Consideracions sobre el sistema hidràulic a l'Aleixar a l'epoca musulmana

Josep Pàmies

LEXAR ( Lleixar, deixar, mantenir, del llatí LAXARE….) (1)

UN PLAER haver nascut en aquest raconet de mon, a les 8 del mati del mes d’Agost ( 8è. mes de l’any) ara fa uns anys...

Aquí he tingut ocasió de buscar i remenar amb el company Miguel Giribets Martínez una bona part del terme aleixarenc. Junts ens hem enfilat per aquets turons abandonats i plens d´història, I com no, resseguir també les partides del Prats, Roques i Camp del Vent que sempre ens sorprenen.

Restes de tombes, dòlmens esberlats, menhirs, pedres balladores, pedres que donen l´hora exacte en els solsticis, i un conjunt de casetes de pedra seca, que apart de donar cobertura agrària - si és necessari,- tant miren els primers raigs dels Sol en els solsticis, com els darrers raig de Sol en els dia de l’ocàs.

També hem vist arbres centenaris que ronden el mil·lenni i conjunts megalítics com son La Roca del Moro, La Font del Llop i, Camp de Vaques i l’enigmàtic conjunt del cim de Les Roques. Tots ells ens parlen d’un interessant temps passat. D’un temps on l’home sabia com moure grans pedres a la vegada que a traves d’elles perpetuava cultura, art i espiritualitat.

I com no, també hem vist les trinxeres del nostre terme fetes en la passada guerra civil espanyola. Una guerra, que tal i com em deia el meu pare “ ... Josep, “les guerres son per matar gent” . En aquell temps, això jo no m’ho creia..

Avui doncs, no anirem “per les muntanyes.” Ens quedem al poble i intentarem esbrinar que ens va deixar aquella cultura que tanta vida ens va donar. Parlarem dels àrabs i de la seva petjada. Comencem amb...

L'Aleixar, Possible casa musulmana

L’ESTABLIMENT URBÁ

Ja hem comentat en d’altres publicacions del blog com en temps dels àrabs es dissenyava una població agraria fortificada com ho és l’Aleixar. D’acord amb el treball del Sr, Pere Balaña i Abadia.(2) seria així:

Un turó en el qual es dissenya la plaça com a nucli central i carrers que pengen d’aquesta. Si el subsol ho permet, aquí, a la plaça es construirà un aljub per emmagatzemar l’aigua de pluja.

Un tancament superior de carrers esmentats en el que s’estableix el poder i les famílies benestants.

A continuació, les cases de la població on hi van tots el oficis.

Tot el conjunt descrit restarà perfectament clos amb el murs i torres de defensa

A extramurs, el raval o ravals i les masies amb els seus horts per tal d’abastir les necessitats de la població. Tot el conjunt vorejava les 4 Has.

I com no, la zona dels Ribats una mena de monjos guerrers de

l’ISLAM que tenen com a missions principals:

1) El disseny de la població i

2) la defensa global del conjunt.

(Font: Balañà P., L’Islam a Catalunya, Editor Rafael Dalmau)

Molí del Grau, filades planes de pedra, de construcció àrab

Per sort, encara podem veure moltes d’aquestes construccions. Avui us mostrarem els darrers treballs que hem fet destinats de reblar el que hem dit i publicat en d’altres apartats i començarem pel

SISTEMA HIDRÀULIC

De manera general, l’aigua per la població tenia com a primer referent la que avui coneixem com a Riera de la Vila i la dels aljups de les cases.

L’aigua de la riera citada era protegida i vigilada dels de l’inici del camí dels Prats fins l’assut. Aquest, deduïm, estaria construït entre el pas dels Puadors i la Font Vella”. Les constants disposicions fixades per La Senyoria recollides en el que podrien considerar un llibre d’Ordinacions del 1504, conservat per una família aleixarenca, en donen fe.

Aquesta documentació ens mostra –entre d’altres fets- la protecció que es fa de les aigües en bona part del terme. D’una banda les citades anteriorment, i del poble avall fins el Moli de la Roca, el Salvià i el gorg (el Salt?)

Veiem tot seguit unes disposicions per a protegir l’aigua:

“Mes han ordenat los dits prohomes (prohoms) amb voluntat de sa Sria. (senyoria) que tota bestia e tot nodriment (ramat?) de qualsevol que sia trobada del pas de la riera del puador amunt “pac” (entenem vol dir pagui) VI diners per bestia grossa e III si es bestia menuda i per bou arelat? lo bay (sanció ?) el doble.”

Els diners d’aquestes sancions es repartien així:

Lo ters per la Sria (senyoria)

Lo ters per “els mostaffs” amb indicació que son ells que han d’executar la feina i el repartiment de la sanció i,

Lo terç per l’acusador

Hem de destacar també que en aquesta zona es parla de l’Hort del Miralles “tocant al Puador“, on avui hi podem veure un tancat considerable amb restes d’una construcció. L’assut doncs, estaria prop del camí dels Puadors i de l’Hort del Miralles. D’aquest hort en parla el següent manament :

“......que no sia ningu que gosi pendre l’aigua del Cantó de l’Hort de Miralles al camí del Puador y de la fita amunt, ni rentar botes, ni fer ninguna brutedad de vi i que lo dany sia un ters per la Senyoria i les dues per els mostasfs...”. En aquest cas en concret els mostassafs, s’emporten les dues terceres parts de la sanció.

