El crédit a l'aljama de l'Aleixar

Josep Pàmies

Falset

Operacions  realitzades entre jueus de FALSET, i l’Aleixar.

CASTELL DE FALSET, (Baluard)

Aquí entrem en un capítol de treball diferent  de com ho havíem fet fins ara. Ho fem  amb la intenció d’aprofundir més en l’estudi i les relacions entre ambdues poblacions.

Falset medieval, és la residencia comtal dels senyors del Comptat de les Muntanyes de Prades . Des   del seu castell hi neixen els projectes i negocis, es mouen els financers,  metges, i comerciants. L’explotació de les mines del plom (Miguel Giribets, sempre apunta aquesta possibilitat, com també ho creu Lidia de Mena de Falset, persona molt avesada en la història local) generen riquesa. Els seus camins els portaran  per  tota la Vegueria de Montblanc des de Montblanc fins la Mediterrània a través de Pratdip, i d’aquí fins l’Hospitalet de l’Infant  sense oblidar-nos del riu Ebre amb el seu port de Tortosa a l’altra vesant. Tot un món de negocis.

L’Aleixar per la seva ubicació  (recordeu una vegada més el plànol de la Vegueria de Montblanc) hi juga un paper important. És una mena de tascó clavat enmig d’aquestes poblacions (Falset-Montblanc) que obra les portes ( i els negocis) als pobles i ciutats de la veïna Vegueria de Tarragona. Les relacions amb les poblacions veïnes a l’Aleixar, ja les veiem en els treballs fins ara publicats.

En conseqüència les relacions entre  Falset i l’Aleixar, són operacions que mouen importants sumes de diners. Són, -per mi- el reflex del dia a dia entre la metròpoli i  una població pujant, dotada d’una aljama econòmicament forta i ben protegida. Els senyors de Timor, hi tindrien a veure?

A través dels documents,  veurem nomenaments de procuradors per a cobrar deutes,  katubas, ( dots matrimonials de les núvies jueves) per tant casoris, comandes i cessions de crèdits d’unes xifres ben altes. I ens quedarem amb l’interrogant de saber el per que d’aquestes cessions que no ens expliquen origen i destí. Podem, això sí, fer suposicions ( port de Tortosa, de Tarragona, mines de Falset i Bellmunt de Siurana, etc.) però sempre serà això, una possibilitat dins un projecte global.

Com a creditors  que operaren des de l’Aleixar en podem citar uns quants esmentats en el Liber Iudeorum 90 de l’Aleixar ( 1344-1348) , financers que es desplacen fàcilment  com és el cas de DAVID FALCO, que tant l’anotem a Falset, com a l’Arbocet o a l’Aleixar. El detall d’aquestes operacions fetes per jueus de Falset les anem veien en els pobles tractats. Són:

Passem tot seguit a veure uns documents que justifiquen  els comentaris anteriors.

FALSET, ens convida a entrar dins la seva història

FALSET,  restes de volta (església enderrocada) foto J. Pàmies

Documentades en el  LIBER IUDEORUM 90 de L’ALEIXAR ( 1344-1348):

Doc. 153 de 4 gener 1345. Icach Cap, jueu de Falset i Mayr Boniach, jueu de l’Aleixar, reconeixen que deuen Ferrer Maymo jueu de Tarragona 3.120 sous d’un préstec “gratuït i generós”.

Doc. 166. Gener 1345. Astrugona, vda.d’Abraham Maimó, jueu de l’Aleixar, nomena procurador a Abraham Cap, jueu de Falset per a cobrar els deutes pendents de Bernat Berenguer de Valls, 34 lliures,o siguin 780 sous.

Doc 330. 22 d’agost de 1346. Içach Cap de Falset i Mayr Boniach, jueu de l’Aleixar, reconeixen tenir un deute amb Ferrer Maymó de l’Aleixar de 1.550 sous. Acte seguit i amb la mateixa data, Ferrer Maymó, reconeix que ha cobrat tots els deutes que Içach Cap de Falset i Mayr Boniach de l’Aleixar tenen amb ell, excepte 1.560 sous.

Doc.364. 18 octubre 1346. Isach Cap, jueu de Falset, com a tutor i curador d’Astruga, vda. de Bendit Caravida, reconeix que Mayr Boniach, jueu de l’Aleixar li ha pagat les 52 lliures (1040 sous) que tenien en comanda de dipòsit del dit Bendit i d’Astruga.

Doc. 367. 18 octubre 1346. Bonadonna, vda. de Samuel dez Logar, cedeix a Biona Cap, jueu de Falset tots els drets sobre 95 sous que Pons de Timor "miltem" (cavaller) de l’Aleixar li deu

Doc. 368. 20 octubre 1346. ASTRUC, metge de Falset reconeix que ha rebut com a dot de Bonadona, filla del difunt Samuel Cap de l’Aleixar 100 sous que sumats als 1900 rebuts són els 2.000 esmentats en el document en “ebraycum catuba sicut incipit: BAAMISSI BASABAÇ”.fet a l’any jueu “ quinque milia cemtun annorum a mundi creatione”.

Doc. 372. Vidala, vda. de Salomó Abraham Toroç de l’Aleixar nomena procurador a Sullam Samuel, jueu de Falset, per tal de cobrar deutes de Joan MAS del Mas de l’Olivera ( Cornudella).

Doc. 405. 1 desembre 1346. Abraham Maymó, jueu de l’Aleixar i Içach Cap, jueu de Falset, reconeixen que tenen un deute conjunt amb Mayr Boniac, jueu de l’Aleixar per valor de 1.400 sous.

Doc. 406. 1 desembre 1346. Maïr Boniac, jueu de l’Aleixar anomena Biona Cap, de Falset procurador per a cobrar deutes.

Doc, 421. 29 desembre 1346. Anoc Adret, jueu de l’Aleixar i Ferrer Maimó, jueu de Falset nomenen procurador per a cobrar tots els deutes que Vives Astruch jueu de l’Aleixar els hi deu.

Doc. 426. 5 gener 1346. Ferrer Maymó jueu de l’Aleixar , reconeix que Maïr Boniac jueu de l’Aleixar i Içach Cap, jueu de Falset li han pagat 800 sous dels 1.560 que li deuen.

Doc 601. 26 setembre 1347. Maïr Boniac, jueu de l’Aleixar cedeix a Ferrer Maimó, jueu de Falset tots el drets sobre 5.736 sous i 6 diners que li deuen diferents persones. Es tracta, de la operació més gran en aquest aspecte registrada.

Doc. 602. 26 setembre 1347. Ferrer Maimó jueu de Falset, reconeix que ha tancat  totes les operacions que tenia amb Maïr Boniac de l’Aleixar .¿Quines operacions serien que pujaven tant d’import?

Doc. 711. 6 març 1347. Içach Cap, jueu de Falset, reconeix que té en comanda de dipòsit d’Abraham Maymó, jueu de l’Aleixar 2.500 sous.