La maçoneria a l'Aleixar

per Josep Pàmies

Segles XVIII i XIX. Noves construcciones i nous simbols dels maçons

No hi ha documents que acreditin el seu pas com a tals, però si que en tenim prou símbols en els portals, cases particulars i en la pròpia església per a estudiar. Probablement  en algunes de les cases on hi apareixen els símbols no hi tenien rés a veure amb la maçoneria, i que els símbols que hi ha dins l’església concretament a la capella de Santa Fímbria passessin com a “elements decoratius”, però la intencionalitat dels autors hi era i la tolerància dels propietaris també  

Tot comença a finals del segle XVII quan s’inicia  la reforma de l’església de Sant Martí. Amb aquesta, s’alcen les parets exteriors (obra de dubtosa utilitat) es condona l’absis  i es modifiquen parets exteriors i teulada. Tot plegat per a reconvertir una bella obra del romànic en “església del segle XVIII”. Una vegada més, i una història massa sovint  repetida.

Després hi vindran les capelles i altars interiors, l’altar Major, l’orgue i la capella de Santa Fímbria, una obra que sembla calcada de la que hi ha a la catedral de Tarragona en honor de Santa Tecla. Aquesta fou feta per en Josep Prats i Delorta, arquitecte nascut a Barcelona en 1730 però que en 1759 el tenim a Reus, al costat de l’Aleixar. Vindran també diferents mestres escultors (entre ells, Pere Costas de Barcelona), el ferrers, fusters i decoradors. Alguns d’ells al haver d’estar llargues temporades a l’Aleixar per pagar-se  el lloguer, no dubten fer treballs en cases del poble. D’aquí els petits detalls maçons que hi trobem escampats per les cases de la vila

Veieu tot seguit l’interior de l’església de Sant Martí de l’Aleixar . No descartem fos en origen dedicada a Sant Miquel. 

La bellesa romànica del seu interior no es pot amagar. Tot segueix un ordre, una intencionalitat,  un llenguatge intern com succeeix en  el romànic, quatre arcs laterals reparteixen la llargada en plata, damunt d'elles i al centre, les quatre finestres. Una clara al·legoria a la quadratura del cercle (el 8). El 4, és també la representació de DEU i de l’Univers ja que engloba el 10 (1+2+3+4). Quatre són les escales (les virtuts cardinals i les del cavaller del Temple) que porten a l’altar....

 Cinc pilars aguanten les 4 arcades; el 5 és la pentalfa que engloba el núm. d’or en la seva intersecció. El 5, es la força, el treball, l’agressivitat, etc. 

Cada arc  té una llum de 7 mts. si es mesura des de terra (pilar i arc). La simbologia del 7 és molt llarga i les tres religions monoteistes el tenen. Quedem-nos en la unió de l’univers  (3) i de la Terra (4). El 7 també, és el nombre clau de l’Apocalipsi (set esglésies, set esperits de Déu, set trompetes, set segells, etc. ).

El 10, el nombre Suprem de la Creació, el donen els cinc pilars que sustenten els arcs centrals.

 La distribució de la planta interior  (que és la correcta ja que la exterior és com una capsa) es feta en base al Número d’Or. Es a dir, amplada  19,75 x núm. d’Or 1,6180 = 31,95. En un càlcul fet amb cinta mètrica –caldria ajustar-lo amb mesures de més precisió- surt una llargada total de l’obra de 32,13 mts. calculant-li un gruix de parets perimetrals de 60 cm. La distribució de la planta en tres naus ens recorda la distribució que fà  l’Ordre del Cister,  on la nau central és el doble de cada nau lateral.

Unes mesures que s’utilitzaven en l’època, com també hi havia les basades en el “peu de Carlemany” i en norma 2 X 3. Es a dir: l’amplada / 2  X 3 en facilita la llargada total de la nau.

La planta de la Sagrada Família, es feta amb aquesta darrera proporció.

EN LA CAPELLA DE SANTA FIMBIRIA (de planta poligonal)

Aquests son alguns dels símbols. Ni han més. Atribuir-los d’ús exclusiu a la maçoneria és  un error, puig que altres cultures des de ben antic tingueren l’estrella de sis puntes i el nus de Salomó com a símbols. A La Olmeda (Palència)  hi ha una bella casa romana amb tota la simbologia que em refereixo i més.

