Generalitat de Catalunya. Patrimoni arqueològic de l'Aleixar.

Mascabrés

Cronologíes 

Des de Medieval fins a Modern ? ( 400 / 1789 ) 

Tipus de jaciment 

Lloc d'habitació amb estructures conservades casa 

C. Cuenca / P. Otiña / D. Ynguanzo, agost / 2005, Llogaret de Mascabrès. 

Descripció 

S’accedeix al jaciment a través de la carretera que uneix La Selva del Camp amb l’Aleixar i Vilaplana. Poc desprès del Coll de la Batalla, a uns tres quilòmetres del poble de l’Aleixar, a la cruïlla del Camí de l’Aleixar a Mascabrès trobem a mà dreta un llogaret abandonat i mig en ruïnes que es coneix com el Mascabrès. 

La documentació escrita ens indica que és una zona d’hàbitat originada al voltant d’un "mas vell" que probablement fou construït al segle XII. En el fogatge de 1497 hi apareixen tres focs o famílies. Al segle XVI-XVII hi han set focs. Sembla que Mascabrès, tot i que sempre ha estat agregat al terme de l’Aleixar, havia creat un petit terme o territori propi no oficial, més o menys ben definit que anava de la Font del Llop fins al Coll de la Batalla i que formarien la mateixa partida de Mascabrès i les de les Roques, les Socarrades, els Peregons, la Bruguera,el Rocar i els Colls. 

Les tasques arqueològiques dutes a terme al llogaret de Mascabrès es realitzaren en tres fases: desbrossament, rebaix mecànic i excavació en extensió. Aquestes tasques han permès documentar un conjunt de cases que pertanyen al petit llogaret d’origen medieval. A aquestes vivendes, deixant de banda el seu nivell d’abandó, presenten una fase d’ocupació i se’ls pot atorgar una hipòtesis de tipus funcional sobre les estructures localitzades que van des de cuines fins a zones d’ús comunitari. 

Pel que fa als moments fundacionals no es coneix cap dada que permeti una aproximació ja que l’excavació no va contemplar l’exhumació d’estrats relacionats amb els primers moments del llogaret, sent els nivells de freqüentació detectats els límits de l’excavació vertical. En qualsevol cas, tot i que el nucli poblacional de Mascabrès ja es menta a partir del segle XIII, l’àrea excavada del jaciment ha atorgat una cronologia d’amortització del segle XVIII, trobant-se abandonat i immers en un procés de colmatació a partir del segle XIX i fins el segle XX. 

A l'esquerra de la carretera és pot apreciar encara una gran construcció de planta quadrangular amb compartimentacions internes. També es pot observar un pou i diferents estructures muràries sense aparent conexió. 

Estat de Conservació 

Dolent 

Tipus intervenció 

2000, Excavacions: urgència 

Documentació

Memòries i informes

Carbonell Muiños, M.C. (1999-2000). Memòria de la prospecció arqueològica i el seguiment arqueològic a la carretera de la Selva del Camp a Vilaplana. La Selva del Camp, l'Aleixar i Vilaplana (Baix Camp). Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, num. reg. 3980

Referències bibliogràfiques

ANGLES, F.; VENTÓS, J. M., 1983, Guia de l'Aleixar (Baix Camp) MANET, A., Clau

MANET, A., 1962, Toponimia de l'Aleixar i del seu terme