El crédit a l'aljama de l'Aleixar

Josep Pàmies

L'Aleixar

Operacions registrades en la Notaria de L’ALEIXAR 

LA PLAÇA (el nen que guaita, l’esmolet..)  Arx. A. Vernet

l'ALEIXAR, restes d’antics murats (Arx.A. Vernet)

CARRER DEL FORN. (el Joan "Merrill", davant  Can Baiona). Arx. A.Vernet

Bonjua Biona, jueu de l’Aleixar (1326-1329). Gabriel Secall

CARRER DE L'AIGUA, amb l'antic PORTAL. (Arx. A. Vernet)

En tots els treballs publicats al referir-nos  a les dades procedents  del LIBER IUDEORUM núm. 90 de L’ALEIXAR (1344-1348) hem anotat sempre el núm. de document. Aquest no és la referència de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) dipositari actual dels documents.  És el que l’autora del llibre TERESA ALEIXANDRE i SEGURA ha donat als transcriure el llibre. El treball és seu i a la seva obra us remeto si hi voleu aprofundir.

Si ho feu, un petit consell d’un aleixarenc. No hem de confondre SILVA  o  SYLVA (LA SELVA DEL CAMP) amb SALVIÀ o SALVIANO  terme de l’Aleixar, (com ho fà en ocasions l’autora). En el  SALVIÀ  hi ha ubicat l’actual Mas de Cercós, una de les tres masies   medievals més importants de l’Aleixar,   junt amb d’altres de desaparegudes com El Mas de Barrot. Aquestes tres masies, ja las hem vist com a Torre Regina, Mas del Pujol (avui MASPUJOLS) i l’esmentat Mas de Cercós.

Fets aquests aclariments, passarem tot seguit a esmentar documents (tal i com ho hem fet en el altres pobles) que reflecteixen operacions entre jueus de l’Aleixar i d'altres llocs referents a persones  ubicades dins el que fou l’antic municipi de l’Aleixar. Alguns dels noms són repetitius  al tractar-se de crèdits que es cedeixen entre ells.   D'aquestes transmisions en veurem que unes formen part de dots matrimonials (Katubà) i  d'altres ens demostren que a la mort del finat les operacions  encara són vigents

Si els seguim, veurem com tot i que les operacions normalment es fan a un any (un anno continue),  aquestes de vegades s’allarguen...

L’ALZINA VELLA, de  Les Planes a Puig de Bacona

En l’Inventari d’Içach Cap de Pebre (abril 1350) hi trobem: “ i tros de vinya ales planes affrontant cum Bndo. Bocona e cum heredis  R. Narbonet..”

Tot seguit veurem més informació que traspua de l’obra de l’autora i del gran investigador del món jueu GABRIEL SECALL.

Dades procedents del LIBER IUDEORUM, NÚM 90 DE L’ALEIXAR (1344-1348).

De la cessió de crèdits que es fan MAYR  BONIACH, jueu de l’Aleixar i FERRER MAYMÓ, jueu de Falset.

DOC. 601, DE 26 SETEMBRE 1447

El que signen Pere Ciutadilla i Pere Martí, és fet "als jurats". Es a dir, a l'Universitat de l'Aleixar

LA FONT VELLA de l'Aleixar

       la moneda citada són Sous barcelonesos

En aquest document, redactat amb el català que el poble parla (i no llatinitzat ), podem veure allò que dèiem al inici del nostre treball. La gent no diu l’Aleixar, la gent diu i pronuncia dela Lexar .  Recordem que la lletra L al principi de síl·laba, també fà el so de LL. Quan aquest so és entre síl·labes, com Ulldemolins, l’escriuen amb Y (Uyldemolins).

El carreró del CARRER DE L'AIGUA, el mon àrab i alguna cosa més...

 

EL CARRER MAJOR,  on hi visqueren jueus i cristians plegats.



Recordar una vegada més que al citar INVENTARIS, ho fem sempre a través de l'obra d'en Gabriel Secall

I