Josep Pàmies
Qué en treiem de tot aixó?
Resumim:
1. El crèdit del jueus, es molt
semblant al que nosaltres utilitzem avui en dia.
2. El preu màxim de d’interès, ( a
partir del tractat de Pau i Treva) semblant al que fins fà poc ha
utilitzat la banca. Tal vegada, i a manca de més informació, la diferencia està
en la forma de percebre els interessos; probablement a l’avançada.
3. Els de demora, no són
altra cosa que l’aplicació del màxim autoritzar ( 20%) per operacions normals i
pel temps de demora. Una forma més sana que el que avui encara és practica i
el del censal utilitzat llavors pels cristians. La banca
actual ha cobrat imports més elevats.
4. El tipus d’interès que es
cobra, ve regulat per llei i que al registrar-lo en les notaries (de les quals
el rector o prevere en son notaris) es vigila llur aplicació.
5. Per tant, e el tòpic d’usura
aplicat els jueus en matèria creditícia, cal revisar-lo.
6. El crèdit llavors i ara, no es
fà millor o pitjor en funció del preu que és paga pel diner. El crèdit des de
sempre, és bo i útil si amb ell es poden finançar projectes rendibles i que
tota persona o grups de persones amb bon criteri i garanties adients hi tingui
fàcil accés. I d’això els nostres mestres financers jueus i
cristians en donen proves. Compra de finques, d’animals de tir,
lloguers de cases, operacions gratuïtes entre
ells, amb municipis, o que financen collites, etc. formen un ample
ventall que ens mostra una societat aleixarenca dedicada al mon de les finances
en molts mercats més enllà de l’àmbit local (Vallmoll i Villa Sicca del
Comú – La Pineda, en són mostres)
Plantegem-nos el per que d’aquest
centre financer. A priori, tot fà pensar en una activitat agrícola i/o ramadera
de la vila dedicada al propi creixement ( inversions en cases i
finques) i tal vegada amb obres d’envergadura com serien les esglésies de Sant
Blai i de Sant Martí, fets que de ben segur es repetien en les poblacions
veïnes.
Però l’Aleixar amb els masos del
Pujol el Salvià inclosos eren i són avui unes valls tancades amb una
extensió global d’uns 30 kmts. quadrats. Necessitaven tanta inversió?. Les
cases senyorials àrabs, no foren destruïdes i al poble, llevat dels recintes de
defensa exteriors no presenta signes de grans desfetes; molins, recs i
conduccions d’aigua, -obra dels àrabs- es mantenien intactes i no és de pensar
que els cristians hi fessin grans transformacions.
Quin podia ser el
motiu o motius per a aquesta expansió financera, tant jueva con
cristiana?. Els mercats propis agrícoles i ramaders eren cíclics ( oliva,
verema, cereals, etc.) , amb uns quants comerciants ( Abraham
Maymó i Mayr Boniac els trobem documentats coma tals) en tindríem prou.
Però ja hem vist que a l’Aleixar hi havia més d’una vintena de financers, apart
dels que hi venien d’altres poblacions i els propis cristians que també
formaven part del negoci. Hi han camps, suposicions, etc. que podrien
apropar-nos a possibles camps de negocis, com podrien ser:
· La carretera de
Prades provinent de Falset creuava per l’Aleixar. Des del Coll de la Batalla la
ruta podia seguir vers els mercats de La Selva / Valls. També es podia prendre
la direcció El Moster i Castellvell fins a Reus, com també des l’Aleixar, pel
camí de Castellvell anar fins a Reus i d’aquí al port de Salou o La
Pineda. Vist així, l’Aleixar podria esdevenir un centre de comercialització i
de distribució de productes.
· Recordem una vegada
més, que l’Aleixar és dins la vegueria de Montblanc/Comptat de Prades,
envoltat per viles i ciutats de la vegueria de Tarragona. Des de
l’Aleixar, i a través de la seva notaria les més properes es nodrien de crèdits
sense que els nostres jueus es tinguèsin de desplaçar, amb el conseqüent
càrrega financera que això els hi suposava.
· Així veiem com des
de l’Aleixar es fan fortes inversions a municipis com Vallmoll ( amb els seus
constants cavis de senyor feudals Moncada, Templers , Hospital,, etc.). La
Selva del Camp, Reus i les seves parròquies de El Moster (Almoster)
i Castellvell, Alforja amb el seus masos i parròquia de Les Borges del Camp,
sense oblidar-nos del nucli La Pineda ( línia divisòria, entre aquesta i Salou)
i les dues Vila Seques ( la dels Olzines i la del Comú, fundada per
l’arquebisbe de Tarragona junt a l’altra Vila Seca). Des de l’Aleixar com
veurem més en endavant, es van finançar operacions d’aquestes poblacions.
 |
|
Cal
estudiar-ho tot
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario