Els Timor (a l'Aleixar)

Josep Pàmies

GENT DE CASA

En aquesta pagina hi aniré penjant noms de personatges de l’època medieval que tingueren en el seu temps una rellevància dins la vida  aleixarenca.

Els de l’anomenada Edat Moderna, crec que son prou coneguts de tots i abastament historiats.

Parlarem doncs de persones, -  avui anònimes -  que anirem trobant seguint les publicacions fetes per experts en treballs medievals i relacionats amb l’Aleixar. Casar aquests documents pot resultar  interessant.

Començarem per parlar de: 





     

ELS TIMOR. (a l’Aleixar)

 “L'antic castell de Timor (La Segarra) va ser convertit, cap al segle XVII, en un gran casal agrícola, l'estructura del qual, molt malmesa, és el que encara podem contemplar avui. Hi ha alguns murs, tanmateix, que deurien pertànyer al castell medieval, i restes de la muralla. Al voltant del castell hi havia un petit poblet, que al segle XIV tenia sis focs, del qual no en resta cap vestigi, tret de l'església de Sant Jaume.  “   

Això ens diuen, però que hi té a veure TIMOR als peus de Cervera, amb l’Aleixar?

Li seguirem el rastre . El primer  personatge conegut del lloc (probablement castlà del castell dels Queralt) es Alarig, el qual cedeix el castell al seu fill Ramón I (mort en 1147). D’aquest llinatge en vindrà un monjo a Poblet, un Jaume de Timor preceptor del Temple a Gardeny i lloctinent de Catalunya i Aragó.etc., la llista és llarga encara que per a nosaltres - entenc - el que té més importància és que “ Ramon II de Timor no tingué descendència legítima. Donà part dels seus béns a Pere II de Queralt encomanant-li fes entrar en la religió a un fill natural seu, Galcerà de Timor, i que fes cavaller PONÇ DE TIMOR”.

Tot això succeïa en el segon terç dels segle XIII. Tenim doncs, un primer cavaller  anomenat Ponç de Timor. Cavaller que com tant d’altres, donaria servei a la vegueria en temps de pau (controls dels camins i dels marcats, organitzar defenses, execució de sentències punitives aprovades en la Cort, etc ). Complint amb el seu ofici, s’instal·len a la vegueria de Montblanc de la qual l’Aleixar en forma part donant  peu a la nostra història

Portal del CASTELL DE MONTRAL, les seves armes:

 

 Tres símbols: El de dalt a l’esquerra no l’identifiquem, però sí el del seu costat que pertany als Timor. Al centre i a baix, les armes de la vegueria de Montblanc.  El castell de Mont-ral, actuaria de centre d’operacions per les muntanyes de Prades (Farena, Aixàviga el Bosquet, l’Albiol, l’Aleixar,, Prades...etc.)

I és aquí on comença el lligam dels Timor amb l’Aleixar. Parlem del primer documentat:

PONÇ de TIMOR

Poques referències tenim. Les que hi ha ens parlen d’un militar establert ala vila, casat, amb  fills i que com molts cristians acudeix al mercat financer de l’Aleixar. Mercat, que en gran part està en les arques de aleixarencs jueus. Els documents analitzats (1)  són aquests:

10 de gener de 1346. (AHAT. LI fol 66r) “ Quod ego Pontius Timor habitator Allexarii, debeo vobis Biona Cap, judeo de Falcet, et vestris centum quadrantaginta VIII solidos baechinonenses et cetera causa muti...”. El nostra cavaller, reconeix que deu 148 sous barcelonesos d’un préstec. En aquest mateix document garanteix amb els seus béns i lliga el dèbit de tres-cents sous que li té el seu fill Francesc de Timor en un escriptura pública en poder de Mayr Boniac, jueu de l’Aleixar

18 d’octubre de1346  (AHAT LI fol 52r) Bonadona, vídua de Samuel del Logar, habitant de l’Aleixar “cedo vobis, Abiona Cap, judeu de Falcet”, tots els seus drets sobre 95 sous que  “Pontium de Timor  militem ( cavaller) de Allexario ..” li deu.

