Les masies

Josep Pàmies i Miguel Giribets

Mas de Cercós

La seva orientació es de 120º, coincident amb la sortida del sol en el solstici d'hivern, amb el que aprofita la calor del sol en els dies freds de l'any.

El mas de Cercós

Aquesta és una zona on abunda l'aigua, doncs hem pogut observar la presència de tres pous en apuesta masia.

La façana principal

"Está situat en una de les finques més grans del terme aleixarenc, propietat de la familia Pàmies, a la qual va pertànyer el famós capitost carlí Isidre Pàmies, anomenat Cercós. Ja un Pàmies (en el decurs del segle XVII) apareix com a Cercós, segons un document en què el Consell (el mes de febrer del 1679) determina “que una súplica que ha de paraula donada Joseph Pamies dit sercos del mas, que dit Pamies se valigue de las ordinacions de la present vila”.

Una petita capella a l'entrada de la casa

"Hi ha indicis que ja va existir durant l’edat mitjana. Hi abundaven els ramats, tenia un gran corral i una era grandiosa, i ben aprop hi havia un forn teuler. A més, del 1714 hi ha noticia d’un forn de calç que es mantigué actiu després de la Guerra Civil espanyola. Aquesta propietat comprèn molta superficie dels boscos. (Fina Anglés i J.M.Ventós, L’Aleixar)

Una de les espitlleres de defensa de la porta d'entrada

Segons Albert Manent el mas tenía 80 jornals de terra en el cadastre del 1733 i está documentat com a “Casa situada en lo terme de la present y en la partida de las fonts dita lo Mas de Cercós, poseehida per Blay Pamies” (1716), i com a  “Pessa de terra dita lo Mas den cercós” (1733).

La llar de foc

Isidre Pàmies i Borràs (Cercós)

Nascut el 1843 a l'Aleixar. El seu renom vé de que la seva família era la propietària del mas del Cercós. Abans d'esclatar la guerra, Isidre Pàmies era un comerciant de Reus. 

La sala, en el primer pis


De família tradicionalista, en la Guerra dels Malcontents va participar Francesc Pàmies, el seu avi, en la Primera Guerra Carlina va participar Isidre Pàmies, germà de l'avi i en la Guerra dels Matiners participà el seu pare Francesc Pàmies. Un historiador carlista el defineix així: "carlista acèrrim com tots els seus avantpassats [...] De arrogant figura, afable i fi de tracte i, més que valent, temerari al camp de batalla, era l'ídol dels seus voluntaris que li volien com a un pare." Va ser una figura llegendària, que va organitzar a milers de persones a les tropes carlistes de les comarques de Tarragona i va arribar al grau de general a títol pòstum.

El rellotge de sol en la façana principal

La seva màxima activitat militar va ser el 1873, any en què va morir. Es coneixen els seus atacs i conquestes amb més o menys fortuna a Vilaplana, Margalef, la Selva del Camp, Riudoms, Tivissa, Garcia, Castellvell, La Masó, Prades, Vilallonga, l'Albiol (on va infringir una forta derrota als liberals, causant-los 40 morts), Santa Coloma de Queralt, Mont-ral, Valls. Finalment, inicia al setembre els combats a Prades, on és ferit a l'octubre i mor als pocs dies als 29 anys d'edat.

L'era

El seu enterrament també forma part de la llegenda, ja que es diu que va ser enterrat a La Mussara, amagat al taüt d'una dona per no ser trobat pels liberals. Havia estat atès en els seus últims dies al mas de Joan Pau, conegut per la seva habilitat a curar animals. Una altra llegenda ens parla del seu enterrament en una casa de l'Aleixar.

Anexat al mas hi ha un passadís de fugida, en el que hi cap una persona a cavall

El carlisme en l'Aleixar va tenir un arrelament important. Les famílies més benestants -com és el cas dels Cercós, però també podríem nomenar els Grau, els Solà, els Ferraté, els Calero, els Mariné o els Guardiola- defensaven aquesta causa, arrossegant amb ells a molts altres pagesos que depenien d'ells.

Molt aprop del mas trobem una captación d'aigua. L'escut de l'entrada porta la data del 1807

Posteriorment a la mort d'en Cercós, va tenir lloc  l'anomenada 'sorpresa de l'Aleixar', l'1 d'abril de 1875. Una tropa de 450 liberals van derrotar a un contingent de 600 (o 900, segons les fonts) carlistes que estaven apostats en l'Aleixar, causant-los 18 morts i 230 presoners.

En aquesta guerra van participar 32 persones de l'Aleixar.