Aspectes econòmics del Comtat de Prades
Miguel Giribets
Un breu repàs a l'activitat econòmica, segle XIII al XIX.
El segle XIII és de prosperitat econòmica. El Camp de Tarragona es repobla i, recolzant-se en els sistema de cultiu heretat dels moros, l'activitat econòmica no pot anar millor.
- Mercat setmanal
En 1319 Jaume II concedeix a la vila el dret a celebrar mercat setmanal tots els dimarts. Tenia lloc a la plaça del poble on es podia comprar blat, civada, farina, vi, vitualles (queviures sense especificar), cabirons, cànem, bacallà, espardenyes, draps, etc.
- Els comerciants
Encara que l'activitat econòmica de la majoria de la població va ser l'agricultura i la ramaderia, l'Aleixar va conèixer un creixement important de les activitats comercials. Al fogatge de 1553 s'esmenta "una petita menestralía que ben segur compaginava les seves activitats manuals amb
la pagesia i la ramaderia, un ferrer, un boter, un forner, nombrosos paraires
(treballadors de la llana), alguns teixidors, un sastre i altres ocupacions com
carnisser, cabrer i Moliner”. Al segle XIV també hi ha a la localitat diversos joglars i músics i el 1687 està documentada l'existència d'una cobla.
- Crisi a partir del segle XIV
Però al segle XIV esclata la crisi a tot Europa: ja no queden noves terres que explotar i la població és excessiva per als recursos econòmics que s’obtenen.
- Crisi a partir del segle XIV
Però al segle XIV esclata la crisi a tot Europa: ja no queden noves terres que explotar i la població és excessiva per als recursos econòmics que s’obtenen.
La població disminuirà enormement a finals de la Baixa Edat Mitjana. La Pesta Negra de 1348 i els seus rèpliques té uns efectes devastadors en les nostres terres. Gairebé podem parlar de despoblament. A mitjan segle XVII nous episodis de pesta delmen la població. Les guerres d'aquest segle i la Guerra de Successió en el següent tenen efectes molt negatius: la població no comença a recuperar-se fins ben entrat el segle XVIII.
En els segles XVI i XVII les masies es fortifiquen a causa de la inseguretat que porta el bandolerisme. Moltes de les masies de l'Aleixar encara conserven les seves espitlleres i sistemes de defensa d'aquesta època. Al segle XVI les masies arriben a ser de 3 a 5 vegades més grans que al segle XIII, ja que la caiguda de la població obligava a la concentració de la producció.
- Els segles XVIII i XIX
El segle XVIII coneix una explosión demográfica; és el segle de l'enlairament econòmic de Catalunya. L'Aleixar passa de 320 habitants el 1718 a 1117 habitants el 1787; és a dir, la població es multiplica per 4 en tan sols 70 anys. Fins 1720 es produeixen uns anys de males collites, però a partir de llavors les condicions milloraran (major abundància de gra i alça dels preus vitícoles), encara amb l'excepció de les males collites del 1728 i els anys secs de mitjan segle.
El 1728 s'acaba la construcció de l'església. Moltes cases són del segle XVIII o van ser restaurades en aquestes dates, especialment al carrer Major.
En segle XIX l'Aleixar coneix un cert estancament econòmic. Les contínues guerres afecten de forma decisiva a les activitats econòmiques. Madoz ens parla de la vila a mitjans de segle: “les
collites principals són: el blat, l’ordi, els llegums (aleshores l’Aleixar
produïa uns fesols de gran acceptació i cotització als mercats del Camp), l’oli,
el vi i l’avellana. Cal destacar també una petita industria dedicada a la
producció d’aiguardent, que posteriorment es comercialitzava al mercat de Reus,
així com molins d’oli i de farina i un jaciment d'explotació de manganés”
Els treballs del camp
El cultiu de la vinya en els segles XVIII i XIX
El segle XVIII i fins a la crisi de la fil·loxera al segle XIX, és el segle de la vinya a l'Aleixar i a tot el Camp de Tarragona. Aquesta és l'activitat econòmica que defineix el segle XVIII en aquesta part de Catalunya, fins al punt que es pot parlar d'un 'monocultiu' de la vinya. Les terres destinades al blat i l'olivera retrocedeixen sensiblement entre 1725 i 1750, per arribar-se al predomini absolut de la vinya sobretot a partir del darrer quart del segle XVIII.
Acabada la Guerra de Successió, les comarques del Camp de Tarragona es dediquen plenament al cultiu de la vinya, per la forta demanda del mercat americà, en el marc d'una forta penetració dels productes catalans en el Nou Món. Altres comarques, concretament al Baix Penedès, no entraran en el mercat vitícola fins al segle XIX.
Per al cultiu de la vinya s'obren nous terrenys fins que no queda un sol metre quadrat de terra cultivable a tot el Camp de Tarragona. Terres que abans no es conreaven pel seu baix rendiment ara s'omplen de vinyes; d'aquí surt el refrany 'els catalans de les pedres en fan pans'. La demanda de vins per exportar justifica aquest esforç. Els grans beneficials, però, són els intermediaris i els fabricants; els camperols aporten el seu suor a canvi del mínim per subsistir.
