Necròpolis de Les Costes

Josep Pàmies

Miguel Giribets

Necròpolis de Les Costes

És un conjunt de gairebé una desena enterraments tumulars situats en un espai de terreny reduït. Les seves característiques són les següents:

-> Datació: entorn als començaments del primer mil·lenni a.n.e., encara que l'absència de restes materials en superfície (ceràmica ...) impedeix una datació ajustada.

-> Energia: en tots els casos, són acumulacions de pedres al voltant d'un centre d'energia negativa d'unes 3.000 UBV. Durant mil·lennis s'han utilitzat els punts d'energia negativa com a llocs d'enterrament pel fet que en ells les restes orgàniques es descomponen més ràpidament; al mateix temps, aquests punts espanten a depredadors (gossos, llops ...)

-> Orientació: tan sols en un cas podem establir una orientació cap a la posta del sol en el solstici d'hivern; en la resta, com són circulars i no apareix cap indicació més, no es pot establir orientació astronòmica alguna. 

-> Saquejats: pel mal estat de la seva estructura (pedres escampades ...), assumim que han estat saquejats en diversos moments.

Túmul 1. En forma d'elipse, amb diàmetres de 2.50 i 2.10 metres. Orientat a la posta del sol en el solstici d'hivern, moment en què el sol acaba el seu cicle més feble i amb dies més curts i comença un cicle cada cop més lluminós i de dies més llargs. És la idea de mort i resurrecció / re-naixement: el sol que mor ja molt debilitat i el sol que reneix cada dia més fort. També s'associa el solstici d'hivern en moltes cultures amb el començament de l'any, és a dir, amb l'any que mor i amb l'any que neix.

Túmul 2. En forma circular, amb diàmetre de 2,40 metres.

Túmul 3. En forma circular, amb diàmetre de 5 metres.

Túmul 4. En forma circular, amb diàmetre d'1 metre.

Túmul 5. En forma circular, amb diàmetre de 2 metres.

Túmul 6. En forma circular, amb diàmetre de 3 metres.

Túmul 7. En forma circular, amb diàmetre de 2 metres.

-> Els primers llogarets

Als voltants del començament del primer mil·lenni a.n.e. es consolida el procés de sedentarització: els grups humans s'assenten d'una forma ja més o menys estable en llogarets per espais més o menys llargs. Desapareix l'ocupació estacional en agrupacions desordenades de cabanes i l'habitatge en coves.

L'agricultura i la ramaderia són la base de subsistència, encara que la recol·lecció i la caça se segueixen practicant. La ramaderia d'ovelles, cabres i bestiar boví va ser durant molt temps l'activitat econòmica principal, el que explica l'estructuració de la població en grups familiars nòmades. Pel que fa a l'agricultura, predomina el cultiu del blat, ordi, llegums i fruiters.

També és l'època en què es coneix el ferro, que substitueix els objectes i armes de bronze. El nucli miner més proper se situa en els voltants de Falset (plom i plata), encara que també es parla d'explotacions mineres a l'Aleixar desconeixent a quina època es remunten.

Cal fer referència a emigracions europees que van passar de l'actual França cap al 1.100 a.n.e de gents que practicaven, a més de la metal·lúrgia del ferro i l'agricultura amb arada, l'enterrament per incineració dipositant els cadàvers en urnes. És el que s'ha anomenat la Primera Edat del Ferro. Al 1300-1200 a.n.e. va tenir lloc a Europa un canvi climàtic que va propiciar el desplaçament de pobles d'Europa central cap a l'Oest.

Sepultura tumular. Font: F.Gracia i altres, "El libro de los íberos", Ed. Medol

-> L'enterrament tumular

Els camps d'urnes són el precedent de l'enterrament tumular. Es tracta de cementiris formats per urnes -que contenen les restes incinerades del difunt- i que s'enterren en petites fosses juntament amb el seu parament. Aquesta cultura es coneix a Europa central des de poc abans de l'any 1.000 a.n.e.