17 d’abril de 1348. (AHAT. LI fol 127v) XV kalendas madii. “Quod nos, Pontius de Timor, miles (militar) et uxor (esposa) eius Arsendis, et Maymonus Vilar, habitatores Allexarii debemus vobis, Içach Cap de Pebre, judeo Allexarii, et vestris septuateginta et quinque solidos barchinononses et cetera”. Veiem doncs com és casat amb Arsensda, residents a l’Aleixar i amb negocis conjunts amb d’altres. El préstec, es de 75 sous

Fins aquí, el nostre cavaller. Tot seguit, el seu fill més amunt esmentat:

FRANCESC de TIMOR

5 de desembre de 1346 (AHAT LI fol 60v)  “Franchiscus Timor, et uxor mea Raymunda, habitatores Allexarii..” reconeixen que deuen a Biona Cap, jueu de l’Aleixar 140 sous d’un préstec.

Novembre 1347. (AHAT. LI fol 105r) Francesc de Timor, reconeix que deu a Biona Cap, jueu de Falset 180 sous d’un préstec, més 140 (l’anterior) d’un  deute anterior

Fins aquí, les operacions financeres amb jueus. Ara, anirem a l’Arxiu Històric Municipal de l’Aleixar, per a saber-ne més coses dell . Trobem novament a Francesc de Timor com a batlle; el Batlle ho és per manament reial o a través dels seus representats; actua com a cuidador i administrador  dels béns reials, presidint  la Cort, dictant sentències, etc. com tot seguit veurem :

En  14 de març de 1363, els representants de l’Aleixar es reuneixen als porxos de la plaça de Prades, per a parlar d’assumptes que es relacionen amb la vila de l’Aleixar  i els jueus.  Al final del document, s’hi esmenten Dalmacio de Timor  “locumtenenti……dicti bajulo generali…”i el venerable Francesc de Timor “bajuli  (batlle) d’Allexario”. Comencen els problemes amb els jueus..

17 setembre de 1368. Pergamí de l’A.H-M.A (1)

Ordinacions del pa de la vila de l’Aleixar concedides per “ bajulo (batlle) dicti loco pro venerable Francisco de Timor”

26 de febrer de 1370. Pergamí de l’A.H.M.A

Francesc de Timor, batlle de l’Aleixar, junt amb Pere Tost, Francesc de Timor ( no diu que sigui l’anterior, el batlle) i Ramon d’Alguer, jurats, llegeixen el manament fet per l’Infant  Joan, Compte de Prades, de lliurar les claus de l’església de Sant Blai a Berenguera i al seu marit Jaume Rosell. Un document prou importat del qual es dedueix que:

a)      Originàriament Sant Blai no és ermita, és església. ( i alguna cosa més si analitzem els murs externs)

§  Que és de patrimoni reial; en el seu nom el batlle de la vila llegeix el manament de llirament de claus que l’Infant  Joan  fà a tercers

§  Que hi ha possibilitat de tenir més d’un Timor en càrrecs públics a l’Aleixar

b)      Que en època del gòtic, es parla d’una obra nascuda en el romànic. Qui la tenia abans?

El portal trencat... un recinte murat ?

L'ermita de Sant Blai

   21 juliol 1371 (A.H-M.A).  En presència de Francesc de Timor, batlle de l’Aleixar ”in portico platee dicti loci..”,  s’executa el pagament de 2000 sous barcelonesos que la Universitat de l’Aleixar aporta al compte de les muntanyes de Prades, dels 16.000 que aquest en rep en total. L’Aleixar, seguia sent una potència financera.

 El porxos octavats (probablement, en manca un) de l’Aleixar

 Els porxos de l’Aleixar tornaran a aplegar els jurats i batlle el 8 de gener de 1415, per a recaptar 3.000 sous que Pere Ycart , Procurador del Comptat de Prades, els hi reclama.

La guerra entre els dos Peres ( Castella i Catalunya-Aragó) empobreix el Principat i enriqueix Castella). Els "talls" (impostos) que en principi eren  fets excepcionals ara passen a ser habituals. I el poble ho nota. Un exemple el tenim en el doc.( A.H.M.A) de 25 de desembre de 1372, en que “ Francisci de Timor bajulo de Allexario”, junt amb  Bernat Bocona, i Ramon Cortal, jurat de l’Aleixar demanen “ per lo molt altre senyor don Johan, comte de les muntanyes de Prades..”, els redimeixi de pagar els 10 sous per foc que tenen assignats de pagar.

