Josep Pàmies i Miguel Giribets
Notes sobre les cabanes de pedra seca
Les ribes de la Mediterrània són una de les
zones del món amb una major presència d'elements de pedra seca. La durabilitat
del material usat (fonamentalment pedra calcària) i l'escassa vegetació
espontània de les zones on abunda (a causa de l'escassa pluviometria) han
contribuït a la conservació de moltes d'aquestes construccions: marges,
barraques de vinya, cabanes de volta, basses, paravents, etc. Per la seva
banda, la part meridional de Catalunya, les illes Balears, així com el nord del
País Valencià constitueixen un dels màxims exponents de la pedra seca a la riba
mediterrània.
La presència de la pedra seca a Catalunya
es manifesta d'una forma més tangible al Camp de Tarragona, el Penedès, als
secans de les Garrigues, l'Urgell, el Segrià, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta,
l'Empordà i el Montsià, entre d'altres.
L’arquitectura de suport a l’activitat agrícola
i ramadera
Corresponen a construccions que feien la
funció de cobert d'estris i lloc de descans. L'utilitzaven els pagesos quan les
feines del camp requerien romandre-hi més temps i per protegir-se de les
tempestes quan les finques eren lluny del nucli urbà. Si les dimensions ho
permetien s'utilitzaven també com a lloc de descans pels animals de tir. Amb la
irrupció dels tractors i els cotxes, aquestes construccions han anat perdent la
funció original. D'altra banda, les vores de les cabanes i barraques solen ser
l'espai de la finca elegit per ubicar els diversos arbres d'ombra que, per la
seva major grandària, han esdevingut referents d'un paisatge dominat per
cobertures vegetals de poca alçada.
 |
| Cabana de Trilles, l'Aleixar |
Barraques de vinya
Es tracta del tipus de construcció més comú
a la Mediterrània. A Catalunya, el trobem a les comarques centrals, al Camp de
Tarragona i a tot el litoral en gran nombre. Probablement la tècnica per
construir-les, el sistema d'aproximació de filades, sigui molt antiga.
La tècnica consisteix en anar sobreposant les pedres horitzontalment sense
polir, aplanades, ben aparellades entre si i amb un lleuger pendent. La filada
superior es decanta cap a l'interior, tot formant anelles de pedra de radi
decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb una o diverses lloses. A vegades,
a sobre també s'hi posa una capa de terra i argila i fins i tot fixadors
vegetals, com els lliris (Iris germanica).
Cabanes de volta
Són construccions realitzades
fonamentalment al llarg del segle XIX a la zona de les Garrigues, l'Urgell,
Segarra i Terra Alta. Normalment estan fetes sobre terreny en pendent amb
filades consecutives de carreus formant un arc de mig punt i amb la façana
incorporada un cop conclosa la volta. Una vegada feta l'estructura, s'afegia
terra natural a sobre per tal d'impermeabilitzar-la. En planta acostumen a
tenir entre 15 i 35 m² de superfície, i una única porta -ocasionalment amb un
respirador a sobre- i sense finestra.
Balmes murades
Per balma murada entenem les coves naturals
que s'havien habilitat com a estança amb l'aixecament d'una paret de pedra seca
per la part exterior que presentava un accés i normalment una sortida de fums.
En algunes zones, trobem balmes murades d'una gran superfície que feien la
funció de corral per als ramats.
 |
| La volta. Cabana de Trilles, l'Aleixar |
Cabanes de teula
Anomenem cabana de teula les
construccions de planta quadrada o rectangular de paret de pedra seca i coberta
de teula àrab a una o dues aigües. La seva grandària, obertures, distribució i
altres característiques són molt variables. Després dels marges, són l'element
de pedra seca més comú construït a l'entorn del litoral peninsular entre finals
del segle XIX i primers dels anys cinquanta del segle XX, època a partir de la
qual comencen a utilitzar-se materials ceràmics.
Recers o paravents
Es tracta de construccions senzilles
concebudes per protegir-se del vent, formades per una paret simple de pedra
seca. Presenten formes diverses -circulars, de ferradura, quadrats,
rectangulars- generalment amb l'entrada orientada al costat contrari d'on bufa
el vent dominant. En podem trobar aïllats o adossats com una prolongació de la
paret exterior d'una cabana o barraca.
http://www.catpaisatge.net/dossiers/pedra_seca/esp/presentacio_catalunya.php)
 |
| Prestatgeria. Cabana de Trilles, l'Aleixar |
Les tècniques de construcció
La tècnica per construir la barraques que
utilitzaven els pagesos o els margeters -el sistema d’aproximació de
filades- es remunta a l’època neolítica i s’ha utilitzat fins al primer
terç del segle XX. La tècnica consisteix en anar sobreposant les pedres
horitzontalment sense polir, aplanades, ben aparellades entre si, falcades amb
altres pedres de mides més petites, amb reble per omplir els buits del mur,
generalment unides en sec (pedra seca) i, en ocasions, amb fang. (…)
La majoria de barraques tenen un sol espai
interior que compartien besties i persones i disposen de menjadora pel bestiar.
D’altres són dobles i tenen una estança i un estable. Normalment disposen
d’una porta encarada a migdia a resguard dels vents dominants. Les portes estan
tancades a la part superior per una llosa plana, d’altres més elaborades
fan la portalada amb un punt d’arcada.
Les cobertes estan construïdes creixent amb
pedres planes, falcades per un costat per tal de donar pendent des de la paret
de la barraca cap el centre, després es posava la pedra clau al bell mig de la
teulada i finalment es tirava terra per tapar forats i plantar-hi lliris (Iris
germanica), a fi de lligar el teulat.
(Aquesta informació sobre 'Técniques de construcció' correspon a la web
No hay comentarios:
Publicar un comentario