Els Camps d'Urnes són enterraments individuals i per incineració. Amb ells es tanca la fase dels anteriors enterraments col·lectius megalítics o en fossa per inhumació. És un canvi cultural molt important. Això ens revela que estem en una societat on es va consolidant una elit aristocràtica que va acaparant la riquesa i que, per singularitzar als seus components i mantenir el seu domini, imposa els enterraments individuals amb el seu parament corresponent. Al mateix temps, el canvi en el sistema d'enterrament té una intenció ideològica clara: es passa de la inhumació a la terra (el retorn a la Mare Terra, dins el cicle de mort i re-naixement en el marc d'una cultura matriarcal) a la incineració en què les restes convertits en fum pugen al cel, on habiten els nous déus que presideixen la societat patriarcal.

A diferència dels camps d'urnes, en què simplement s'enterra l'urna sense més, els túmuls són una construcció de mida considerable que pretén ser un monument que pot ser visualitzat pels membres de la societat, per evidenciar que la dominació de les elits aristocràtiques del moment serà etern com ho és la pedra.

Els túmuls són, doncs, un element de prestigi social: tenen un gran visibilitat i obeeixen a uns criteris i ritus (característiques de la construcció, aixovar funerari, ritu d'incineració, forma rodona, orientació solar ...). Són la mostra del poder d'una aristocràcia gentilícia i que està cridada a enriquir-se gràcies al comerç amb els pobles de la mediterrània (etruscos, fenicis, grecs ...). En aquests ritus s'exalta la memòria del mort com un element més de domini dels sectors dominants de la societat: el mort és un heroi al qual es deu la defensa del territori, el benestar de les persones de la tribu i la fecunditat i fertilitat de terres i bestiars; d'aquesta manera es cohesiona el grup social al voltant de la jerarquia aristocràtica dominant.

La resta de la població seria sepultada directament en terra i per això tot just no ha quedat rastre, encara que hi ha alguna evidència en aquest sentit al Coll del Moro de Gandesa.

La forma arrodonida dels túmuls tindria un caràcter astronòmic: seria una reproducció de l'òrbita que descriu el sol durant el dia, marcant amb la cista la posició en què l'astre rei es posa. En qualsevol cas, el túmul rodó és una projecció del cel sobre la terra.

Enterrament tumular. Font: temporalmagazin.com

-> Els ritus funeraris

Poc sabem dels ritus funeraris en aquest moment. Per analogia amb altres cultures i altres moments posteriors, hem de suposar que al mort se li vetllava al seu habitatge fins que era transportat en processó al lloc d'incineració. Allà era col·locat sobre una pira de llenya, amb els seus millors vestits i algunes pertinences, on era cremat. També és possible que tingués lloc un banquet funerari i el sacrifici d'alguns animals.

Primer es cremava el cos en una pira. Era bastant habitual que quedessin restes sense cremar, que eren embolicats en una tela i dipositats a l'urna. Sense esperar que les restes de la cremació es refredessin, es procedia a la retirada i dipòsit a l'urna, de manera que això afavoria la soldadura de les restes dels ossos amb les parets de l'urna. És per això que algunes urnes apareixen destruïdes (per efecte de la calor dels ossos) o amb les seves parets interiors cremades.

Tenim una altra referència diversos segles després, amb l'historiador romà Titus Livi, quan descriu un enterrament durant la Segona Guerra Púnica (218-201 a.n.e.): danses i combats militars al voltant de la sepultura. L'enterrament de Viriato també apunta en aquesta direcció. Però no podem afirmar amb seguretat que el que ha passat al segle II a.n.e. es feia també uns quants segles abans.

Des de molt antic es té la creença que el difunt en el més enllà tenia les mateixes necessitats que en aquesta vida. Per això en les sepultures trobem aixovars funeraris. A partir de la Primera Edat del Ferro els aixovars funeraris es fan més complexos, contenint objectes de bronze i després de ferro.