Un altra document interessant per les dades que ens aporta és el que tot seguit veurem;  es l’A.H.M.A data’t  l’1 de juny de 1390: Ens parla d’un pagament de 301 sous que fan el jurats de l’Aleixar a Siuraneta vídua de Francesc Timor. Aquesta bestreta municipal es en pagament per el censal de 4.300 sous que Francesc de Timor ( difunt) va fer a la vila i que la vídua percep. Acte  seguit i en el mateix document, Pere Tost, Guillem Carbó, Bernat Maestre, Bernat Llaurador, Balaguer Brusch, Bernat Ciurana, Guillem Mariner i Berenguer Vallcorba “ones nos in simil nomine nostro propio et nomine universitatem jam dicte”, amb el dictamen i la voluntat del molt honorable Raymundi de Timor,”bajuli dicti loci”  (batlle del lloc) fan un nou censal a la dita Siuraneta de 2.000 sous, pel qual la vila li pagarà 140 sous a l’any en el dia de Sant Pere, fins  la seva redempció. Resumin, tenim:

1)Un Francesc de Timor casat amb Ciuraneta. El primer Francesc de Timor documentat, es casat amb Raymunda (Ramona) el 5.12.1346. Probablement, no es tracta del mateix.

2) el 26.2.1370 al lliurar les claus de Sant Blai, ja s’entreveu que hi ha dos Francesc de Timor a la Vila. Un es batlle i l’altre no s’especifica, pot ser financer?

3) el que mor en 1390 no acudeix al préstec. Ell és prestador i constitueix un censal –no sabem si en va fer d’altres -  de 4.000 sous. La seva vídua, continua en el negoci.

4) Apareix un altra Timor amb el càrrec  acostumat. RAMON de TIMOR, batlle del lloc. 


 Parlem doncs, d’una saga que va exercir a li Vila els dos poders que emanen de “Pau i Treva”. Són:

1er. Les vegueries – en aquest cas, en seu a Montblanc -  amb les pertinents dotacions militar de les quals ells en formaven part

2òn. Els batlle com a administradors dels béns reials.

Per més que hi fes el “botxí del punxo”, l’escut de Montblanc ( Flo de Lis i el Mont) a l'Aleixar hi perdura . La casa d'un Timor?

 Un militar (cavaller ), batlles un financer... potser en trobaríem més. La història documentada s’exhaureix o bé segueix per altres camins .

Un font a esbrinar podria ser a traves del Manuals Notarials de Montblanc. Una història que va des de  les inicis de la Vegueria fins l’any 1756 en que l’Aleixar passa recana (revisió de finques i d’impostos) dins els districte de Montblanc. Tot seguit part del document datat 1756 (A.H.M.A) que justifica el que dic

Els vincles amb Montblanc en el segle XVIII perduraven

                

Una prova més de com a vegades  si no es tenen en compte les arrels històriques el context és  distorsiona. l’Aleixar és tendeix a situar-lo dins  el Baix Camp, amb Reus com a centre neuràlgic o dins el Camp de Tarragona i no ha de ser així. L'Aleixar és Vegueria de Montblanc fins més enllà de la seva disolució i incorporació (Tratado de Nueva Planta) a Tarragona.

No crec  es faci amb intenció de confondre, però  treballs publicats sobre el “Crèdit Rural al Camp de Tarragona”, avalen el que dic. L’Aleixar amb el pesos i mesures,  sistema organitzatiu i evolutiu com a poble, cal estudiar-lo dins la  perspectiva  històrica del Comtat de Prades a  la Vegueria de Montblanc. Ho veurem més en endavant al estudiar  el món jueu

(1) Teresa Aleixandre i Segura-.LIBER IUEOROM núm. (90) de l'Aleixar ( 1344-1348)

(A.H.M.A ,Arxiu Històric Municipal de l’Aleixar) Treball publicat per en JORDI RIUS i JOVÉ i HÈCTOR FORT ROBERT en el se llibre LA COL·LECCIÓ DE PERGAMINS DE L'ALEIXAR ( segles XIII al XV). ed. Centre d'Estudis Comarcals Josep Iglésies) Reus, 1995

Fotos: Josep Pàmies