Esteles discoidals de l'Aleixar
Josep Pàmies

Esteles discoidals de l'Aleixar

Formen part del ric i variat patrimoni medieval aleixarenc. Procedents de l’antic fossar passaren de ser un element de fixació funerària a un element decoratiu extern. El fet d’estar encastades a la paret  ens redueix la visió global de l’estela, ja que aquestes -normalment- tenen treballades les dues cares i en alguns casos -pocs- l’anella que les envolta. Campisábalos (Guadalajara) per exemple.

Ens parlen d’oficis, gremis, orígens, etc., i espiritualitat. En algun cas son ben iròniques, com a Fuentespalda (Baix Aragó) en la que en un d’elles hi ha un tiara papal.

En el moment en que aquesta pràctica decorativa es generalitza, una gran majoria d’elles passen a formar part com a elements ubicats en la part alta de les parets dels fossars. En tenim exemples encara a Godall, l’Albiol, Mont-ral, etc. A l’Aleixar en tenim una que acompleix aquesta funció, encara que obres posteriors han amagat un part d’ella.

I ja que hem parlat de  Fuentespalda  creiem pot interessar saber el que va passar amb elles.  Per decisió del poble, les esteles es traslladaren novament el cementiri actual, habilitant-hi un espai adequat que permet estudiar-les amb deteniment. Tot un exemple.

Il·lustració 1. Fotografia de M.Giribets. Correspon al treball  sobre esteles discoïdals de Fuentespalda, que l'autor ha publicat en el seu blog mgiribetshistoria@blogspot.com

Centrant-nos en l’Aleixar direm que el total d’esteles que avui veiem són 12, repartides en las façanes Sud, Oest, Nord i una a l’interior del campanar. Tant sols les veiem en una cara i la temàtica que ens ofereixen és:

• 5 Creus Gregues

• 1 Creu Grega amb 8 puntes i 2 flors hexafòlies

• 1 flor de 6 fulles  

• 1 Creu Paté

• 3 escuts heràldics

• 1 símbol maçònic

Intentarem analitzar tot seguir el seu significat

LA CREU GREGA

Es una de les simbologies més utilitzades en diferents cultures. La veiem en el mon celta amb cercle central i creu sobreposada de braços més llargs, o en representació  al deu Odin a la mitologia escandinava. En el mon egipci representa al Sol i els quatre elements que mouen la Terra (aire, aigua, pedra i foc). En el mon cristià defineixen les plantes de les esglésies bizantines. En les catòliques s’utilitzaren fins la vinguda del Cister, el qual les  substituí per la creu llatina ens les construccions d’esglésies  romàniques i gòtiques.

Creu i cercle a  Faido, Pais Basc (comtat de Treviño)

La pregunta que ens fem es de quina època ens parlen les nostres esteles?. El més fàcil és ubicar-les a l’edat mitjana, però ni podem tancar a la portar a una cultura cristiana pre-romànica, ni a una cultura medieval que prengués aquesta creu com a símbol de la desapareguda església dels Sants Apòstols de Constantinoble; posem per cas, el Temple.

D’aquesta ordre del Temple us presentem un grup d’esteles ubicades en la part més alta de la façana Sud (Carrer Pont de l’Abadia) com a possibles referències a membres d’aquesta comunitat. Ho fem, prenent com a referència les moltes iguals i/o semblants a les que  mostrem i que hem vist escampades per bona part del territori hispà. Per això ens preguntem:

Els Cavallers del TEMPLE,  a l’Aleixar?

No en tenim cap notícia, però sabem que a l’Aleixar hi havia cavallers (militem) de la nissaga dels  Timor  (s. XIV). Aquesta  tingué un cavaller que prengué el nom de Ponç de Timor, (s.XIII)  Com passa tot sovint el nom perdurà entre ells. Uns vingueren a l'Aleixar (Ponç de Timor 1344 i el seu fill Francesc que n'era el batlle)  un altre fou lloctinent general de les Muntanyes de Prades. Parlem del temps en que el Temple ja n'era extingit, per tant les nostres esteles - si són d'ells -  venen de temps més antic.

Com a cavallers amb càrrecs importants i vinculats al Temple, hi veiem entre d'altres:

1.  Jaume de Timor, com a preceptor del Temple a Gardeny i  lloctinent de Catalunya
2.  Arnau de Timor, Comanador  templer del castell d'Alguarie ( Segrià)
3.  Un dels sis cavallers que no acceptaren la rendició de Miravet...

