Generalitat de Catalunya. Patrimoni arqueològic de l'Aleixar.

Mas de l'Anguera

Cronologies 

Des de Neolític ? fins a Bronze ? ( -5500 / -650 ) 

Tipus de jaciment 

Varis desconegut 

C. Cuenca/ P. Otiña/ D. Ynguanzo, octubre / 2005, Restes de Mas d'Anguera. 

Descripció 

S'accedeix al jaciment pel camí que surt a la dreta de la carretera que va de Vilaplana a la Mussara, una vegada s'ha passat el punt kilomètric 12. Desprès de passar per davant d'una ermita, a l'esquerra del camí, es localitza el mas d'Anguera. El jaciment es troba uns 300 m a l'est del mas, en un turó cobert per bosc de pins i matolls. 

Salvador Vilaseca va relatar que "a mig kilòmetre del Mas d'Anguera (...) en una quintana de la vall granítica de Mas Cabrers i Mas Ripoll, anomenada Bosquet de la Sènia, existeix un conjunt de blocs granítics erosionats, no desintegrats en sauló ni transportats pel corrent gràcies a la seva situació enlairada en relació amb el nivell del llit del barranc, els quals formen una petita cova de boca triangular encarada al SW. El conjunt de roques té l'aparença d'una construcció megalítica, però sembla més probable que l'amuntegament de blocs granítics es degui a les causes naturals explicades. Amb tot, hi ha almenys una disposició artificial de pedres en forma de semicercle al voltant de la boca de la cavitat. També hi ha dues lloses de tanca i una llosa de solera, aquesta potser natural. Els dos grans blocs que formen la cavitat són irregulars, no presenten cap senyal de treball i amiden més de 2 metres en la dimensió màxima (...). El semicercle de pedres que rodeja la boca de l'espai buit té 1'80 m de radi exterior i 1 m de radi interior, essent per tant la diferència de 0'80 m l'amplada de la faixa de pedres; la seva alçada no passa de 20 cm i les pedres més grosses tenen us 40 cm de costat. Les mides de l'obertura són: 1'50 m d'ample per un metre d'alçada. La fondària de la cavitat és de 1'50 m...". 

La intervenció arqueològica realitzada per Salador Vilaseca i Mn. Pere Batlle, conservador del Museu Diocesà de Tarragona, va permetre recuperar alguns fragments de ceràmica llisa molt mal conservada, catalogada com a prehistòrica i pertanyent a un o més recipients. 

L'estat actual de l'indret és boscós, i esdevé molt difícil distingir el lloc on Salvador Vilaseca va trobar els grans blocs granítics. Per altra banda, el fet que el material recuperat durant l'excavació duta a terme per Salvador Vilaseca i Mn. Batlle resti encara inèdit i pendent d'estudi no permet confirmar cap cronologia segura per aquest jaciment arqueològic. 

Referències bibliogràfiques 

VILASECA ANGUERA, S, 1936, La indústria del sílex a Catalunya. Les estacions i tallers del Priorat i extensions