La maçoneria a l'Aleixar

per Josep Pàmies

Introducció

En el segle XIV ja tenim a l’Aleixar referències documentades d’un  nucli de població anomenat el Mas dels Maçons, topònim que al meu entendre fixa lloc i ofici. Apareixen en els Manuals Notarials de l’Aleixar que van des de l’any  1321 fins al 1343, com també en els Liber Juedorum de l’Aleixar. Llibres que van des de 1344  fins al 1348, (any de la pesta negre). On era aquest nucli de població es perd en el temps. Fins ara, les visites girades a diferents masies del l’Aleixar no ens mostren cap tipus de senyal o indici de la maçoneria. Tanmateix, les  persones que coneixen el terme a fons manifesten  no saber-ne rés d’aquest nom.

En algun lloc de la vall viurien..Vista des de la Mussara, Vilaplana en primer terme i després l’Aleixar

¿Per que és va perdre mas i nom? Una hipòtesi que hi veig, és que amb la pesta negra la població restaria molt minvada; els jueus començaren a ser perseguits i es reduirien considerablement tant la capacitat de crear nous projectes, com la situació creditícia. Els maçons restarien sense feina i emigrarien. Però que no sen sàpiga rés més del mas ni de la seva ubicació, és preocupant.

 Els haurem de seguir  a través dels signes, obres medievals i els referents documentats. Comencem per els signes:

1ª   Estela funerària maçònica a la paret externa de l’església de Sant Martí de l’Aleixar . Mostra eines de precisió, una maça petita i un paletí, tal vegada era “un company”?

2ª És més complicada. En principi sembla del Temple. Creu grega de vuit puntes i dues Roses de sis fulles amb la llavor de la vida, cadascuna d’elles dins d’ un  cercle. Un clar missatge templer. Les  roses de sis fulles i el 6 -entre moltes coses més-, són el símbol de la perfecció en les obres terrenals. ¿Tindria el finat alguna cosa a veure amb la construcció de Sant Blai i Sant Martí?, ¿era cavaller del Temple, o bé maçó?.

Peró, qui són els maçons?

Tal i com diu Josep Brunet (Biblioteca Pública Arús) “de la maçoneria actual en són les corporacions gremials de paletes i contractistes  que treballaren per tot Europa en l’edat mitjana..” – D’aquests gremis, en tenim referències als manuscrit maçònics anglesos nomenats Old Charges, dels quals els dos més antics són datats el Regius de  1390 i el Cooke del 1410, com també en tenim de més propers geogràficament. Em refereixo al Gremi de Constructors de Bolonya que en la  seva constitució del 1248 ja té 371 mestres pertanyents a gremis ben diferents.  Parlem docs de persones corporatives, organitzades i els hem de suposar, ben preparats sigui quina sigui el gremi en el que treballin

Això en quan als de l’edat mitjana. Els més antics hauríem de cercar-los en les cultures de les grans construccions (mesopotàmics, egipcis, grecs, etc) ja tots ells ja construïen amb normes de qualitat vinculades a càlculs matemàtics  

LES CONSTRUCIONS MAÇONES

 Si es tracta de construir una catedral o una església el lloc serà estudiat pam a pam,.  El Mestre verificarà la qualitat del sol, de la pedra, de l’aire, les línies d’energia i el seu encreuament, la línia central d’energia, las Hartmann, etc.. Dibuixarà la planta, fixarà la seva distribució i donarà instruccions als seus col·laboradors els companys. Aquests, a partir del plànols de planta i del llenguatge de l’obra (molt important) calcularan les alçades dels pilars, dels arcs i les parets, i donaran instruccions als aprenents, homes experts que treballen amb les maces ( d’aquí els prové el nom de maçons) sobre el conjunt de pedres a tallar, les mesures que tindran, formes i tot el que calgui per tal que l’obra final sigui agradable a Déu.

Cal dir però  que en moltes ocasions la feina de recerca del lloc  ja esteva feta si s’aprofitaven els llocs on el homes de la cultura lítica hi plantaren els centres de reunió o d’espiritualitat, o en les obres dels àrabs que també cerquen l’encreuament de línies per als seus edificis.

En  “ l’ordre de l’escaire i del compàs..” rés s’improvisa, tot segueix unes normes i un ordre.  Cada peça de l’edifici és un esgraó per aconseguir un conjunt que lloa al Gran Mestre. Per  tant personal agremiat, (companys i aprenents) materials i l’obra en si mateixa formen  plegats un ordre del qual només El Mestre en té claus i mesures.

I no estant sols. En certes ordres religioses els frares  dins al seus monestirs orant et laborant, estudien topografia i elabora’n normes de construcció. I tots  plegats frares,  maçons i Cavallers del Temple (fins la seva extinció) van omplin de construccions  viles i ciutats i el Camí de Sant Yago.