Una història per a rastrejar-la, peró no és aquesta la intenció del present trreball.

Tot seguit us proposem analitzar aquest grup d'esteles amb d'arrels templers

LA FLOR DE LA VIDA o ROSA HEXAFÓLIA

Il·lustració 2 La flor de la Vida o Rosa hexafólia

Un símbol utilitzat per moltes cultures com a multiplicadora de la vida i sense fi. Fet el cercle, amb el mateix radi i a una distància de 60º marcarem 6 punts; des d’aquí, anirem fent cercles (6 en total) que passaran pel centre del primer. El resultat finar serà una flor de sis fulles que a la vegada engendra sis cercles més... i no te fi. Un exemple el podem veure a l’església de Farena.

Fou molt utilitzada pels cavallers del Temple.

CREU GREGA DE 8 PUNTES i DUES ROSES HEXAFÒLIES ENCERCLADES

L’hem vist igual en una banderola de Montblanc. Personats en aquesta població per a saber-ne més, hem preguntat a l’arxiu, ajuntament i persones vinculades i ningú la recorda. Almenys així ho diuen.

Il·lustració 3 Creu de vuit puntes  fou la base del criptograma, eina amb la qual es transmetien missatges xifrats (J. Avila) amb dues “flors de la vida” encerclades

Estem davant d’una creu de vuit puntes. El 8 - tal com diu Juan G. Atienza-,  va lligat a la vida i obra dels cavallers del Temple. Piles baptismals, la base de les cúpules, absis partits per la meitat formant un polígon de cinc costats, els pilars i un llarg etc de l’època medieval en son exemple. Villarcàzar de Sirga, San Martin de Frómista o les esglésies i ermites d’Aguilar de Campoò, terres en les que el Temple i deixà una forta petjada, en són una petita mostra. 

CREU PATÈ.

Il·lustració 4- El buidat de les 4 ametlles formen la creu

Símbol templer per excel·lència. És la ornamentació del peu d’oca. La veurem en llocs propers com poden ser Mont-ral i l’Albiol, així com per tot arreu un aquesta ordre va establir-se.

ESTELA HERÀLDICA, 1

Il·lustració 5 -  8 Puntes, amb restes de la Tau (cercle)

Encerclat dins la corona exterior hi veiem un Sol de vuit puntes. En el món celta, si en el centre hi ha un disc, segons el color que se li doni pot representar al Sol o be la Lluna. En el nostre cas no hi veiem rés d’això, però si que es veuen les restes d’una TAU, símbol templer utilitzat moltes vegades com a clau  en les portalades (Ponferrada, per exemple).

Jesús Avila Granados ens diu que “La T arquejada es troba en nombroses edificacions  relacionades amb el Temple” .... i en punt apart apunta: “Muy pocas letras  de los alfabetos de cualquier cultura, tanto de Oriente como de Occidente , han recibido tanta admiración como la T”(1). La trobem ja en l’antic Egipte i és l’equivalència de la Theh hebraica, on se li dona un valor numèric de 9.

Deixem ja l’Orde, i seguim:

SIMBOL MAÇÒ

Il·lustració 6  Eines per a treballar  amb una sola ma

 Sense deixar la façana Sud (Pont de l’Abadia) ens trobem amb un símbol de la maçoneria, i no ens estranya gens puig que en el segle XIV, l’Aleixar tenia dins el seu terme el “Mas dels Masçons” amb un nucli de població ben actiu. Entre 1345 i 1348 s’hi anoten en el Mas,  sis matrimonis que acudeixen el préstec i relacionats  tant dins la vila, com amb d’altres de veïnes (La Pineda, Cambrils, castell de Vilafortuny, etc.). 

En treballs publicats per diferents autors, veiem que aquesta estela l’assignen a un “mestre de cases”. Tot pot ser, però un mestre de cases no utilitzava maça de mà i paletí com a símbols, això eren eines més aviat dels companys (ajudants del mestre i encarregats de fer els treballs d’acabats i refinats). Les eines del mestre, eren més aviat l’escaire, el compàs, i en segon terme la verga d’avellaner (per resseguir les energies de la terra) i el pèndol. Cap d’aquests elements hi són presents  en l’estela.

ESCUT HERALDIC  2, o familiar

Es d’un gòtic tardà. Hi ha el nom de  “G. MARINER” i al peu, la ma de Fàtima, com a record d’una persona de pau. En el nostre apartat del blog “Gent de Casa”, hem parlat de Guillem Mariner, com a home culte, mitjancer en conflictes, financer i home i de pactes.

