Els molins fariners

Josep Pàmies i Miguel Giribets

Disputes per l'aigua i Ordenacions medievals

En el cas de l'Aleixar, els molins es van construir al llarg de la Riera de l'Aleixar (avui coneguda com Riera de Maspujols). El tema de l'aigua sempre va estar present en les disposicions del Comte Prades, el senyor feudal de la zona; així es reflecteix en un document del segle XIV: “Ytem un acte en paper en  lo qual hi ha tres provisions del infant Don Pere acerca de les aygues y partions del terme publicades lo any 1342” (citat per Anglés F. i Ventós J.M., Guia de l’Aleixar, ed. Institut d’Estudis Tarraconeses).

“Pel que sembla, els principals molins fariners de l’Aleixar i de Riudoms s’alimentaven de les aigües de la Riera de l’Aleixar (actual riera de Maspujols)” (J.M. Ventós, Petita historia del món rural). Són continus al llarg dels segles els conflictes entre la gent de l'Aleixar, les de Maspujols i les de Riudoms pel domini de l'aigua. Així es reflectia en un document del segle XIV: “Ytem una concòrdia feta y firmada entre los hòmens del Aleyxar part una y los de Riudoms per altre acerca del plet de les aygues feta en lo mes de abril de 1316” (citat per Anglés F. i Ventós J.M., Guia de l’Aleixar, ed. Institut d’Estudis Tarraconeses).

Molí d'en Fernando. Façana principal

En 1584 va esclatar una disputa que va durar més de 30 anys. “Sembla ser que els de l’Aleixar desviaven sovint l’aigua de la sèquia que alimentava el molins de la riera pel seu ús particular i els de Riudoms, com és normal, se’n queixaven sovint. Una sentencia arbitral del 1594 establí que l’aigua de la riera era privativa dels amos dels molins i que els particulars de l’Aleixar tindrien l’empriu de regar aquelles aigües tres dies per setmana durant tot l’any. Tot i així, els conflictes d’aigües entre aquestes dues viles continuarien anys i més anys, perquè d’aigua no en sobrava gens i al no disposar d’un riu prou cabalós que assegurés el seu subministre durant tot l’any, els pobles dels voltants de les rieres van haver de’optar per aprofitar al màxim l’aigua, així com començar a pensar en l’aprofitament de les aigües subterrànies construínt mines i pous.” (J.M. Ventós, Petita historia del món rural).

Un pergamí de 1601 ens parla del molí de la Roca, el més important del terme: “Creació d’un censal de 280 lliures que fa la Universitat de L’Aleixar per  pagar el molí i la terra que ha comprat per dit preu Joan Salvat” (citado por Anglés F. i Ventós J.M., Guia de l’Aleixar, ed. Institut d’Estudis Tarraconeses), refiriéndose al Molí de la Roca, ubicado en la Riera de La Mussara, cerca del Mas del Pelat. El molí de la Roca ja apareix documentat al 1569; era el més gran del nostre terme i tenia dues sales per moldre.

En 1607 es va sumar Reus a les baralles per l'aigua, pretenent l'ús de les aigües subterrànies de la Riera de l'Aleixar.

“L’absència de cabals d’aigua importants provocava que s’haguessin de fer obres molt costoses per portar l’aigua cap al molí i consistien en obrir una resclosa per a recollir l’aigua de la riera i portar-la a una bassa de grans proporcions a fi d’emmagatzemar-la per a disposar d’un cabal adequat per a fer funcionar el molí i en previsió de quan hi hagués mancança” (J.M. Ventós, Petita historia del món rural).

El repartiment de l'aigua va donar lloc també a conflictes entre moliners i agricultors. L'actual Horta de la Bassa Nova és un clar exemple del que diem: es van fixar en 5 dies a la setmana per a horta i dos per als molins del Grau i del Ferran, en un intent de solucionar problemes de distribució de l'aigua. Avui en dia, tot i la legalització de les hortes fa uns 10 anys, els Molins van voler conservar els seus privilegis i no es van incorporar a l'Horta de la Bassa, el que hagués estat el correcte.

Molí d'en Fernando. La bassa d'aigua és avui la piscina de la casa rural.

Les ordenances municipals i l'aigua

Diverses disposicions de les Ordenances de l'Aleixar anteriors a 1504 (no sabem exactament la data) ens parlen del tema de l'aigua. Els 'mostasafs' a què es refereixen en cada article eren uns funcionaris municipals encarregats de vigilar pesos i mesures així com del correcte estat de carrers i serveis comuns. Els textos els hem transcrit al català actual, i es refereixen a disposicions que regulen la pesca i la sanitat de les aigües.

