L'Aleixar dins el mon de l'Islam.

Josep Pàmies i Miguel Giribets

Un recorregut per l'Aleixar musulmà. Zona 1

Si ens hi fixem, veurem com l’Aleixar segueix la forma de construcció de les ciutat àrabs. Es a dir:

A la vora de riu seguint la part Est (com Lleida, Balaguer, etc.) es construeix la façana principal. Al punt més alt, el lloc de culte, les cases principals i els carrers que sen deriven, seguint sempre les corbes de nivell. I anant baixant els serveis i zones agrícoles.

Començarem per la zona 1) 

Es tractaria d’un possible lloc murat que engloba la part alta dels carrers Major, Mitjà, Forn, Aigua, i tancament amb el murs del campanar, l’església i enllaçant amb el carrer Major, fins a trobar el carreró que separava de forma transversal d’est a oest tota la població. Seria la Part alta o noble de la vila

i analitzem el CARRER DEL FORN. La zona més oriental de la vila:

es tracta del tancat parcial del carrer del Forn (dreta de la imatge) fins al final en que envolta la població per un petit carreró. Aquí i a  través d’una torre, vindria el tancament per darrera el carrer citat fins a trobar-se  amb unes cases de l’inici del carrer de l’Aigua, que es tancarien  a través d’un carreró - avui encara existent- fins el portal. La zona de cases del mig del carrer de l’aigua son d’època cristiana.

Com elements més característics d ‘aquesta zona tenim:

·   Un mur gruixut d’uns 65 cmts. envoltant el perímetre per la part Est i Nord. Aquest mur en algunes cases arriba fins el segon pis.

·   La part baixa (on hi ha una separació en blau) estaria formada per dues cases senyorials. La primera amb entrada pel carrer Mitjà, paral·lel al que tractem i l’altra a la part alta, al llindar del carrer que ve de la Plaça. La seva arquitectura i defenses externes fan pensar es tractava d’una de les cases més importants de la zona alta.

·       Es interessant estudiar la cantonada de la primera casa (part baixa) ja que a la paret hi podem veure les  marques de l’antic portal on es pot estudiar la llum de l’arc i l’alçada del portal. La seva porta d’estil àrab maurità, té com a trets interessants un gravat (sembla un cérvol) i la pedra esmoladora amb tres  senyals. Símbol inequívoc d’un lloc de defensa.

     El  segon bloc, i seguint sempre la part interior del carrer, es caracteritza:

·       pel mateix gruix de mur, (no hi veiem cap portal significatiu)

·       un conjunt de tres cases al final amb probable portal de sortida

·       unes torres de defensa, una interna i l’altre externa, i

·       un  carreró que desemboca al carrer de l’aigua.

Les dues cases del final de zona, ens recorden una vegada més l’arquitectura mauritana i una gruixuda paret d’una casa, possible torre de defensa.

Unes fotos de mostra:

En primer lloc, restes del portal

L'arquitectura àrab mauritana

El cèrvol

Pedra d'esmolar l'eina

Paret esquerra. Un grup de cases tenen la mateixa nivellació. ÉS LA CASA NOBLE DEL CARRER DEL FORN; davant seu, una casa amb senyals de pedra esmoladora. La següent, té un mur gruixut. Probablement una torre de defensa de 40 m2.

I seguim per l’altra bloc (el Nord) del carrer del Forn. Al cap del carrer  en línia recta (abans el carrer torça a l’esquerra) hi ha un conjunt de tres cases totes elles amb mostres d’arquitectura àrab. Probablement la del centre, era el portal de sortida. Les tres caldria estudiar-les amb atenció.

Part esquerra. Inici del carrer del Forn i construcció "en filades"

"

Porta dreta. Possible portal

Inici del carrer del Forn

El mur de la porta es  1 m.d'ample Restes d'una torre de muralla?

                                     ZONA 1) Carrer MITJÀ.

Esmentat en un pergamí de 1517 “qui vulgu ditus de lo carrer mitgà” (“Monografia de la vila del’Aleixar-NADAL 1968”) i en el fogatge de 1497 (IGLÉSIES, J.). A través d’ells sabem que en el fogatge s’anoten 10 focs. El total avui existent són unes 25 cases. Probablement el carrer ha anat creixent omplint espais i fraccionant antigues cases pairals.

Es caracteritza com un ”carrer trencat”. En aquesta part alta i fins el tancament del primer tram murat, transcorre en fora més o menys recte. Ara bé, en la zona 2) que estudiarem més en endavant te forma de 4. Tal vegada aprofitant tancament de torres existents i cases que s’establiren sense cap concepte urbanístic. Fà honor al pergamí abans esmentat “ qui vulgu ditus..”

Es poden observar encara en el traçat del carrer, cases amb murs gruixuts i possibles torres de defensa en la part final.

De tot n’ anirem parlant.

CARRER MITJÀ. Part de Est. Un conjunt de cases d’uns 30/40 m2 de planta. En primer lloc, els carreus de tancament del grup, amb la Plaça?

TANCAMENT I SEPARACIÓ DE ZONES 1) i 2) 

 Damunt les dovelles, restes d’un mur de tancament

                      

                              

                          Zona 1) PART ALTA DEL CARRER MAJOR

Anem ara al carrer Major. Esmentat ja en el segle XIV a través del lloguer de cases a financers jueus. Concretament, el 30 de gener de 1344 Guillem Vilar i esposa Raynunda, lloguen a Salamonet dez Mestre, jueu de l’Aleixar, casa “In vico Mayori” per tres anys al preu de 280 sous barcelonesos. Normalment, els preus de lloguer solien oscil·lar entre els 10 i 20 sous a l’any. Hauria de reunir unes bones condicions pe a pagar aquesta quantitat.

En els fogatges – ja esmentats- de J. IGLESIES, del 1346 i 1347, ens parla de 16 cases habitades en aquest carrer (entenem són les dels cristians). Entre les quals hi habita Mossèn Berthomeu Cabrer, rector, la qual cosa ens fà suposar que l’actual casa del rector coneguda com l’Abadia, en aquells moments tindria unes altres finalitats.

Aquest carrer en les dues zones que veurem ens mostra la seva majestuositat, ample, de línies rectes on les diferents cultures: àrabs, cristianes (catolics, ordres religioses), probablement jueves i posteriorment la maçoneria hi han deixat petjada.. Es tracta d’un bell conjunt arquitectònic amb riques façanes en detalls i ornamentacions.

Els seu disseny, recorda més a un temps cristià que àrab, encara que hi veurem cases  i construccions d’aquesta cultura.

CARRER MAJOR ( par alta) assenyalen en groc  el traçat del carrer Major

En primer lloc hi veiem el carreró que travessava la població dividint-la en les dues parts que estudiem.

Foto 1. Carreró amb parets gruixudes a les cases.

Foto 2. PART  MIRANT A L'EST (parets de 60 cmts.), es tracta d’una casa construïda sobre una torre de 40 m2 de base

Probable arquitectura àrab en la part  que mira a l' Est .

Junt la cantonada (foto 2) neix aquesta casa. En el seu interior hi ha restes d’un mur  medieval. Té les característiques de la casa àrab d'entrada plana i espaiosa, al  fons restes de dependències. Les cases del costat (per la ubicació de la porta) probablement formarien part del conjunt.

Una de les dues arcades àrabs que es conserven a les oficines de la Caixa Rural, de l’Aleixar. Caldria estudiar si aquesta casa formava part de l’actual casa coneguda com l’Abadia al carrer del  Pont de l’Abadia