Històries de l'Aleixar

Trinxeres de la guerra civil 1936-1939

Josep Pàmies
Miguel Giribets

La proclamació de la República el 14 d'abril de 1931 va ser una festa també a l'Aleixar. "Sabem que la República va ser rebuda amb molt d'entusiasme a l'Aleixar i que el dia de la constitució del nou ajuntament es van issar les banderes catalana i republicana i es va fer una sorollosa tronada como a inici de festa. Tot seguit, una gran manifestació per tot el poble, amb banda de música inclosa, tocant La Marsellesa i La Santa Espina. A la nit es va fer un gran ball al centre de la Joventut Republicana Catalana -legalitzat de feia poc juntament amb el Centre Republicà Federal- que fou molt concorregut. La valoració que en fa, d'aquesta festa, el cronista del diari 'Les Circumstàncies', el 18 d'abril de 1931, és que al poble "no hi ha ningú que tingui esment d'altres actes semblants ni amb ocasió de festes majors"." (Anglés F. i Ventós J.M., L'Aleixar).

Publicitat de dues botigues aleixarenques durant la República. (Font: Anglés F. i Ventós J.M., L'Aleixar).

La localitat comptava amb 870 habitants el 1930, dels quals el 73% sabien llegir i escriure. La major part de la població eren pagesos, petits propietaris i jornalers. Pel que fa a l'activitat comercial i de serveis, segons dades de 1932 i 1934 l'Aleixar comptava en període republicà amb 4 botigues, 2 botigues d'embotits, 1 fruiter, 2 carnisseries, 1 estanc, 3 forns de pa, 2 barbers, 2 tavernes, 1 cafè, 2 posades, 1 cinema , 2 societats (Casino l'Unió i Sindicat Agrícola), 1 metge, 1 farmàcia, 1 llevadora, 2 molins d'oli, 2 ferrers, 4 colliters de vins, 2 fusters, 4 venedors de llet, 3 comissionistes, 1 recader a Barcelona, 1 sastre, 1 camió i 1 màquina de "descrifollar" avellanes.

Durant la Segona República va ser quan, el 1933, va arribar l'aigua corrent a totes les cases.

Mapa amb l'ubicació de les 3 trinxeres més properes a l'Aleixar

A l'esclat de la guerra van canviar les autoritats. Es va formar un Comitè Revolucionari presidit per Francesc Salvadó i Olesti, del POUM, i l'alcalde del nou ajuntament va ser Josep Camprubí i Llauradó. Hi va haver alguna detenció d'algun element partidari de l'aixecament militar, però no es va produir cap mort. En el front sí que van perdre la vida 17 joves de l'Aleixar.

Trinxera 1, a Les Costes. No és molt gran, té una llargada d'uns 20 metres; l'ample és de 1,5 a 2 metres. Coordenades: 41º12'4.86''N - 1º3'10.00''E

La guerra no va afectar especialment a la localitat a causa del seu allunyament del front i al fet que tampoc tenia en el seu terme cap objectiu militar ni civil. Des del poble es veien els bombardejos de Reus; és per això que a partir de 1938 es refugien a l'Aleixar gents de Reus fugint de les bombes. El cel va ser un banc de proves per a l'aviació alemanya i italiana i tant Reus com Tarragona van ser llocs escollits especialment per provar els efectes dels bombardejos sobre la població civil. La proximitat de Mallorca convertía a l'illa en el "portaavions estàtic" adequat per aquesta finalitat.

Trinxera 2, a Les Costes, de grans dimensions, amb una llargada als voltants del mig kilometre. Coordenades: 41º12'17.79''N - 1º3'7.50''E

Les condicions de vida van anar empitjorant a partir de 1937 i sobretot a partir de 1938: fam, problema per trobar queviures, derrotes al front de batalla ... Tot això minava la moral de la rereguarda.

Mapa de les trinxeres republicanes de l'Aleixar

Al gener de 1939 va arribar un destacament de soldats per fortificar el terme municipal. Es van cavar varies trinxeres: a les Costes, al Puig d'en Gulló, a Sant Antoni i a les Trilles. L'altura de le trinxera del Puig d'en Gullo és diferent a les de les Costes, segurament per adequar-se al desnivell del terreny en el pla i mantenir, per tant, el mateix angle de tir.

El dia 14 de gener els soldats republicans van haver d'anar precipitadament a causa de les proximitat de les tropes feixistes. Aquest mateix dia, a la tarda, les tropes d'en Franco entraven a l'Aleixar. A la nit, aquest exèrcit ocupava una línia que anava des de Cambrils fins al Gayà passant per Falset, Alforja, l'Aleixar i Vallmoll. L'exèrcit republicà no havia tingut temps de reorganitzar-se després de la batalla de l'Ebre.

Trinxera 3, a Sant Antoni. En molt mal estat. Coordenades: 41º12'5.34''N - 1º2'21.45''E

Començava una llarga nit que duraria gairebé 40 anys. La carta dels militars feixistes de Reus a l'alcalde de l'Aleixar el 14 de febrer de 1939 era un avís del que estava per arribar: "Sírvase Ud. remitirme con la posible urgencia una relación clara y breve de los desmanes cometidos por los rojos, en las personas y en las cosas de esa jurisdicción, desde el 18 de julio de 1936, hasta la entrada de nuestras tropas, haciendo cuentas de quienes son los autores, caso de ser conocidos".

Font: Anglés F. i Ventós J.M., L'Aleixar