origen comú.

En termes generals, es pot afirmar que totes les construccions megalítiques d'arreu de món estan vinculades a comunitats humanes amb una economia basada en l'agricultura. El dret d'explotació de les terres de conreu és, per a aquestes societats, de vital importància, i els megàlits exerceixen, a banda del seu ús funerari o cerimonial, una funció de fites territorials.

Aquesta definició que dóna WIKIPEDIA s’apropa bastant a la configuració global que observem en el terme de l’Aleixar. L’acceptem com a introducció a un mon fins ara bastant desconegut  a les nostres contrades

Des de l’any 2011, amb la sempre agradable companyia de Miguel Giribets, hem recorregut plegats  quasi bé tot el terme de l’Aleixar. Sempre ens ha sorprès la quantitat de pedres desbastades o no que hi trobem. De vegades semblen llocs funeraris, d’altres fites, menhirs, dòlmens, cadires, grans talaies d’observació i d’altres que no sabem que poden ser.

En aquest primer treball que publiquem, volem incidir en això, pedres o conjunts de pedres que per la seva bellesa creiem  mereixen un tractament específic.

Poc a poc, anirem entrant treballs de zones concretes, intentant perseverar sempre el nostre patrimoni. Defugirem doncs, de donar posicions però sempre restant oberts a tot-hom que amb interès cultural i/o científic hi vulgui participar.

LA PEDRA PENTAGONAL OBERTA

PEDRA  QUASSI BÉ AL CIM DE LES COSTES

GRAVAT SOBRE TAULELL

A LES COSTES GRAVAT SOBRE UN TAULELL. ENS MARCA DUES MUNTANYES I PROBABLEMENT EL RIU 

EL “GUARDIÀ”

BOSC DE BAÍONA. Mirant a Ponent...

LA “BOCA TAPADA”

UN TREBALL D'ENGINY I FORÇA. Hi hem passat una verga per la part baixa. Es mesuren 15 pams;  unns 3 mts.de fondària

L’OBSERVATORI

D'AMUNT UNA GRAN ROCA D'UNS 2 MTS. D'ALÇADA, S'AIXECA AQUESTA GRAN CONSTRUCCIÓ. Observeu com la separació entre les dues pedres superiors, es regula per una pedra enmig de les dues. Presenta un tall inclinat i recte en el seu interior. Un observatori? L’amic Jesús Ávila Granados (periodista d’investigació) diu que n’ha vist de semblants al Sud de França i que la seva utilitat n’era un lloc de reunió de gent culta. Tot pot ser.

Fins ara, una petita mostra de peces singulars. Tot seguit veurem unes mostres de pedres treballades que es manifesten en diferents indrets del terme.

LA FECUNDACIÓ?

Es tracta d’un conjunt de roques bellament col·locades, on la part  que podríem dir “masculina” té una certa prepotència sobre la “femenina”

Orientades les dues vers els 0º (Nord) ens recorden la recerca arcaica de la Divinitat Suprema, com element guia de tot els sistema astral.

La part masculina és un xic més alta que la femenina. La bellesa de les dues construccions, rau en totes les seves parts.

Ara, una ullada individualitzada a cadascuna d’elles:

 

Vista de frontal. Part masculina a l'esquerra, femenina dreta i a baix

Part masculina, Vista lateral, Observem com intencionadament se l'alça per darrera

LA FEMENINA. Al migdía el Sol hi penetra...

LES CADIRES

LA CADIRA de ROCANYS

I la del PUIG D'EN GULLÓ

Escampades pel terme en trobem d’altres. Cadascuna d’elles prou interessant.

LES PEDRES BALLADORES

Són construccions fetes -normalment- per una pedra base i una altra d’amunt d’ella posades de forma especial. No s'en troben massa i cal preservar-les.

Desconeixem si formarien parts de rituals o be tindrien una missió meteorològica de preveure moviments sísmics. Aquest supòsit el baso en que totes elles es troben sobre terres sorrenques i amb un subsòl molt dur (granític); parlem del Camp del Vent

POT SER PERILLÓS PUJAR-HI SENSE PRENDRE PRECUACIONS

LA PEDRA "tapa" és reblada per tal de no ballar. Consta de tres pedres. Un fet no massa corrent

SEMBLA UNA CARA MIRANT LA SORTIDA DEL SOL

Hem intentat donar una petita mostra  del patrimoni megalític aleixarenc.

Realment és un privilegi. En propers treballs anirem bolcant-hi temes concrets de llocs    i/o monogràfics sobre diferents tipus de constructions.

Esperem seguir comptant amb el vostre suport.

Relació d'objectes trobats al terme de l'Aleixar al llarg dels anys, de la Prehistoria a l'època romana

- Mascabrers: fragment de dextral polida

- Mas de l'Anguera

* A les Coves Roges, restes de sílex sense retocs, fragments de ceràmica llisa i una destral de pedra

* A uns 500 metres del mas, es va realitzar una excavació en els anys 30 del segle passat a càrrec de Salvador Vilaseca i Pere Batlle. Van trobar una estructura formada per un grup de blocs megalítics que podria ser una tomba, acompanyada de diverses restes de ceràmica.

* Evidències de poblaments neolítics a la zona

- Museu d'Alcover: moneda ibera trobada en el terme de l'Aleixar

- Museu de Riudoms: objectes trobats a l'entorn de la riera de la Mussara

- Terme de Riudoms tocant a Maspujols: vila romana en què va aparèixer un forn d'àmfores de vi