Deixem ja la façana Sud per anar a la Oest. En ella hi veiem tres esteles, dues en la part alta i a la dreta. Tenen les dues la creu grega sense peu, una amb creu repujada i l’altra rebaixada.

Il·lustració 7 Creu grega incrustada

Prop d’ella la segona

Il·lustració 8   Creu grega repujada

ESCUT HERÀDIC num. 3

La tercera i situada al mig de la paret, en la part mitjana, ens porta el record del llinatge antic, els ALEMANY

Il·lustració 9 En la part alta d’amunt al plomatge, sembla haver-hi un escrit

D’aquesta nissaga en diuen que...

El seu escut és una ala (una  o més)  i que  “el llinatge alemany prové del llinatge imperial dels comtes d'Astolberg, sobirania de prínceps d'Alemanya; diuen que Querart, cavaller, comte de Astolberg, casat amb Clotilda, de la sang reial de la casa de Baviera, va ser segondogenit a Querart Rachmont, es va casar amb Claramunda del llinatge Reial dels antics reis de França, i va ser un dels nou herois (es refereix  als nou cavallers (2) que travessaren l’Aneu i l’Aran per a assetjar Girona)  a les ordres d’Otger Catalón que  en l’any de 735 va emprendre la conquesta de Catalunya.”

Els Alemany, de  Catalunya passaren a la corona catalano-aragonesa. Avui es troben per tot el territori hispà (del Blassonari de Genealogía i Heráldica, referent als Alemany penjat a internet).

Hem d’entendre que això és llegenda basada en fets històrics. Si be és cert que Otger, duc Aquitània junt amb nou cavallers o capitans donaren peu als  Capitans de la Fama, també ho  és el fet que els noms de la majoria d’ells apareixen en la nostra historia a partir del segle XI, llevat de Dapifer de Moncada (dapifer és Senescal) que era fill d’Otger, i Bernat Roger d’Erill (977).

És com si amb la llegenda s’hagués pretès englobar quatre generacions de cavallers compromesos amb la Reconquesta i donar-li una similitud amb els nou cavallers que fundaren l’Orde del Temple (s. XIII) quan ens diu que  Otger Cataló va reunir els Capitans de Fama a l’ermita de la verge Negre de Montgrony -prop de Ripoll-, ajuntaren llurs espases per la punta i juraren lluitar fins la mort per tal d’expulsar de la terra als homes de la Mitja Lluna.

Al contemplar aquesta estela, es trobem davant una altra referencia medieval important: els Alemany, perpetuats a la nostra vila als haver-hi almenys un d’ells que hi reposa.  Junt amb Ferran (s.XII) i els Timor (s.XIV), recordats en  documents escrits i publicats anteriorment en el nostre blog. Poc a poc, anem obrin portes a l’estudi humà de la nostra època medieval, sense oblidar-nos dels Adret, Boniac, Cap, Maymó, Ravalla, etc. i les famílies cristianes esmentades en el blog.

Seria profitós que tant en l’estela del cavaller Alemany com la de la Rosa Hexafòlia es prenguessin mesures de protecció com més aviat millor. Els seu estat actual, és ben deteriorat.

FAÇANA NORD.

Hi ha dues esteles amb Creu Grega. Són les úniques que tenen peu.

Una d’elles la podem veure passant per el Camí dels Masos, envoltada de totxanes. 

Il·lustració 10  Al Camí dels Masos

L’altra no és visible des del carrer ja que  es troba al peu de la paret superior que suporta la teulada de l’església,  i darrera la capella de Santa Fímbria.

Il·lustració 11  Creu grega a la façana Nord

La darrera estela que comentem és una amb Creu Grega enquestada dins el campanar. Concretament, és la tercera escala del sisè tram i és mig tapada.

Il·lustració 12  6é. Tram d'escales dels campanar. 3º escala

Aquestes són les que podem comentar. En la paret Sud (carrer Pont de l’Abadia) es veuen en dos llocs pedres en formes circulars que be  podrien ser-ne dues mes.

I és que lo "lloc e terme de la Lexar,"  no para de sorprendre. No creieu?

- - - - - - - - - - - - - - - 

(1) Jesús Ávila, La mitología templaria, Mr.ediciones martinez roca 2003

(2) Capifer de Moncada, Galcerà de Pinós, Hug de Mataplana, Galcera Cervera, Galcerà de Cervelló, Grao d’Alemany, Bernat d’Anglesola, Gisbert de Ribelles i Bernet-Roger d’Erill