- Sobre la pesca

· Restriccions a la pesca

"Han ordenat els prohoms [es refereix a les autoritats municipals], d'acord amb la voluntat de la Senyoria [es refereix al comte de Prades] que ningú pugui pescar excepte en els dies de dejuni de divendres o dissabte, sota pena de 3 sous, dels quals un terç serà per la Senyoria, un terç per l'acusador i un terç per als mostasafs, que han d'executar la multa i establir els drets de cadascú "

· Prohibició de pescar als forasters

"Que cap foraster pugui pescar.

"Han ordenat els prohoms [es refereix a les autoritats municipals], d'acord amb la voluntat de la Senyoria [es refereix al comte de Prades], que cap foraster pugui pescar al terme de l'Aleixar, sota pena de 30 sous, dels quals un terç serà per la Senyoria i la resta per l'acusador i els Jurats i una altra part per als mostasafs, que han d'executar la multa i establir els drets de cadascú "

· Neteja de sèquies i camins

"De netejar sèquies i camins.

"Han ordenat els prohoms [es refereix a les autoritats municipals], d'acord amb la voluntat de la Senyoria [es refereix al comte de Prades], que una vegada que els mostasafs i Jurats hagin fet la crida perquè tots netegin les sèquies i camins, que tot això s'hagi fet dins de 8 dies, sota pena de 5 sous, dels quals un terç serà per la Senyoria i les altres dues parts per als mostasafs. (...) "

· Sobre els animals i les aigües

"De la Riera.

"Han ordenat els prohoms [es refereix a les autoritats municipals], d'acord amb la voluntat de la Senyoria [es refereix al comte de Prades], que tota bèstia i cria de porc de qualsevol classe que sigui, que sigui trobada en el pas de la Riera del Puador amunt, siguin multats els amos amb 6 diners per animal gran i 3 diners per animal menut. I si és bou abandonat, la multa serà el doble, entenent que quan les bèsties van a beure ha d'haver qui les vigili. I de la multa, un terç serà per la Senyoria, un terç per l'acusador, i un terç per als mostasafs, que han d'executar la multa i establir els drets de cadascú "

- Sobre la brutícia a la riera

"De la brutícia a la Riera.

"Han ordenat els prohoms [es refereix a les autoritats municipals], d'acord amb la voluntat de la Senyoria [es refereix al comte de Prades], que es prohibeix fer brutícia a la Riera del Puador amunt, ni netejar draps, sota pena de 3 sous. I sigui un terç per la Senyoria, un terç per l'acusador i un terç per als mostasafs. Aquesta disposició abasta dels límits d'aquell pas fins al Camí del Prat. "

Molí del Fernando. Vista general, amb la bassa (avui piscina) i l'edifici del molí

Les ordenacions de1504 també es refereixen al tema de l'aigua.

"Que ningú pugui agafar aigua de la Fita amunt.

"Han ordenat els prohoms [es refereix a les autoritats municipals], d'acord amb la voluntat de la Senyoria [es refereix al comte de Prades], que ningú pugui agafar aigua del Cantó de l'Hort d'en Miralles, del Camí de Puador i de la Fita amunt, ni rentar botes ni produir cap brutícia, sota pena de 6 sous. I que els mostasafs que ara estan o que ho seran per temps l'hagin d'executar, sota virtut del Jurament. I sigui un terç per la Senyoria i les altres dues parts per als mosatsafs. "

"De tenir oberts els desguassos dels camins.

"Han ordenat els prohoms [es refereix a les autoritats municipals], d'acord amb la voluntat de la Senyoria [es refereix al comte de Prades], que qualsevol que limiti amb el camí general que tingui oberts els desguassos perquè l'aigua no danyi al camí, sota pena de ¿?? sous. I sigui un terç per la Senyoria i les altres dues parts per als mostasafs. "

Molí d'en Grau. Sala amb volta.

Molí d'en Grau. Interior

Ordinacions del 1791

"Segons les ordinacions del 1791, als molins fariners del terme de l’Aleixar els tocava l’aigua el divendres i els dissabtes de cada setmana. L’any 1761, els propietaris del nous molins fariners que hi havia a la vila i terme de l’Aleixar eren: Francisco Guardiola, que tenia dos molins; Joan Guardiola, Pere P’amies, de Maspujols; vidua Vilanova, de Maspujols; Universitat de Vilaplana; Josep Grau; Miquel Grau i Fracisco Pàmies del Mas." (Anglés F. i Ventós J.M., L’Aleixar, ed. Cossetània).