I continuen les disposicions i sancions per tal de protegir l’aigua d’aquesta zona fins al camí dels Prats com ho prova un document semblant a l’anterior referint-se a “no fer brutedats del pas de la riera dels Puadors amunt, ni rentar draps sots dany de III sous. “ sous que es `repartiran com es costum en 1 terç per La Senyoria,1 terç per l’acusador i 1 terç per “els mostasafs” . Aquesta disposició afecta “·En los limits d’agir (entenem del pas dels puadors) enfins lo cami dels Prats. Més clar, impossible

I es aquí precisament, en la zona tocant al poble de Puadors i Hort d’en Miralles on pren força la el tram de la riera de la Vila fins al camí dels Prats, on l’aigua tindria un doble ús: l’agrari per a les hortes avui conegudes com a “de Sant Antoni, La Bassa del Coll i Puadors”, i el domèstic.

Netejada i protegida per les lleis locals, l’aigua restaria emmagatzemada a l’assut. I d’aquí i segons les necessitats a través del Carrer de l’Aigua “in vico vocato de l’Aygua, 2 d’abril 1346“ s’aniria distribuint per la població.

Anotar també que les disposicions de protegir l’aigua afecten a bona part del terme de l’Aleixar quan es disposa “no amerar cànem de la presa del Molí de la Roca amunt, ni de les pafseres del camí de Salvià amunt, ni “en lo gorg que estava les pafseres del camí del Salvià” (¿ El Salt? ).

Per els camins i sèquies que versen l’aigua al assut, hi veiem la següent disposició: “D’ scurar ciques ( sèquies) e camins ... que tota vegada que los jurats haurant fet crida que tot hom escur la siquie e camins a dins vuit dies i haie agut fer...” tot això controlat per els mostasafs amb la sanció acostumada si no es respecta la disposició.

En quan al consum humà fer notar que algunes cases tindrien els seus dipòsits d’aigua de pluja. En el Carrer de la Raval Alta he vist una casa que en el seu interior conserva canalitzacions d’aigua de la teulada fins a un dipòsit en terra. No crec que fos un cas aïllat. Anem tot seguit a seguir l’aigua de les rieres.

Un detall de La Bassa del Coll...

LA RIERA DE LA VILA

Era la font principal d’aigua per a abastir la població. Ve d’Alforja regant al seu pas diverses hortes (Sant Antoni, la Bassa del Coll, Puadors, etz.) i tal com om hem vist mes amunt, al peu del camí dels Prats es començava a protegir l’aigua que anava destinada al consum de la població.

De les obres d’aquell temps, avui encara en tenim restes prou interessants que intentarem comentar. Sortint del poble i agafant el camí del Camp del Vent (part de Ponent) que voreja la riera, se li ajunta no massa lluny del poble el Camí del Roques on hi trobem ( mirant a la riera) una construcció de pedra seca. En principi sembla una caseta de pagès. Ara bé, per ses seves característiques ( ubicació i energia del lloc) creiem podria tractar-se d`un lloc de vigilància de les aigües destinades al consum agrari. Aigües que son recollides a LA BASSA DEL COLL

Amb Miguel Giribets hem estudiat els dos, i per sistemes diferents:

1. La caseta de pedra

2. Mur de la riera

3. La Bassa del Coll

Els dos coincidim en un fet interessant. La datació d’aquestes obres voreja els mil anys d’antiguitat. Un fet que es manifesta també en moltes portalades del poble... per anar-hi pensant.

La Bassa del Coll. Sistema de protecció de l’aigua que regava els horts tocant al poble amb dos ramals a saber:

Un per els horts ubicats en la zona Nord del poble fins bona part de la zona Est, acaba en una bassa ubicada a peus de l’antiga muralla.

I una altra ramal que regava els horts de Ponent i baixava (no fa massa anys) pel Carrer de Fora i Sud de la població. Sembla que també acaba els seu trajecte en una bassa,la de l’Hort de Cal Rei.

Prop d’aquestes hortes, avui encara conserven el record dels ribats (monjos guerrers de l’Islam) al carrer de La Ràpita.

I dins la població, moltes portalades de pedra amb l’arc de mig punt. Algunes d’elles –creiem- son tan antigues com l’Horta de la Bassa del Coll.

L’actual L’Aleixar (com aquell que no vol la cosa), té molt a dir.....no?

 

Al fons, camí dels Puadors vist probablement des de “l’Hort del Miralles”

===============

Notes

1. EL CATALA DEL SEGLE XIV en textos notarials del Matarranya (TeroL) JAVIER GIRAL LATORRE (director en Filologia catalana de la Universitat de Saragossa), i Mª. TERESA MORET OLVER, Doctora en Filologia HISPANICA de la Universitat de Saragossa..

2. L’ISLAM A CATALUNYA segles VIII-XII. Col.Nisaga, num.13) RAFAEL DALMAU, Editor