Les masies

Josep Pàmies i Miguel Giribets

Altres masies

Mas de Dalt

És una altra denomianció del Mas del Cisco Vicente (Albert Manent)

Mas de Gerona

Apareix com “Manso vocato de Gerona” (ordre de Jaume II, segle XIV) segons Albert Manent

Mas de Patinyo

És el  nom modern del Molí d’en Pàmies. El nom prové d’uns de la Mussara que, procedint del Mas de la Patinya, s’hi quedaren com a masovers (Albert Manent)

Mas de Solsó de Dalt

L’anomenen així per distinguir-lo del del Pelat, que també era de cal Solsó. Avui, però, la majoria no fan aquesta distinció i parlen del Mas del Pelat i del Mas del Solsó. (Albert Manent)

Mas del Frare

 És l’antiga Caseta del Marian, situada la mig de la rasa dels Pregons que l’amo del Mas de l’Anguera habilità i engrandí per a un exmonjo, fill seu, que hi vivía fent experiments químics (Albert Manent).

Mas del Llaurador

Albert Manent el documenta l’any 1623 i informa que modernament se’l coneix com a mas de Rovirosa. El 1666 els jurats de la vila tractaren “que lo pont de la sécia qui va al mas de Llaurador está espatllat, que la Vila hi don orde” i tot seguit s’esmenta Josep Llauradó, “del mas”. (Font: Fina Anglés i J.M.Ventós, L’Aleixar)

Segons Albert Manent la masia es molt antiga i está documentada en dues ocasions: “Mas den Llaurador” (1623); “A la partida del Mas de Llaurador” (1733)

Mas del Tantes

Diuen que el propietari sempre es vantava d’haver-ne fetes “tantes”… (Albert Manent)

 Mas del Victor

Era d’un famós batlle de Reus, carlí, que fèu empedrar alguns carrers obligant els gitanos a treballar-hi. (Albert Manent)

Mas dels Maçons

 Documentat, segons Albert Manent, com “Mansso maçanorum termini dAllexario” (1321-1323), “Mansso dels maçons” (1328-1331), “Mansso dels maços” (1331-1334) i “Dels maçons” (1339-1343).

En el Liber iudeorum apareixen registrades 23 operacions de préstec amb el 'mas dels maçoins' per part de diversos jueus de l'Aleixar,  amb un import de 2.255 sous. Els cognoms que més se citen són: Estranya, Vila, Llobera, Morato i altres

Mas Nou del Baiona

 Porta data del 1912 (Albert Manent)

 El Xalet

Construït pels volts de l’any 1920. L’amo volgué que es digués “La Granja de Santa Fímbria”, però el nom popular és Xalet. (Albert Manent)

Mas d’en Barceló

Documentat com  “Manso den Barcelo termini Allexarii” (1346-1356) (Albert Manent)

Mas de Barrot

Dins la finca del Mas de Cercós. De l’antiga masia queda només una cisterna que indica que era un casalot important. La veu popular diu que en una revolta els treballadors penjaren l’amo als cremallers. La gent diu que aquest mas “és a la historia”. Devia ésser una espècie de mas feudal amb grans possessions. 

Hi hagué –diuen- un gran robatori i la mestressa se salvà amagant-se a la menjadora de les mules. Suposem que és l’antic mas de Salvià. A l’Aleixar queda encara algú d’aquella familia, i en un cadastre del segle XVII surt una “Elisabeth Cabré Sovià”. També hi ha una dita que diu: “sovians, pocs i bergants” (Albert Manent).

La perifèria de Mas de Cercos, llavors Sàlvia / Salviani o Salviano, hauria de ser una zona molt habitada en l'Edat Mitjana, doncs al Liber Iudeorum (1344-1348) tenim 23 operacions registrades per un import de 2832 sous, i una que es paga mitjançant "43 quintes de vi", el que ens aporta un important dada sobre les seves collites. Hi ha una gran varietat de famílies i de cognoms.