L’estrella de David, o la unió de l’home i dona 

    

El Creador vigila (l’ull de Déu)  

El Sol i el Nus de Salomó i creu de 8 puntes 

Damunt lo porta d’entrada a l’església  una copa dóna base a la creu que es va formant amb vasos disposats per a enllaçar amb d’altres. Enmig, la Creu de Vuit Beatituds, (símbol del Temple)  

                                                                        

La maçoneria no acaba aquí. De la vila en naixerà Josep Guardiola i Grau. Un gran financer (indiano, com molts en dirien) a nivell mundial. Com a maçó, dotarà a la vila  d’obres socials. Un cementiri  civil i  una casa-asil per els pobres, dotant-lo d’hospital i monges. Però aquesta, és una altra història.

La MAÇONERIA  en l’obra civil

Passejant pels carrers de la vila podeu veure símbols maçons. En dues portalades del Carrer Major...

 L’any, és important  

Una càrrega de simbologia maçònica

                                                       

La primera és de l’any 1767, una data prou important si tenim present que  foren els anglesos qui pel juny de 1717 una vegada reunides les quatre lògies que  quedaven  a Anglaterra,  veient l ’escassa activitat que la maçoneria mostrava decidiren donar-li  nou impuls. A tal fi redactaren las Normes d’Anderson, unes normes que obrien la porta  a molta gent creient o no, però deixaven a la dona com a ciutadana de segon ordre. Això provocà una reacció a les lògies europees i uns anys més tard Villermoz, un jove nascut a Lió molt participatiu dins el mon maçó, va redactar entre 1774 i 1782 el Ritual Escocès Rectificat, amb unes normes que permetien a la dona formar-hi part, i a la vegada un retorn al principis cristians que sempre havia tingut la maçoneria. Aquesta norma s’escamparia ràpidament per tot Europa i cada país en faria les seves variacions. Com i quan va arribar a l’Aleixar? No ho sabem, però les obres  i els nous altars de l’església, reclamaven bons oficials.

En cases particulars,

Decoració a l’interior de tres cases de l’ Aleixar                                                

 En aquesta, el compàs i el símbol de Jesús

 L’escaire, el Compàs , el símbol cristià ens recorden el Ritual Escossés Rectificat i una creu feta amb ossos, a Maria Magdalena.

D’aquestes persones vingudes  -ho comento a tall d’anècdota- de fora vila en tenim mostra en la  família Montguillot (segle XVIII) de Tarragona. El primer que arriba a l’Aleixar, és ferrer i de ferrers a l’Aleixar prou n’hi havia. Viu en una casa considerada de 2ª categoria –segons cadastre-. Més tard, ja tenim un Montguillot “mestre de cases”. Mentre els mestres de cases existents al poble declaren que cobren quatre rals al dia i que tenen feina 4 mesos a l’any, aquest mestre, cobra cinc rals (un 25% més) de sou al dia i te feina vuit mesos. Amb pocs anys aquesta família tindrà  terres i cases de primera qualitat. Els Montguillot en l’any 1735 els trobarem compromesos en les obres de l’altar major de l’església. Son Miquel Montguillot com a regidor i Joan, com a Majoral de l’altar i contribuent del mateix. Dins l’església, per aquella època es construeix la capella de Santa Fímbria, ja comentada.

* * * * * 

Adda.: Per aquest treball, m’ha servit de gran ajut el llibre LA MAÇONERIA DELS ORÍGENS AL FUTUR, d’Àngels Casanova i Jordi Rovira (col. Nisssaga, 21) una obra seriosa i detallada que recomano a tots els que vulguin ampliar coneixements sobre aquest tema.

No he pretès fer un resum de l’obra, ni molt menys plagiar-la, però si que n'he extret d’ella  aquells temes que m’han guiat en aquest treball.

Recordar també l’obra de Jesús Àvila Granados “La mitología templaria” (ediciones Martinez Roca) que parla abastament del valor i significat  de la numerologia –i moltes coses més- en les templaris.

A ells, el meu agraïment

Josep Pàmies