Reus es converteix en el gran mercat comercial que centralitza les collites de vi de l'Aleixar i altres pobles veïns per a l'exportació. Un historiador de l'època, Antonio Ponz, diu que a Reus "tot es redueix també a vins, aiguardents i a moltes botigues de gèneres estrangers ..." Reus era la capital comercial del vi.
Salou és el port exportador per excel·lència i es converteix de fet en la sortida al mar de Reus. A finals del segle XVIII, mentre pel port de Tarragona s'exportaven 2.600 pipes procedents del Camp, pel port de Salou sortien de 20.000 a 25.000 pipes.
La producció de vi i aiguardent va ser una producció massiva, que buscava la quantitat més que la qualitat, tot i que els preus no fossin molt alts i els beneficis no molt folgats en cada operació. Amèrica és el gran destí dels vins i aiguardents catalans. En 1799 Catalunya representava el 70% de tot l'aiguardent que exportava Espanya.
"Els catalans -escrivia Sisternes i Feliu en 1774- són de seu laboriosos i inclinats a tota mena de treballs, i portats d'aquesta inclinació avancen incessantment l'agricultura"
- La fil.loxera
La fil·loxera va arribar al Camp de Tarragona el 1891. A tot Catalunya, la superfície que es dedicava a la vinya va passar de 385.000 hectàrees a unes 41.000, entre les quals més de la meitat estaven afectades per la plaga; és a dir, es va produir una reducció de terra conreada de gairebé un 90% i d'aquest 10% que restava tan sols la meitat estava lliure de l'insecte.
Al Camp de Tarragona el cultiu alternatiu va ser el de la fruita seca: avellana i ametlla. S'exportaven fruits secs per a la fabricació del torró de Xixona, Alacant i Cartagena, així com per a països europeus en època nadalenca.
Els treballs del camp
El cultiu de la vinya en els segles XVIII i XIX
El segle XVIII i fins a la crisi de la fil·loxera al segle XIX, és el segle de la vinya a l'Aleixar i a tot el Camp de Tarragona. Aquesta és l'activitat econòmica que defineix el segle XVIII en aquesta part de Catalunya, fins al punt que es pot parlar d'un 'monocultiu' de la vinya. Les terres destinades al blat i l'olivera retrocedeixen sensiblement entre 1725 i 1750, per arribar-se al predomini absolut de la vinya sobretot a partir del darrer quart del segle XVIII.
Acabada la Guerra de Successió, les comarques del Camp de Tarragona es dediquen plenament al cultiu de la vinya, per la forta demanda del mercat americà, en el marc d'una forta penetració dels productes catalans en el Nou Món. Altres comarques, concretament al Baix Penedès, no entraran en el mercat vitícola fins al segle XIX.
Per al cultiu de la vinya s'obren nous terrenys fins que no queda un sol metre quadrat de terra cultivable a tot el Camp de Tarragona. Terres que abans no es conreaven pel seu baix rendiment ara s'omplen de vinyes; d'aquí surt el refrany 'els catalans de les pedres en fan pans'. La demanda de vins per exportar justifica aquest esforç. Els grans beneficials, però, són els intermediaris i els fabricants; els camperols aporten el seu suor a canvi del mínim per subsistir.
Reus es converteix en el gran mercat comercial que centralitza les collites de vi de l'Aleixar i altres pobles veïns per a l'exportació. Un historiador de l'època, Antonio Ponz, diu que a Reus "tot es redueix també a vins, aiguardents i a moltes botigues de gèneres estrangers ..." Reus era la capital comercial del vi.
Salou és el port exportador per excel·lència i es converteix de fet en la sortida al mar de Reus. A finals del segle XVIII, mentre pel port de Tarragona s'exportaven 2.600 pipes procedents del Camp, pel port de Salou sortien de 20.000 a 25.000 pipes.
La producció de vi i aiguardent va ser una producció massiva, que buscava la quantitat més que la qualitat, tot i que els preus no fossin molt alts i els beneficis no molt folgats en cada operació. Amèrica és el gran destí dels vins i aiguardents catalans. En 1799 Catalunya representava el 70% de tot l'aiguardent que exportava Espanya.
"Els catalans -escrivia Sisternes i Feliu en 1774- són de seu laboriosos i inclinats a tota mena de treballs, i portats d'aquesta inclinació avancen incessantment l'agricultura"
- La fil.loxera
La fil·loxera va arribar al Camp de Tarragona el 1891. A tot Catalunya, la superfície que es dedicava a la vinya va passar de 385.000 hectàrees a unes 41.000, entre les quals més de la meitat estaven afectades per la plaga; és a dir, es va produir una reducció de terra conreada de gairebé un 90% i d'aquest 10% que restava tan sols la meitat estava lliure de l'insecte.
Al Camp de Tarragona el cultiu alternatiu va ser el de la fruita seca: avellana i ametlla. S'exportaven fruits secs per a la fabricació del torró de Xixona, Alacant i Cartagena, així com per a països europeus en època nadalenca.
No hay comentarios:
Publicar un comentario